Autoria: Kassia Langley
Dissabte, 8 de maig de 1999
Carrer de la Constitució, La Bordeta, Barcelona
– On vols que anem?
El silenci s’interposa entre en Raul i jo mentre l’observo detingudament. Té els cabells completament grisos tot i que només té vint-i-cinc anys. Els seus ulls són marrons foscos i la seva mirada és afilada, la qual cosa em fa sentir un pèl insegura quan em mira, ja que sovint sento com si furgués dintre meu. Com que, a més, em treu un cap d’alçada, em sento intimidada i petita al seu costat. Si això no fos suficient, és d’aquells que l’agrada estar catxes i lluir múscul, i em recorda sovint els imbècils que em van follar quan encara no havia sortit de l’ou.
Sí, en Raul és un noi guapo, però té massa aspectes que em fan sentir incòmoda quan estic amb ell. I una cosa és compartir espai en el restaurant, mentre treballem, i una de ben diferent estar-me amb ell aquí fora, al carrer. Així, tots aquests aspectes pesen més i no puc evitar estremir-me quan torna a preguntar-me on vull anar.
– La veritat és que m’és una mica indiferent, encara que no m’agradaria allunyar-me massa de la zona.
No conec massa en Raul fora de l’ambient de treball. A la feina, el seu aspecte físic em resulta igualment intimidant, però la seva veu, tot i que greu, sol ser suau la major part del temps. Com a cuiner és de primera i sovint ens delecta a la Carmen i a mi amb invents que improvisa en estones “lliures”. Com a company és inqüestionable la seva bona voluntat d’ajudar i la implicació amb les tasques compartides; sempre ha mostrat una bona iniciativa i ganes de col·laborar en les dificultats que es presenten. Crec que formem un bon equip.
*
Més enllà d’això, sé poques coses d’ell. Sé que va al gimnàs cada dia que pot, que és nocturn, que l’agrada molt el sexe i presumir de ligues… Poca cosa més.
– Tens fred? -pregunta de nou en el seu to habitual.
– N-no…
– Et ve de gust passejar pel barri? Tinc ganes d’estirar les cames i respirar una mica d’aire. Si ens cansem, després podem anar a prendre alguna cosa per la zona, encara que no conec res per aquí.
– Visc al barri, així que si arriba el cas ja et porto jo a algun local que encara pugui estar obert.
– Vius per aquí?
Assenteixo amb el cap al temps que faig el primer pas cap el carrer Olzinelles. No tinc ganes de confessar on visc exactament, però prefereixo caminar per zones més o menys amples i transitades, i el carrer de Sants n’és una bona opció.
– Tu on vius? -pregunto per trencar una mica el silenci que se’m comença a fer pesat.
– Temporalment estic en un petit pis del Raval, ben a prop del Mercat de Sant Antoni. Caminant són uns trenta minuts i sovint vinc a peu fins a la feina.
– T’agrada caminar?
– És una manera de fer esport i estalviar-me les aglomeracions del transport públic.
– T’agrada molt fer esport?
– M’agrada sentir que tinc el cos viu.
Em sorprèn la resposta d’en Raul; una resposta profunda per un noi que em sembla ben ximple.
Per un moment giro el cap per mirar-me com camina amb el cap cot. Quan s’adona que el miro, també gira el cap i somriu de forma sorprenentment tímida. Les paraules de la Carmen respecte el grat que el company sent per mi tornen al meu cap. Així com la sensibilitat durant tota la tarda d’avui…
00:27 hores
Em pregunto si els meus prejudicis i les meves pors em deixen veure en Raul veritablement. Em pregunto com seria el noi que camina al meu costat si fos més lliure de mirar-lo de forma neta. Em resultaria més agradable i, per tant, menys intimidant? M’agradaria experimentar amb aquesta hipòtesi i jugar a buscar els diferents Rauls dintre del meu cap. Em podria arribar a agradar?
I quan penso això em sento malament. Em sento malament perquè tinc la sensació que estic essent infidel a en Joan. És infidelitat?
Què vol dir “infidelitat”? Entenc per infidelitat el fet de trencar un pacte implícit en qualsevol relació de parella, com ara mantenir relacions sexuals exclusivament amb la persona que hem triat lliurement. Per tant, la fidelitat guarda una relació estreta amb l’exclusivitat. Però què passa amb els casos on no hi ha exclusivitat, com ara la relació que em proposa en Joan? Es pot ser infidel?
Una mirada més subtil, entendria la fidelitat com el compromís cap a la persona amb qui hem decidit caminar en relació fins el punt de no ocultar res que la pugui afectar d’alguna manera, ja sigui directa o indirectament. Amb els meus pensaments sobre en Raul, estic d’alguna manera trencant això?
Com ho gestiona en Joan? Quines passes ha donat respecte n’Àlex en la seva relació? Si ell i jo ens hem besat, podria esperar el mateix d’ells dos? Pensar això em fa sentir de menys, trista i confosa. No m’agrada pas…
– Tot bé? -pregunta en Raul, tot esvaint els meus pensaments.
