L'estrès és un sentiment de tensió física i/o emocional que pot esdevindre de qualsevol situació o pensament que ens faci sentir frustrat, furiós o nerviós. L'estrès és la reacció del cos a un desafiament o una demanda exigent.
-
-
Fòbia – Capítol Vint-i-sisè
La ment de por és una ment pertorbadora que ens fa sentir petits, insegurs, incapacitats. Una ment que se'ns menja l'autonomia, la motivació i que ens relega a un abandonament existencial devastador.
-
Fòbia – Capítol Vint-i-cinquè
La ment d'ira és aquella que rebutja allò que està passant. Es tracta d'una de les ments més corrosives per la salut mental i la felicitat. I es pot manifestar a diferents nivells, des de la no-acceptació fins a la violència.
-
Fòbia – Capítol Vint-i-quatrè
Toc, toc. Qui és? Sóc jo... obre, sisplau...
-
Fòbia – Capítol Vint-i-tresè
L'empatia és la participació efectiva i emotiva d'una persona en una realitat aliena. Aprendre a caminar amb les sabates de l'altre és tot un repte, ja que això implica sortir-nos, ni que sigui de forma temporal, de nosaltres mateixos. Deixar d'estar al centre per posar en la nostra mirada una altra persona. L'empatia, doncs, neix de la generositat i afavoreix la comprensió i la bondat. És just aquí on comença el camí cap a la compassió, el desig d'alliberar les persones del patiment.
-
Fòbia – Capítol Vint-i-dosè
Toc, toc. Qui és?
-
On l’ocell posa el vol – Entrada Dissetena
Vola, ocell; vola. És hora de migrar. A la cerca de la calidesa del nou demà. Vola, ocell; vola. No em diguis pas adéu. És hora de tornar. On l'ocell posa el vol... on l'ocell renaixerà.
-
Fòbia – Capítol Vint-i-unè
Impermanència, mort, existència i no-existència, ciclicitat. El món mor i neix a cada moment. Les persones. Els records. La ment...
-
D’inkògnito – Capítol Vint-i-vuitè
D'inkògnito: AO003 - Capítol Primer de la realitat KJM. Màquines.
-
On l’ocell posa el vol – Entrada Setzena
Per assolir el cim d'una muntanya només es fa necessari anar passet a passet, un darrera de l'altre, sense pressa i sense pausa. Per quan et vols adonar, els paisatges s'obren davant teu sense barreres de cap tipus, als teus peus. I si estires el braç pots tocar el cel convençut que ja no hi ha distància.