Una família està creuada per infinitud de fils que creen les interaccions entre cadascuna de les parts amb les altres parts i amb el tot. Cada fil alhora es segrega en molts fils conductors de formes diverses i variades. Fils que fan difícil d'equilibrar-se perquè totes les parts se sentin igualment dintre. Fils tensionats que, quan menys s'ho espera un, es trenquen i generen un malestar que requereix de cures per tal que no s'enquisti. Una actitud amatent segur que en pot estalviar molts problemes, encara que no assegura que mai es trenqui cap fil. Però en qualsevol cas, assegura que el patiment es recollirà amb atenció i estima i…

De vegades les persones són un enigma difícil d'entendre, creuades per actuacions silencioses que volen amagar-se a si mateixes. Formes de fer, de sentir des de la vergonya. O poder és la culpa? Amagant-se de les mirades socials que ràpidament jutgen, que ràpidament etiqueten...

Els hàbits de la ment estan fortament arrelats en cadascun de nosaltres. De cop un dia passa alguna cosa o algú et diu tal cosa, i veus una altra realitat, una altra explicació a allò que una i altra vegada et fa tant de mal. Veus la llum i et promets a tu mateix que a partir d'ara ho faràs diferent. El camí és clar i accessible. Però passen els dies i la llum es va apagant fins a deixar-te de nou en la foscor. El camí que abans estava perfectament demarcat es comença a diluir i de nou et sents perdut, sense rumb clar. Els hàbits mentals tornen i…

No sé molt bé com va ser, però recordo la seva cara quan m'explicava aquelles fantasies que vivia de forma tan realista. Mai havia vist el Kendo espantat, però en aquell moment semblava un nen tremolós de la foscor continguda dintre de l'armari dels monstres. Aquella por irracional que et segresta de forma tan descarada, tan angoixosa. Ho recordo amb total vivacitat fins el punt que puc sentir-la aquí, tan lluny de casa.

En Joan sempre ha estat una persona hiper-responsable. Recordo molt vívidament les vegades que ha actuat fora de lloc i com la vergonya i la culpa l'han mogut a resituar-se. En Joan sempre buscar ser millor, encara que no sé si mai ha estat conscient d'això. Busca trobar-se i millorar-se a través dels seus errors. I en aquest sentit es nodreix de la culpa per fer el triple salt mortal cap a l'autosuperació.

exual explícita. Recomanem que si ets una persona sensible evitis continuar amb la lectura de la mateixa. En cap cas es permet l'accés de menors de vint-i-un anys a la lectura d'aquesta entrada. Qualsevol ús més enllà d'aquestes recomanacions corren de la vostra responsabilitat. Siguem responsables.

Hi ha alguna persona que es comparteixi al 100%? Jo diria que no. Hi ha certes coses que cal guardar en secret, especialment aquelles que saps que ferirà algú en el moment que el secret deixi de ser secret. Al cap i a la fi la vida és un equilibri entre moltes fines línies que un ha de saber sospesar i calibrar. D'acord... saber-se mentit fa mal. Saber-ne la veritat, pot fer encara més mal. Aleshores, el secret és l'única opció.

Saber quan marcar i a qui és fonamental per la vida d'un adolescent. Si ets una mica eixerit de seguida trobes la manera de moure't entre la gent; suficientment visible com perquè et valorin, suficientment invisible com per passar desapercebut quan cal. En aquest sentit, la gent accepta molt bé que un noi defensi a la "seva" xicota. La Kassia i l'Ivan no són parella però es comporten com a tal i la gent es pensa que realment ho són. Això permet l'Ivan sortir de l'armari en un ambient de confusió on la gent no té clar si realment és gay, si s'ho fa dir per cridar l'atenció o si...…

La vida adolescent és difícil i sovint es plantegen dilemes de difícil resolució. Un ha de saber escollir les seves paraules abans d'exposar-se sense més. Etiquetes com homosexual, afeminat, amic o maricó tenen una càrrega important de discernir. Un pot ser gay però ha de saber comportar-se davant dels col·legues com un home de veritat, vulgui dir el que això vulgui dir. La línia que separa l'acceptació del menyspreu social és fina, i un dia estàs en un bàndol i al dia següent has begut oli...

Sense cap mena de dubte en Joan és fill de la compassió i de la bondat. La seva capacitat de comprensió de les persones no té rival. No importa què facin o què diguin, sap arribar a elles i tocar-les amb la seva gràcia. Capaç de tirar a baix murs de tancaments i presons mentals. Allarga la seva mà i frega el teu cor i la calidesa s'instal·la dintre teu. Aquesta és la seva màgia, allò que el fa genuí.