– Eh? Sí… eh… no. Escolta… tu què en penses de tot plegat?
– Sobre què?
– Sobre el Joan.
– Ah… -silenci.
*
– Crec que ja he deixat ben clara la meva opinió al respecte.
– Pots repetir-me-la?
– Jo crec que aquest noi no va de cara. Vull dir, per molt que s’atreveixi a dir-te en veu alta que té intencions amb dues persones, em sembla molt de morro tot plegat.
– Per què?
– Perquè si t’estimes algú no li fas això.
– El què?
– Jugar a dues bandes.
– Ja… Una part de mi pensa com tu. Després, estic amb ell i em sembla incompatible aquesta forma de pensar amb la seva intenció. No sé molt bé com explicar-ho. Confio plenament en ell i crec que no juga.
– O poder és que estàs massa penjada per veure la veritat. Sempre dius que els tios donem fàstic, però en canvi sembla que puguis acceptar qualsevol cosa d’ell. On és el límit cap a ell?
– Justament confio en ell perquè té molt poc de tio.
– Hi ha alguna cosa que representi millor els tios que el fet de voler follar-s’ho tot?
– Ell diu que l’aspecte sexual no és prioritari per ell…
Quan dic això en Raul comença a riure de forma obscena. El seu riure em resulta tan desagradable que em crema per dintre fins el punt de voler engegar-lo a la merda. Em treu de polleguera, aquest idiota!
– No és prioritari, el sexe, però vol tenir dues parelles? -diu encara rient.
“Què desagradable!”, penso.
– Què passa amb tu!? -crido.- Per tu una parella només està per follar?
En Raul deixa de riure i em mira tot sorprès.
*
– Entre “no ser prioritari” i “tenir parella només per follar” hi ha punts mitjos, no? -diu finalment amb el to de nou suau.
– D’opcions poden haver-hi infinites, inclosa la de que el sexe no sigui prioritari! -discuteixo encara en lluita.
– Però… tu creus que hi ha algú al món per qui el sexe no sigui important? Mira al teu voltant i desperta, Kassia!
– Que la majoria de persones estiguin obsessionades amb el sexe no vol dir que no puguin haver persones per a les quals no sigui tan important o, fins i tot, sigui irrellevant!
– Val, d’acord, i en Joan, casualment, és una d’aquestes persones.
– Per què no? Per què m’hauria de mentir si ja m’està proposant tenir una relació no-exclusiva? Em molesta molt que constantment l’estiguis jutjant sense coneixe’l.
– M’has preguntat tu per la meva opinió!
– T’he preguntat sobre la teva opinió sobre la proposta del Joan!
– No, m’has preguntat la meva opinió sobre en Joan! I quan t’he dit que ja t’havia deixat clara la meva postura has insistit en què te la repetís…
La seguretat amb què afirma això em fa dubtar.
– D’acord, suposem que t’he preguntat sobre el Joan…
– Que ho has fet.
– …podríem centrar-nos en la seva proposta i no en la seva persona?
– No va lligat l’ún amb l’altre? Què vols, tia!? De vegades no t’entenc! Si tens dubtes sobre el que et proposa poder és que no ho tens tan clar! Què coi vols que et digui jo?
– I ara per què em crides?
– Perquè em poses dels nervis!
– Jo? Si ets tu, que ets un plasta!
– Per a què volies quedar després de la feina!? No has tingut prou amb avui, donant-me canya? De què va això? D’enfonsar-me en la puta misèria?
*
Té raó: per a què volia quedar amb ell? Quin sentit té aquesta conversa? Què busco? Què vull? No puc evitar sentir una tristor infinita dintre del pit. Una tristor que em menja per complet. El que realment desitjo és trobar algú que estigui per mi, que em vulgui cuidar sense tantes complicacions. Vull sentir que sóc important per algú. I en Joan… m’ho fa sentir quan estic amb ell, però quan no estem junts em sento com una merda, com un segon plat, utilitzada i abandonada quan ja no serveixo…
Servir per a què? Per a què li serveixo a en Joan? Ell diu que se sent molt bé estant-se sol, però quin sentit té aleshores que vulgui estar-se amb dues persones?
“Quina merda, joder!”
– Joder, Kassia, no m’agrada veure’t així de trista…
En Raul fa una passa cap a mi i la por es fa lloc en el meu cor. Li oloro la intenció i em fa fàstic, però no em moc ni dic res. Em limito a guardar el moment per veure fins on vol arribar, mirant-me el terra i les meves sabates, morta de vergonya amb només imaginar-me un petó seu sobre els meus llavis.
I ara veig clar que em podria enamorar de qualsevol si em fa les promeses que vull sentir: en Joan, en Raul i qui fos. Qualsevol que em mirés, que em parlés, que…
– No vull ser follada… -dic en un to gairebé imperceptible.
Els seus braços m’envolten i jo recolzo el cap en el seu pit. En Raul és molt més alt que en Joan i més còmode. Tinc por, sento vergonya i, alhora, estic excitada. Puta vida.