Autoria: Kassia Langley
Dilluns, 29 de maig de 2017
Mercat Nou, Sants, Barcelona
La nit ha quedat molt agradable i la temperatura és suficientment atemperada com per acompanyar un passeig llarg i tranquil, sense calfreds espontanis ni xafogor enganxosa.
– Com et sents? -pregunto a un Marc especialment callat després del sopar.
– Bé… -no em mira.
De nou, silenci.
– I tu? Com et sents?
– Bé…
Quan miro al cel la lluna que ja ha començat el seu decreixement il·lumina la nit gairebé plena. Faig un esforç per veure quin és el tall de lluna que falta, i si falta per la dreta o per l’esquerra, o per dalt o per baix…
– Sembla que t’ha agradat el Joan.
– Podria ser, però tampoc tinc gaire a fer ja que te l’has acaparat totalment.
– Si… no sé molt bé què veu en mi…
– Hòstia! I ara em surts amb aquestes?
– Què passa?
– No et pega ser un insegur de merda.
– Sempre has de parlar així?
– Així com?
– Amb la merda a la boca constantment. O insultos. O…
– Ai!! Sóc una malparlada, què vols que et digui! Ara et molesta?
– Bastant!
– Ets idiota!
– Ho veus?
– I imbècil!
– Per què ho fas?
– Perquè no et pega anar d’insegur per la vida!
– No és amb el Joan que em sento insegur, sinó amb tu!
Un núvol tapa la lluna quasi plena i encara no he descobert d’on falta el tall de lluna respecte a la de fa dues nits.
*
– Sempre m’estàs qüestionant tot el que dic -continua.- Res et sembla bé. Res et conforma! Fins i tot donar-te una sorpresa com presentar-te el director de Fontec és un problema o motiu de tensió.
Podria ser que faltés de dalt. Juraria que sí. Quan marxi el núvol m’ho torno a mirar.
– Amb el Joan tot és més fàcil. És atent i està pendent si em sento bé. Si no fos per ell encara dubtaria si agafar-te de la mà!
– Jo també t’he dit que per mi estava tot ok!
– Després que ell hagi donat el pas!
– Què més dóna l’ordre?
– Doncs importa!
O poder el tall que falta és per la part de sota? Probablement la lluna no estigui tan ordenadament posada i el tall podria faltar en diagonal. En plan nord-noroest.
– Amb el Joan “només” tinc una relació sexual però mostra molt més interés que tu amb mi. Per què vols sortir amb mi si et molesto tant? Perquè sóc guapo? És només això? Tan frívola ets? Tu que tant em criticaves la primera nit…
Què vols que et digui? Mirant-ho atentament a mi em sembla que la lluna continua estant plena, o així ho constato quan el núvol passa de llarg.
*
– No penses dir res?
– T’has quedat a gust?
– No.
– Doncs et fots. Marxo cap a casa!
– Ja hi som.
– Ja hi som? Amb quin dret em dius totes aquestes merd… coses! Així que no t’agrada la meva forma de parlar? Bla! Dius que jo no estic conforme amb res, però sembla que tu tampoc. I a sobre t’atreveixes a jutjar-me i etiquetar-me en base a què. D’on treus que només m’agrada la teva guapura?
– Què t’agrada de mi?
– No em dóna la gana de respondre!
– Per què?
– Perquè m’estàs muntant el número perquè t’has posat gelós!
– Què? Jo? Gelós? Què dius!
– T’atreviràs a negar-ho!
– Ho nego rotundament.
– Que et fotin!
Un altre final de merda. Ni temperatura agradable, ni lluna (quasi) plena, ni hòsties amb pepinillo. Tinc ganes de plorar, però me les aguanto. Accelero el pas desfent el camí fet amb el Marc, direcció a casa meva. Idiota. Imbècil. Capullo. Subnormal. Merda de tio!
– D’acord, si, estic gelós.
Així d’enfrascada en el meu llistat d’insultos no m’he adonat que el Marc camina al meu costat, seguint el meu ritme frenètic.
– M’importa una merda.
– Et comptaré les vegades que dius “merda”.
– Ok, déu!
– Perdona, Kassia. Tens raó en estar enfadada.
– Com sempre!
No el miro però el veig posant els ulls un blanc i aguantant-se el comentari.
*
– Entenc que t’has sentit dolguda pels meus estúpids comentaris i la comparativa innecessària. Tu ets tu i el Joan és el el Joan, i realment dóna igual qui hagi estat el primer en ajudar-me a trencar la tensió dels primers moments doncs els dos m’heu ajudat per igual. O tu més, perquè he notat la teva reticència a agafar-me la mà davant de tothom i tot i així ho has fet, perquè ets molt mona i volies ajudar-me.
– Mona?
Davant la sorpresa del Marc em poso a saltar i a cridar imitant un mico. Després d’uns primers instants de vergonya aliena, el Marc apaga la seva sorpresa i arrenca a riure. Al poc m’afegeixo jo també. I al poc el riure cessa per deixar pas a un plor infantil. En aquest moment el Marc m’abraça amb la mateixa dolçor que ho va fer fa dues nits i no trigo en sentir-me de nou al meu refugi compartit. No podríem estar així més sovint?
– Ahir vas proposar de fer un curs de comunicació no violenta. Segueix en peu?
De nou, un Marc desconcertat guarda silenci.
*
– Voldria millorar la nostra comunicació. Reconec que expresso fatal les coses que vull dir i sembla que sempre t’estigui atacant.
