Relats vius

Estima i odi

Capítol 01: La família Puig

En Joan és un nen menut i solitari que juga a fer construccions amb unes pedres al pati. Resta tranquil i divertit fins que l’Ivan, un nen convuls i obsessiu, l’increpa. A partir d’ells se’ns presenten tot un seguit de personatges que donen context a diferents mirades educatives i de criança, diferents formes de relacionar-se i diferents mirades del món.

➡️ Diari 001: Dilluns, 22 de juliol de 1996
A petició de la seva psicòloga n’Ivan arrenca un diari per tal de treballar aspectes del passat. Així, a través d’una narració esfereïdora ens explica dos records de la seva infància.

Retir espiritual

La família Puig és budista i entre els seus hàbits sovinteja el fet de marxar junts el cap de setmana de retir espiritual. Comencem a apreciar que en Joan, tot i la seva menudesa, és un nen espavilat, intel·ligent i amb un gran cor. Alhora que es continuen explicant els hàbits religiosos dels Puig, es presenten formes de relació basades en l’estima, l’acceptació i el respecte, clau pel bon funcionament de la família. Però el final del cap del cap de setmana no acaba com els Puig esperaven…

➡️ Diari 002: Dijous, 25 de juliol de 1996
N’Ivan fa la segona entrada al seu diari en un futur llunyà del moment que viuen els personatges de la història principal. Quin serà l’enllaç final amb aquesta història?

➡️ Diari 003: Dilluns, 29 de juliol de 1996
L’Ivan ens presenta el primer contacte amb el Joan quan era un infant tot just aterrat a Barcelona.

Dificultats!

En Joan té un somni inquietant i revelador que guiarà les seves passes les properes setmanes. Finalment els Puig tornen a casa després d’una experiència segurament inolvidable i miren de recuperar-se de l’ensurt estretant llaços entre ells. D’una forma tendra els Puig es faran costat uns als altres per tal de tirar endavant i al final tot quedarà en una lliçó de la qual aprendre i treure’n benefici.

Capítol 02: Les Langley

Ara la història se centra en aquest segon capítol en les Langley, mare i filla. Així, través de les seves vivències anirem coneixent aquests dos personatges, la seva relació i la seva part en la història principal. Tanmateix, de manera molt conmovedora i a través dels records de la Kassia, se’ns presenta la inquietud més gran de la nena, amb una mirada particular del Joan, de l’Ivan i de la seva la mare, la Melània. També descobrirem la història de la Melània a partir dels records de la seva trajectòria vital, un cúmul de mala sort i pèssimes decisions.

  • Entrada 011: La tristor de la Kassia
  • Entrada 012: La Melània
  • Entrada 013: Fins els acudits
  • Entrada 014: Tensió
  • Entrada 015: Disculpes
  • Entrada 016: L’espia del somni
  • Entrada 017: No hi és!

➡️ Diari 004: Dijous, 01 d’agost de 1996
A través del relat esfereïdor de n’Ivan continuem endinsant-nos en la ment del personatge d’un futur una mica llunyà de la trama principal.

Capítol 03: Estima i odi

Quan la Kassia s’adona que els seus somnis tenen una base de realitat, la seva relació amb l’Ivan canvia radicalment. Així, busca fórmules per apropar-se a ell i poder ajudar-lo de manera que sembla que les distàncies entre els dos nens s’escurcen.

  • Entrada 018: Compassió
  • Entrada 019: Converses

La Kassia i el Joan I

Per altra banda, la relació entre la Kassia i el Joan, així com entre els Puig i les Langley, s’anirà fent més estreta i més íntima. Tanmateix, en aquesta història seguim explorant formes educatives dintre de les dues famílies entorn d’un dels temes centrals dels menuts: els primers amors.

  • Entrada 020: Estima
  • Entrada 021: L’habitació del Joan
  • Entrada 022: Jocs imaginaris
  • Entrada 023: Estudiem!
  • Entrada 024: Les Langley i els Puig
  • Entrada 025: Mare i filla
  • Entrada 026: Bombons
  • Entrada 027: La incertesa de la vida
  • Entrada 028: El núvol que tapa el sol
  • Entrada 029: Vols?

➡️ Diari 005: Dilluns, 05 d’agost de 1996
Una nova entrada del diari de l’Ivan ens relata un episodi de maltractament infantil carregat de violència. Les dades: A finals de desembre de 2020, a Catalunya hi ha 16.484 casos d’expedient obert en el sistema de protecció a població infantil i adolescent, dels quals gairebé el 50% estan en mesura protectora.

