Autoria: Kassia Langley
Dissabte, 27 de maig de 2017
Carrer de Joan Güell, Sants, Barcelona
Davant la seva petició deixo anar els meus cabells que tornen a caure en cascada, despentinats, rebels. El Marc, davant meu, passa els seus dits entre els meus cabells i fa un intent de pentinar-me. Més enllà de l’èxit o no, m’agrada la sensació de tendresa i de calidesa que em produeix. El miro com somriu i com li brillen els ulls. La seva mirada segueix el moviment de la seva mà entre els meus cabells, i no és fins al cap d’una estona que em mira als ulls.
Intimitat
– Abans, t’ha molestat alguna cosa? Quan et tenia agafada, dic… -pregunta ara en un to suau, però seriós.
– No… M’estava agradant molt el que em feies… I m’encantarà que ho tornis a fer quan em senti més segura amb tu -el Marc somriu.
– D’acord… -torna a mirar els meus cabells, agafa un floc i se l’apropa al nas.- Olores molt bé, tota tu. La teva pell… els teus cabells… -somriu amb els ulls tancats i s’està així durant una estona.- Ensenya’m a col·locar aquests pals, sisplau -diu de cop de forma espontània.
No puc evitar riure amb el canvi del to del Marc.
– D’acord… Primer es recullen tots els cabells… Així… I quan els tenim tots junts, donem voltes així de manera que els mateixos cabells s’enrosquen en si. Veus?
– Ajá…
– I ara, amb compte de no clavar-ho a la pell, es fica un pal per aquí… i un altre per aquí, de manera que es creuin i agafin millor.
– Entenc… Puc provar? -diu amb un to tenyit d’il·lusió infantil.
– Vale!! -ric.
Els cabells
El Marc treu els pals i els cabells tornen a caure en cascada per tercera vegada. Passa la mà per recollir-los tots al darrera al temps que va posant ganyotes estranyes amb la cara. Mentre faeneja amb els meus cabells, la seva proximitat m’excita. Els records de la tensió de fa un moment es mescla amb la olor que emana del seu cos, tan proper a mi.
Quan té recollits tots els cabells dóna voltes tal com l’he indicat. Una vegada té els cabells cargolats, amb molta cura col·loca el primer pal que li dono. Els seus ulls estan concentrats en la tasca que té entre mans, i jo no em puc estar de mirar atentament cada pupil·la. Quin blau més intens, més honest, més serè… Quan té col·locat el segon pal, poc a poc el Marc aparta les mans amb la incertesa reflexada al rostre de si allò aguantarà. Però aguanta i no puc estar-me d’aplaudir. El Marc riu com si hagués realitzat la major de les proeses.
– Hauria estat un perruquer excel·lent -diu finalment mentre em fa un piquet d’ull.- Anem? -ara es gira i posa el braç perquè li agafi.
– Dels que conec -dic al temps que m’agafo al seu braç,- tu ets l’home més guapo i atractiu. Sense cap mena de dubte.
– Oh!! El primer compliment de la nit!! Anem avançant. Gràcies -somriu.
Ric.
Curiositat
– Si ja t’ho saps que ets tan guapo i atractiu, quina rellevància té que ho digui jo?
– M’interessa més la teva mirada que la meva…
– Per mi la bellesa física no és important.
– Segurament. Però no és menys certs que tendim a veure bellesa en les persones que ens agraden i lletjor en les persones que no ens agraden. El fet que em vegis guapo i atractiu és un bon indicador.
– Poder demà no t’hi veig…
– Aleshores serà un indicador que estàs perdent interés en mi i m’hauré de posar les piles.
– Només t’esforçaràs quan no em tinguis “assegurada”?
El Marc riu davant la meva pregunta.
– Em dóna la sensació de que estàs suficientment boja com per sentir coses diferents cada dia. Així que molt em temo que m’hauré d’esforçar cada dia per agradar-te ni que sigui una mica.
Quietud
Durant una bona estona caminem en silenci deixant-nos seduir per la inusual quietud de la ciutat. Quan portem un bon tros del camí, arrenco de nou:
– M’agrada molt caminar durant la nit -dic,- quan la ciutat s’ha apagat gairebé i la foscor i el silenci regnen. No passen cotxes, no hi han masses ingents de persones aglomerades als carrers principals… Tampoc nens que cridin… Quina pau i tranquil·litat! Tu ets més de calma o de festa? De dia o de nit?
– Mmm… M’agrada més la nit. La major part de la meva feina la faig des de casa i durant la nit. La foscor em dóna una sensació de refugi mentre treballo que m’agrada. En quant a la festa, els dissabtes són els meus dies de cacera, per la resta tot força tranquil -em fa un piquet d’ull.
Deixo uns segons de silenci abans d’arrencar amb la següent pregunta.
Sexe
– Què trobes en aquest sexe?
– Plaer… No és el que tothom busca en el sexe?
– Algunes persones busquem alguna cosa més…
– Com per exemple?
– Complicitat, compartir, connexió…
– Compartir gustos, ok. Complicitat i connexió amb persones desconegudes es fa difícil. O jo no en sé. M’agrada donar plaer, però diria que no he sentit aquesta complicitat o connexió de les quals parles.
– Buf… Ara em fas pal…
– Segurament. No m’estic venent gaire bé pel que em sembla que són els teus gustos sexuals. Estic essent honest. No es tractava d’això? Què me’n dius de tu? Quin són els teus vicis relacionals.
– Mmm… Posar-ho molt difícil d’entrada. Extremadament difícil.
– Això ja ho he vist, però sembla que ho hem superat. M’has proposat de sortir i he acceptat.
– Què dius?
El Marc em mira perplex.
Alineament
– No?
– No! T’he fet una proposta, però ja veurem! Primer vull conèixer-vos! No sé si sortiré amb cap dels dos…
– Ah… ens has d’avaluar més encara?
– Si.
– D’acord… ja veig per on va el teu vici… No hi ha possibilitat de que et deixis endur per la teva intuïció?
El Marc s’atura de cop i plantant-se davant meu posa la seva orella sobre el meu pit.
– Aprofita l’oportunitat amb el Marc… -diu.- No siguis tonta… -arrenco a riure.
– De veritat et pensaves que avui acabaries amb parella?
Gir
– Si t’he de ser sincer no m’havia plantejat ni tan sols aquesta possibilitat. És la conversa i l’alcohol que m’estan conduint pel mal camí.
– Pfffffff!!
– Però la proposta és en ferm. No ho deia en el mal sentit, Kass…
– Si, ja!! -el tallo de cop.- Millor ho deixem aquí. No m’agrada el gir que ha donat la conversa. Ara em sembles idiota.
– Kassia…
El Marc porta les seves mans a la cara. S’està una estona així fins que comença a fregar-se els ulls.
– D’acord, deixem-ho així. Marxo cap a casa.
Dit això, el Marc gira cua i comença a enfilar carrer amunt de tornada a la Plaça del Centre. La seva resposta i reacció em cauen com una llosa. Tant de repte, tant de repte… i al final es rendeix a la primera de canvi. Tots els tios són idiotes!