– I no vols atacar-me?
– Només una mica… -ric.
– Quina barra que tens!! -riu.- Jo també voldria comunicar-me millor amb tu. Sembla que vagi un parell de passes per darrera de tu i no m’agrada.
– Per què estàs gelós del Joan?
– Estic gelós del Joan i de tu.
– I de mi?
– M’he adonat que us heu agradat mútuament i tinc la sensació que em queden els dies comptats, sobretot per la teva part.
– Que jo he agradat al Joan? Però si només estava per tu!
– No crec que m’equivoqui…
– Però si és gay!
– D’on treus això?
D’on trec això? Aixeco les espatlles sorpresa amb mi mateixa. Poder tinc més prejudicis dels que em pensava… Joder!
*
– D’acord. Suposem que tens raó i ens hem agradat mútuament. Per quin motiu tindries els dies comptats?
– Sovint tinc la sensació que et faig nosa o et molesto… Suposo que no tinc gaire clar per què estàs amb mi, i comença a pesar-me la idea que només sóc un home atractiu per lluir. M’agradaria poder parlar d’això sense enfadar-nos.
– Et trobo especialment guapo, si. De fet, mooooolt guapo. Però tinc curiositat per coneixe’t perquè em sembles un tio sensible, intel·ligent i curiós. Guaperas, rolero, poeta, amb un passat fosc i una vida d’autosuperació… M’agrada la combinació. Si només m’agradessis per ser guapo m’hauria limitat a follar-te i llests! Bé, t’hauria fet una foto per presumir de tio que m’he follat… -ric.- No sé… tinc ganes de coneixe’t i descobrir l’home que hi ha darrera aquesta façana tan bonica -dic passant la mà per tota la seva cara.
El Marc riu davant el meu gest i desfà l’abraçada per agafar-me dels canells i retirar la meva mà de la seva cara. Jo intento desfer-me, però ell tira de mi i passant les quatre mans sobre la meva esquena em petoneja els llavis de forma apassionada.
– Reconec que avui t’he tractat com el cul des del primer moment que m’has trucat il·lusionat per presentar-me el Joan -això ho dic amb el Marc encara amorrat als meus llavis.- Podria excusar-me en què aquesta setmana tinc tres entregues i vaig de cul, però això només sóc excuses. Ahir mentre dinàvem tenia molt clar el que sentia i el que senties. I avui ja se m’ha oblidat i torno a la meva defensa fèrria habitual. No puc deixar de sentir-me vulnerable, per molt bé que ho facis. Necessito cambiar alguna cosa dintre meu de forma definitiva.
El Marc es separa de mi i m’escolta atentament.
*
– Vam dir que t’ajudaria a implementar la meditació com un hàbit en la teva vida. Saps que el Joan també medita?
– Per què em parles del Joan de nou?
– Perquè ell encara sap més que jo de meditar amb un propòsit més profund. Ens podria ajudar.
Miro els ulls del Marc i detecto un mig-riure que vol amagar.
– Què vols realment? -pregunto curiosa.
El Marc em mira amb els seus ulls blau mar. Uns ulls preciosos que desfan el gel que encara resta al meu cor. Inconscient, paso els dits de la mà entre els seus rínxols rossos i sento com es delecta amb el gest. Per un moment tanca els ulls per gaudir de l’instant, i al poc els torna a obrir per mirar-me de forma fixa als ulls.
– Sé que el Joan t’ha agradat. Sou veïns i serà inevitable que us trobeu. Quan t’ha donat la targeta m’he posat dels nervis i se m’ha girat l’estómac. És qüestió de temps que us trobeu sense mi, i això em fa sentir insegur. El Joan em dóna mil voltes, i també se les dóna a aquell tal Biel…
– Eh! No el coneixes, el Biel!
– No em cal.
– Pffff!!
– El cas és que m’agradaria crear espais compartits els tres per tal de no sentir-me tan exclòs. Per suposat, això no va en detriment d’estar-me amb tu o amb ell per separat; i vosaltres dos per la vostra banda. I per suposat, és només una proposta que vull compartir amb vosaltres i que podeu rebutjar si la trobeu abusiva o improcedent.
Una triada? Vol que fem una triada?
*
– Vaig tafanejar allò que em vas dir de les no-monogàmies i pel que sembla hi ha relacions estables de més de dues persones.
– M’estàs proposant una relació poliamorosa els tres?
– Per què no?
– Perquè ens estem coneixent?
– Ens podem conèixer els tres…
– I el Biel?
– No m’interessa, tot per tu.
Silenci.
– No corres massa?
– Poder.
– I…
– I definitivament m’has contagiat la teva bogeria. Poder estic dient tonteries, però és el que em ve de gust.
– Una triada?
– Com es digui.
– I el Joan què en pensa? Encara no sabem si és cert que l’agrado. A mi no m’ha fet l’aparença que sigui així…
– Li podem plantejar el tema.
– Es riurà en la nostra puta cara.
– O no.
– Estàs boig.
– Això ja ho he dit…
Després d’això un altre petó igual de passional que l’anterior, un bes que s’allarga en l’infinit i del qual no em vull desprendre. Un bes que em fa oblidar on estic, on vaig, i tota la bogeria que visc des de fa tres o quatre dies; ja he perdut el compte. Realment tot el que passa és un despropòsit, però com al Marc és el que em ve de gust. I a qui no l’agradi que no miri! Dixit!