Abrupte

En entrades anteriors semblava que la Kassia presentava dificultats d’aprenentatge. Aquest interludi en la història aprofundeix en la concepció dels Puig en quant l’estima i les relacions sexo-afectives així com l’educació sobre en Joan. El Joan i el Pere s’apropen a l’escola per tal de reunir-se amb la psicopedagoga del centre en nom de la Melània, tal i com van acordar el dia del sopar. Així, les coses es complicaran una mica pels dos i acabaran discutint-se. Quan arriba a la nit, just per donar la bona nit en Joan, mare i fill mantenen una conversa molt interessant sobre l’amor, la llibertat i la generositat.

  • Entrada 030: La psicopedagoga
  • Entrada 031: Amor

La Kassia i l’Ivan

Es reprèn la relació entre la Kassia i l’Ivan amb la qual arrencava el capítol i s’aprofundeix en les noves amistats que construeixen a l’escola, així com la incorporació de nou del Joan a l’escola. Ara, l’Ivan pren el relleu en la narració de la història i ens continua explicant les aventures i desventures dels infants, ara en primera persona. Des d’una narració fidedigna i esfereïdora, ens comparteix la seva visió del món adult alhora que ens exposa els fets que van succeir durant la seva infantesa, en temps present. Així, comparteix amb nosaltres la seva comprensió dels fets que darrerament passen a la seva vida, la fundació d’un grup d’amics, la capacitat d’un mateix per donar-se oportunitats d’estar bé, la presència de Serveis Socials a casa… Alhora, reflexiona sobre la figura del Joan a través dels acompliments d’una Kassia que no repara en demostrar el seu afecte.

  • Entrada 032: Resiliència
  • Entrada 033: I al Yang hi ha Yin
  • Entrada 034: De nou a l’escola! I
  • Entrada 034: De nou a l’escola! II
  • Entrada 035: En Joan torna

➡️ Diari 006: Dijous, 11 d’agost de 2005
L’Ivan ens narra en aquesta nova entrada al diari una experiència esgarrifant. La tensió a la qual s’ha sentit sotmès des de molt temprana edat l’ha portat al punt en el qual es troba. Tot i així, de la mà de la Kassia veurem que l’esperança torna a brillar en aquell nen i que, ni que sigui de forma temporal, al final tot té una solució.

La Kassia i el Joan II

La Kassia i la Melània s’apropen a la masia per dinar amb els Puig i els nervis de la primera vegada faran de les seves, però a final tot s’anirà reconduint… Finalment, la Melània i l’Helena xerren animadament i en un moment de la conversa, la primera confessarà de què treballa; a partir d’aquí, l’Helena farà esforços per apropar-se a la seva amiga. Després de passar la tarda amb les Langley, la família Puig es recull al voltant de la taula per sopar i xerrar sobre qüestions que planteja el Joan, nen de ment inquieta. Finalment arrenca un nou dia a casa dels Puig i la família es disposa a continuar acompanyant el Joan en els seus dubtes en quant als primers amors.

  • Entrada 036: La sogra
  • Entrada 037: Oferiment
  • Entrada 038: Amor romàntic
  • Entrada 039 Aferrament i estima
  • Entrada 040: Karma
  • Entrada 041: L’oferta
  • Entrada 042: L’habitació de la Kassia

N’Ivan i en Joan

Amor i odi són dues cares d’una mateixa moneda i la línia que les separa és molt fina. Amagar l’estima darrera l’agressió, per por a l’estigma social, les conseqüències de descobrir-se en la minoria rebutjada. Acceptar el propi sentir, la pròpia forma d’estimar. Escoltar i acceptar. Sortir de la zona de confort i plantejar-se que la vida va molt més enllà d’allò que és normatiu. Així, en els límits de la societat, la vida s’eixampla, creix i esdevenen noves formes mai abans pensades… La vida és allò que passa quan apaguem els convencionalismes.

  • Entrada 043: Com a casa
  • Entrada 044: I ara què?
  • Entrada 045: L’Ivan i jo ens hem besat I
  • Entrada 045: L’Ivan i jo ens hem besat II
  • Entrada 046: Dubtes

Capítol 04: En Joan desapareix!

