Autoria: Marc Fernandez
Divendres, 26 de maig de 2017
Ramon y Cajal, Gràcia, Barcelona
Puntual, a les 18:00 hores pico al pis que em va indicar la Kassia. Al cap d’una estona la porta de baix s’obre. Encara que hi ha ascensor, decideixo pujar les escales a peu; són només quatre pisos i prefereixo cremar energia per suavitzar una mica més els nervis. Tot i que després de prendre’m la tila em sento molt millor, encara estic tens.
La colla del rol es coneix
Per quan arribo, la porta de casa la Núria i el Joaquim és oberta. Passo demanant permís en veu alta. Una veu femenina m’anima a passar sense vergonya. Tanco la porta darrera meu i passo cap al menjador. Allà hi ha dos homes. Se’m presenten: un és el Joaquim i l’altre és el Francesc. Ens donem la mà i miro de posar un dels meus millors somriures. Al cap d’una estona apareix la Núria que em dóna dos petons. Xerrem els quatre de forma animada durant una estona. Quan passen set minuts de les sis, piquen a baix. És la Núria qui s’adreça a respondre l’interfon.
– Qui és? -fa la Núria sabent-se la resposta.
– … -una veu femenina vital i alegre respon. No he pogut sentir bé el nom però no em cap el menor dubte que és la Kassia.
De nou sento que els nervis se’m posen a l’estómac. Tanco els ulls i miro de fer algunes respiracions mentre el Joaquim i el Francesc continuen amb la conversa i riuen. Quan em tranquil·litzo de nou, miro de reincorporar-me a la conversa. Se’ls veu bona gent i m’adono que estic completament absent. Això em fa sentir malament.
A la fi… la Kassia
La Kassia s’ho pren amb infinita calma i no és fins ben passats deu minuts que entra finalment per la porta. En persona em sembla encara més bonica que en les fotografies del seu perfil. Porta un vestit curt amb mànigues de tres quarts negre amb estampats de fruites i a sobre un bolero blanc de fil que contrasta agradablement. Als peus porta unes sabatilles esportives d’estiu, amb mitjons curts fins els turmells, de color blanc llampegant. Avui porta els cabells agafats deixant ben visible un coll que em resulta extremadament atractiu. No va pintada ni porta joies, la qual cosa la dota d’una naturalitat encomiable. M’agrada.
És el Joaquim que s’apropa càlidament a ella per saludar-la. Els dos s’abracen durant una llarga estona i reconec que sento certa enveja. Després la Kassia se’ns apropa amb un somriure realment captivador. Sento de nou aquelles pessigolles al baix ventre i els nervis tornen a pujar. Ara és el Francesc que s’apropa a la Kassia per saludar-la. Intercanvien un parell de frases i finalment m’arriba el torn.
Enamorament
Em mira fixament als ulls i sento una escalfor al pit. Els ulls li brillen com estels. Em miro un ull de color marró, em miro l’altre de color verd. Preciosos. Em miro la seva carona de pell ben blanca, amb pigues per tot arreu. Preciosa.
– Hola, Kassia -dic tot intentant asserenar-me de nou.
Quan ens apropem per donar-nos dos petons, tot passa suficientment ràpid com per no poder reaccionar (¿o poder és que no vull reaccionar?) i suficientment lent com per poder assaborir el moment. No sé si és ella o sóc jo, però el cas és que els dos petons de rigurosa salutació es converteixen en un bes suau als llavis. No en sóc conscient de quan passa, però de cop em trobo amb les meves mans a la seva cintura, amb els llavis fregant-se en un moviment dolç i excitant, com si portés esperant des de que vam fer match per l’OkCupid. M’agrada.
*
Què significa tot això? No sé què significa; només sé que el Marc d’abans del petó i el Marc de després no són ni de bon tros la mateixa persona. Em reconec a mi mateix que vull més petons com aquest, avui, demà, demà-passat i tots els dies fins que la Kassia es cansi. M’agrada la Kassia, m’agrada la seva figura, la seva cara, els seus gestos, les seves maneres… M’agrada com pensa, la seva forma de sentir a través de tots aquests dies canviant paraules pel xat… M’agrada la seva olor, la suavitat dels seus llavis… M’agrada l’escalfor que emana la seva pell… M’agrada tota ella i tot el que significa. I encara no la conec, però m’agrada.
Efecte balsàmic
Tot i l’estranyesa de la situació, el petó em serveix per tranquil·litzar-me definitivament, com si de cop tot estigués al seu lloc. El seu efecte balsàmic és immediat i sento com tot el cos i el cor se’m relaxa. No obstant això, per quan els dos som conscients del que realment està passant i que tothom ens mira perplexes, ens afanyem en separar-nos.
– D’acord… -ric.- Juguem?
Sense mediar paraula tothom es disposa a servir pica-pica i beguda a la taula. Normalment m’agrada ajudar amb aquestes coses per tal de trencar amb els estereotips de gènere, però com que ja n’hi ha prou homes disposant la taula, em permeto sortir al balcó i prendre una mica d’aire fresc.
Al balcó penso en el que acaba de passar, en el que he sentit i el que he pensat. M’adono que tinc ganes de conèixer la Kassia i… per què no? Provar de sortir amb ella. Indubtablement és infinitament més senzill sortir amb la Kassia que amb el Joan. Com a mínim no m’he de plantejar deixar la meva feina…