• Llavors

    La mort – Capítol Primer

    Transgènere (sovint escurçat com a trans) és un concepte que es refereix a aquelles persones la identitat de gènere de les quals no es correspon amb el sexe assignat al naixement. El contrari de transgènere és cisgènere. No és una identitat de gènere en si mateix, sinó que és una modalitat de gènere; i sovint s'entén més comunament com un terme paraigua que pot referir-se a una àmplia gamma d'experiències que inclou tant individus trans binaris (homes trans i dones trans) com individus trans no binaris, encara que no tots els individus no binaris s'identifiquen com a transgènere. Les dones trans són persones a les quals no se'ls va assignar dona en néixer, més freqüentment referint-se a dones a qui…

  • Llavors

    Fòbia – Capítol Quart

    La fòbia és l'expressió d'odi o antipatia intensos per algú o per alguna cosa... Parteix d'idees preconcebudes que estableixen prejudicis que defineixen de forma errònia certes persones o objectes. I normalment genera actituds i comportaments hostils cap aquestes persones o cap aquests objectes, fins el punt que pot ser el punt d'arrencada de la violència manifesta.

  • Llavors

    Fòbia – Capítol Tercer

    L'al·losexualitat fa referència a l'atracció sexual normativa, és a dir, l'atracció sexual que s'entén per defecte de la majoria de persones. En la nostra cultura se pressuposa que les persones són al·losexuals per defecte, és a dir, que senten atracció sexual per algun grup de persones (dones, homes o persones no-binàries). Fins fa relativament poc l'asexualitat s'entenia més com una psicopatologia que devia ser compresa i reconduïda. Però les coses comencen a canviar i poc a poc s'entén l'asexualitat com una orientació sexual més a tenir en compte en l'ampli ventall de possibilitats.

  • Llavors

    Fòbia – Capítol Segon

    L'atracció sexual és la qualitat de despertar interés cap a una altra persona sexuada, sobre la base del desig sexual i en relació estreta amb l'orientació sexual d'un mateix. Els criteris de l'atracció sexual es classifiquen dintre dels paràmetres de l'al·losexualitat (atracció sexual normativa) i de l'asexualitat (absència total o parcial de l'atracció sexual). Com a categories derivades de l'asexualitat tenim la demisexualitat (atracció sexual només si abans s'experimenta una connexió emocional profunda) i la grissexualitat (la persona experimenta atracció sexual en ocasions, ja sigui de forma esporàdica, sota circumstàncies específiques o d'una intensitat tan baixa que pot ser ignorable).

  • Llavors

    Fòbia – Capítol Primer

    La identitat sexual és la manera com una persona es veu a sí mateixa pel que fa a la seva atracció romàntica o sexual respecte d'altres persones. Tot i que la identitat sexual i el comportament sexual estan estretament relacionats amb l'orientació sexual, són conceptes diferents: identitat es refereix a la concepció que un individu té sobre ell mateix, comportament es refereix als actes sexuals que fa una persona, i orientació es refereix a l'atracció romàntica o sexual cap a persones d'un determinat sexe o gènere.

  • Relats vius

    30. Detectiu

    Una família està creuada per infinitud de fils que creen les interaccions entre cadascuna de les parts amb les altres parts i amb el tot. Cada fil alhora es segrega en molts fils conductors de formes diverses i variades. Fils que fan difícil d'equilibrar-se perquè totes les parts se sentin igualment dintre. Fils tensionats que, quan menys s'ho espera un, es trenquen i generen un malestar que requereix de cures per tal que no s'enquisti. Una actitud amatent segur que en pot estalviar molts problemes, encara que no assegura que mai es trenqui cap fil. Però en qualsevol cas, assegura que el patiment es recollirà amb atenció i estima i…

  • Llavors

    Com a casa! – Capítol Desè

    La normativitat és el conjunt de normes que regeixen conductes i procediments segons el criteri d'un grup de persones. Deriva del llatí "norma" que significa "esquadra" i es composa, a més, de l'afix -tiu-, que indica una relació activa o passiva, i el sufix -tat, que es refereix a una qualitat. Així, normativitat és etimològicament la qualitat activa o passiva d'un instrument per a marcar de forma rigurosa i recta els límits d'un contingut. Pot ser jurídica (ambiental, educacional, informàtica, tributària, laboral...) o no-jurídica (moral, religiosa, tècnica, social...).

  • Relats vius

    29. Absència

    De vegades les persones són un enigma difícil d'entendre, creuades per actuacions silencioses que volen amagar-se a si mateixes. Formes de fer, de sentir des de la vergonya. O poder és la culpa? Amagant-se de les mirades socials que ràpidament jutgen, que ràpidament etiqueten...

  • Llavors

    Com a casa! – Capítol Novè

    La identitat social és una construcció personal que es basa en la integració o no de les actituds, valors i normes de persones significatives que ens envolten i la interiorització de rols. La identitat personal forma part de l'autoconcepte. A partir d'això̀ definim identitat social com la part de l'autoconcepte que es deriva de pertànyer a grups socials determinats. La identitat, doncs, és la concepció i expressió que cada persona fa sobre la seva pròpia individualitat en relació a la pertinença o no d'aquests grups. El tret decisiu per a la formació de la identitat canvia segons la cultura i el període històric (origen, religió, funció social, territori, gènere, sexualitat...).

  • Relats vius

    28. Una altra vegada

    Els hàbits de la ment estan fortament arrelats en cadascun de nosaltres. De cop un dia passa alguna cosa o algú et diu tal cosa, i veus una altra realitat, una altra explicació a allò que una i altra vegada et fa tant de mal. Veus la llum i et promets a tu mateix que a partir d'ara ho faràs diferent. El camí és clar i accessible. Però passen els dies i la llum es va apagant fins a deixar-te de nou en la foscor. El camí que abans estava perfectament demarcat es comença a diluir i de nou et sents perdut, sense rumb clar. Els hàbits mentals tornen i…