Un dimarts qualsevol, un moment qualsevol. En Joan i n’Ivan es preparen per anar a estudiar junts després de les classes, però un pare violent els espera per girar completament el dia… Per tal d’ajudar el seu amic, en Joan provoca el pare de l’Ivan, i els dos desapareixen en el laberint de carrers del casc d’Hostafranchs.

  • Entrada 047: El dia en què en Joan desapareix I
  • Entrada 047: El dia en què en Joan desapareix II
  • Entrada 047: El dia en què en Joan desapareix III
  • Entrada 047: El dia en què en Joan desapareix IV
  • Entrada 048: Hospital Privat
  • Entrada 049: Confessió
  • Entrada 050: Final

On l’ocell posa el vol

Entrada 01
Em dic Ivan Lazarev, tinc 14 anys i la meva vida és una merda. Vaig néixer a la Rússia, però quan el pare es va quedar sense feina, va prendre la decisió, per bé o malament, de traslladar-nos a Barcelona, amb l’esperança de que les coses canviessin. També era la meva esperança, perquè si les coses milloraven per ell igual podria deixar de mamar i de fotre’m pallisses cada tres per quatre. Però no, les coses no van canviar; a banda que la temperatura és més agradable que al poble que em va veure néixer i créixer. Les pallisses van continuar fins que la família Puig i l’escola van intercedir i denunciar la situació. Ara visc amb els Puig, però la meva vida continua sent un puto infern.

Entrada 02
La família Puig és una d’aquelles famílies que se les en diu estructurades. La primera vegada que vaig sentir aquest concepte va ser en Serveis Socials, quan s’estava valorant la idoneïtat de la família perquè en passés a formar part.

A diferència de la meva família biològica, els Puig mantenen un equilibri perfecte entre la satisfacció de les necessitats individuals i les del grup. S’esforcen en respectar els espais propis i els espais conjunts, i les interaccions amb el món fora de casa són agradables. Els Puig ho parlen tot i prenen les decisions entre tots, escoltant-se, respectant-se i participant de forma activa. Quan sorgeix un problema (bàsicament provocat per mi), ho afronten entre tots i arriben a acords que tothom comprèn i accepta. Així, de molt bon rotllo… I clar, tothom se sent part de la família; fins i tot jo, que mai m’havia sentit ningú enlloc.

*

Entrada 03
Llum i foscor travessa el meu cor; palpitacions, llàgrimes, suor. I en el fons, un somriure encisador… De qui és?

Entrada 04
Qui sóc jo? Aquesta és la pregunta que suposo tothom persegueix poder respondre. “Qui sóc jo?” determina els meus límits, em col·loca en el món, em posiciona, i em permet ser i estar. “Qui sóc jo?” és la clau que em permet jugar la partida social en el taulell de la nostra cultura; em permet sentir-me part i evitar així l’exclusió que em recordi que no sóc suficient, que no sóc ningú. Perquè jo sóc algú, al cap i a la fi, oi? O no…

Entrada 05
No hi ha patiment ni felicitat fora de la ment. Al contrari, el relat que ens construïm de les coses que ens passen és la font de tot malestar i tot benestar. Ser-ne conscient dels relats que ens travessen ens pot ajudar a generar una vida afable, compassiva, generosa i joiosa…

Entrada 06
Què veus? Què decideixes veure?

Entrada 07
Ivan és l’oposat de pau, serenor, paciència, generositat… Crec que no tinc cap virtut. I encara i així n’Helena, na Kassia, en Pere i en Joan m’estimen. Quina creu els ha tocat amb mi…

Entrada 08
Ser o no ser, aquesta és la qüestió, va dir Shakespeare. I al final sembla que ni ser ni no-ser, sinó experimentar.

Entrada 09
La meva ment és com el cel blau que, infinit, acomoda els núvols i els deixa passar sense aferrar-se. Els núvols són les pertorbacions mentals que sorgeixen de la meva confusió. Respiro en el cel blau, la meva ment, mentre deixo passar els núvols de tempesta, sense aferrar-me. Respiro…

*

Interludi
Què vol dir amistat? Com se sap quan s’estima? Qui decideix que una persona és bona o dolenta? Quan es construeixen les personalitats? Qui som? (…) Som?

Capítol 10
Allò que creiem, creem. Si crec que em tornaran a trair, generaré les causes perquè això passi. Tensaré la corda fins que l’altra part se’m planti. I després, què em diré? “Veus, Ivan? Al final tothom s’acaba afartant de tu i t’acaben traint…”. No recordaré que he estat jo qui ha posat la primera pedra perquè aquella situació es donés…