Autoria: Kassia Langley Dilluns, 19 d’abril de 1999Carrer d’Olzinelles, Sants, Barcelona Abraçades dintre del seu llit, la mare i jo guardem un silenci contingut, expectants de veure qui el trencarà amb el primer comentari, acudit o riure. Enmig de la foscor em puc imaginar la seva cara vermellosa aguantant-se les ganes. Les dues som iguals d’orgulloses i tossudes, així que portem una llarga estona allargant forçadament aquell silenci i les ganes de riure em comencen a explotar per dintre. Finalment no puc més. Així, sóc jo que arrenco a riure amb ganes, alliberant tota aquella tensió acumulada per cada segon de silenci forçat. I la mare segueix les riallades de…

Autoria: Kassia Langley Dilluns, 19 d’abril de 1999Carrer d’Olzinelles, Sants, Barcelona Avui ha estat un dia terrible. Esperava que en algun moment en Joan em truqués, però no he sabut res d’ell des d’ahir. Bé, tampoc és que hagi passat tant de temps, però… A mesura que ha anat passant el dia, el meu cap s’ha anat fent més lio respecte tot plegat. Qui és el Joan? El Joan que es mostra davant meu i el Joan absent quan no estem junts, és la mateixa persona? O és d’aquells que es fan dobles o, fins i tot, triples vides? Per què no diu absolutament res? I si la mare té…

Autoria: Joan Puig i Cadafalch Dilluns, 19 d’abril de 1999La Torre del Rellotge, Sants, Barcelona A mesura que avanço en el relat dels fets ocorreguts en el dia d’avui, la mare i el pare es mostren més asmades. Els seus rostres passen de la preocupació inicial davant la incertesa d’allò que estava ocorrent a un gest d’horror davant la violència exercida sobre nosaltres en els darrers dies. Parlem d’anar a la policia a denunciar els fets tant de divendres com d’avui i convinc en esperar n’Àlex per prendre la decisió totes juntes. Dit i fet, quan menciono el nom del company algú pica a la campaneta de la porta auxiliar.…

L'estrès és un sentiment de tensió física i/o emocional que pot esdevindre de qualsevol situació o pensament que ens faci sentir frustrat, furiós o nerviós. L'estrès és la reacció del cos a un desafiament o una demanda exigent.

La ment de por és una ment pertorbadora que ens fa sentir petits, insegurs, incapacitats. Una ment que se'ns menja l'autonomia, la motivació i que ens relega a un abandonament existencial devastador.

La ment d'ira és aquella que rebutja allò que està passant. Es tracta d'una de les ments més corrosives per la salut mental i la felicitat. I es pot manifestar a diferents nivells, des de la no-acceptació fins a la violència.

Toc, toc. Qui és? Sóc jo... obre, sisplau...

L'empatia és la participació efectiva i emotiva d'una persona en una realitat aliena. Aprendre a caminar amb les sabates de l'altre és tot un repte, ja que això implica sortir-nos, ni que sigui de forma temporal, de nosaltres mateixos. Deixar d'estar al centre per posar en la nostra mirada una altra persona. L'empatia, doncs, neix de la generositat i afavoreix la comprensió i la bondat. És just aquí on comença el camí cap a la compassió, el desig d'alliberar les persones del patiment.

Toc, toc. Qui és?

Impermanència, mort, existència i no-existència, ciclicitat. El món mor i neix a cada moment. Les persones. Els records. La ment...