Transgènere (sovint escurçat com a trans) és un concepte que es refereix a aquelles persones la identitat de gènere de les quals no es correspon amb el sexe assignat al naixement. El contrari de transgènere és cisgènere. No és una identitat de gènere en si mateix, sinó que és una modalitat de gènere; i sovint s'entén més comunament com un terme paraigua que pot referir-se a una àmplia gamma d'experiències que inclou tant individus trans binaris (homes trans i dones trans) com individus trans no binaris, encara que no tots els individus no binaris s'identifiquen com a transgènere. Les dones trans són persones a les quals no se'ls va assignar dona en néixer, més freqüentment referint-se a dones a qui…

La fòbia és l'expressió d'odi o antipatia intensos per algú o per alguna cosa... Parteix d'idees preconcebudes que estableixen prejudicis que defineixen de forma errònia certes persones o objectes. I normalment genera actituds i comportaments hostils cap aquestes persones o cap aquests objectes, fins el punt que pot ser el punt d'arrencada de la violència manifesta.

L'al·losexualitat fa referència a l'atracció sexual normativa, és a dir, l'atracció sexual que s'entén per defecte de la majoria de persones. En la nostra cultura se pressuposa que les persones són al·losexuals per defecte, és a dir, que senten atracció sexual per algun grup de persones (dones, homes o persones no-binàries). Fins fa relativament poc l'asexualitat s'entenia més com una psicopatologia que devia ser compresa i reconduïda. Però les coses comencen a canviar i poc a poc s'entén l'asexualitat com una orientació sexual més a tenir en compte en l'ampli ventall de possibilitats.

L'atracció sexual és la qualitat de despertar interés cap a una altra persona sexuada, sobre la base del desig sexual i en relació estreta amb l'orientació sexual d'un mateix. Els criteris de l'atracció sexual es classifiquen dintre dels paràmetres de l'al·losexualitat (atracció sexual normativa) i de l'asexualitat (absència total o parcial de l'atracció sexual). Com a categories derivades de l'asexualitat tenim la demisexualitat (atracció sexual només si abans s'experimenta una connexió emocional profunda) i la grissexualitat (la persona experimenta atracció sexual en ocasions, ja sigui de forma esporàdica, sota circumstàncies específiques o d'una intensitat tan baixa que pot ser ignorable).

La identitat sexual és la manera com una persona es veu a sí mateixa pel que fa a la seva atracció romàntica o sexual respecte d'altres persones. Tot i que la identitat sexual i el comportament sexual estan estretament relacionats amb l'orientació sexual, són conceptes diferents: identitat es refereix a la concepció que un individu té sobre ell mateix, comportament es refereix als actes sexuals que fa una persona, i orientació es refereix a l'atracció romàntica o sexual cap a persones d'un determinat sexe o gènere.

La normativitat és el conjunt de normes que regeixen conductes i procediments segons el criteri d'un grup de persones. Deriva del llatí "norma" que significa "esquadra" i es composa, a més, de l'afix -tiu-, que indica una relació activa o passiva, i el sufix -tat, que es refereix a una qualitat. Així, normativitat és etimològicament la qualitat activa o passiva d'un instrument per a marcar de forma rigurosa i recta els límits d'un contingut. Pot ser jurídica (ambiental, educacional, informàtica, tributària, laboral...) o no-jurídica (moral, religiosa, tècnica, social...).

La identitat social és una construcció personal que es basa en la integració o no de les actituds, valors i normes de persones significatives que ens envolten i la interiorització de rols. La identitat personal forma part de l'autoconcepte. A partir d'això̀ definim identitat social com la part de l'autoconcepte que es deriva de pertànyer a grups socials determinats. La identitat, doncs, és la concepció i expressió que cada persona fa sobre la seva pròpia individualitat en relació a la pertinença o no d'aquests grups. El tret decisiu per a la formació de la identitat canvia segons la cultura i el període històric (origen, religió, funció social, territori, gènere, sexualitat...).