Allò que creiem, creem. Si crec que em tornaran a trair, generaré les causes perquè això passi. Tensaré la corda fins que l'altra part se'm planti. I després, què em diré? "Veus, Ivan? Al final tothom s'acaba afartant de tu i t'acaben traint...". No recordaré que he estat jo qui ha posat la primera pedra perquè aquella situació es donés...

Què vol dir amistat? Com se sap quan s'estima? Qui decideix que una persona és bona o dolenta? Quan es construeixen les personalitats? Qui som? (...) Som?

La meva ment és com el cel blau que, infinit, acomoda els núvols i els deixa passar sense aferrar-se. Els núvols són les pertorbacions mentals que sorgeixen de la meva confusió. Respiro en el cel blau, la meva ment, mentre deixo passar els núvols de tempesta, sense aferrar-me. Respiro...

Ser o no ser, aquesta és la qüestió, va dir Shakespeare. I al final sembla que ni ser ni no-ser, sinó experimentar...