El llibre vermell de la Kassia

La colla

En aquesta història s’expliquen moltes històries quotidianes doncs més que una història es tracta del recull vivencial del dia a dia d’una colla que comparteixen amistat, sexe i afectivitat. Així, des d’una base d’estima, s’expliquen les anades i tornades, les reflexions i les cabòries de cada personatge i, en especial, de la protagonista, na Kassia Langley. Amb una perspectiva pragmàtica que vol aspirar a feminista, no-monogàmica i de mirada oberta a les identitats de gènere i sexualitat, acompanyarem els personatges protagonistes (i també els secundaris) en cadascuna de les seves peripècies per equilibrar els impulsos propis amb el pols de les circumstàncies externes. Com la vida mateix.

Així arrenca la història en la nit de la castanyada, a punt de celebrar la colla, totes juntes, una nit especial en casa de la Kassia. Durant aquesta nit especial l’alegria es combina amb la inquietud i poc a poc se’ns presenten els personatges que poblen la nostra història.

Si hagués d’utilitzar només una paraula per definir la Kassia, sense cap mena de dubte, seria alegria. Tanmateix desborda vida, espontaneïtat i la seva alegria és indestructible passi el que passi. No vol dir que mai no es posi trista, sinó que la seva capacitat resilient la torna ràpidament al seu estat natural de somriures sincers i honestos.

Fase 1: Atracció

En el marc de Tots Sants, la Kassia i en Marc comparteixen inquietuds, prejudicis, ressaca i intimitat. Entre confessions arrencades construiran una història de pujades i baixades, anades i tornades que generaran més d’una situació incòmoda. Les reflexions internes en contrast amb la conversa externa reflexen el punt de tensió idoni per generar un caldo de cultiu de… vés a saber què!

– Vols saber la veritat? A mi m’agrada el Marc. Sí, ho reconec, els homes em fan iuiu i durant molts anys he preferit mantenir-me apartada de les relacions sexo-afectives amb ells. Però el Marc és el Marc i no sé què té que em provoca un nos sé què, que què sé jo! M’explico?

Amistat, sexe i afectivitat

Paral·lelament a la relació de la Kassia i el Marc, aprofundim en la relació que la protagonista té amb el Francesc, amb qui guarda una relació d’amistat pura i honesta, i també amb la Ruth, amb qui té una relació sexual que fa més aigües que no pas una altra cosa. És possible tenir una relació sexual amb una amiga que forma part de la colla habitual?

– Que si és possible? Suposo que si les dues parts tenen clars els límits i estan disposades a parlar oberta i honestament de com es senten (i a escoltar-se, és clar!), sí. Per què no?

Fase 2: Idealització

Tornem amb la relació de la Kassia i el Marc on se’ns explica amb més profunditat els sentiments d’aquesta envers aquell. Més converses profundes, honestes i sentides entre els dos personatges. Es trobaran en algun moment?

– Què és l’amor, em preguntes? Uhm… Doncs és una pregunta molt interessant. L’amor omple el dia a dia de totes les persones. Estimem la mare, el pare i els germans, als amics i a les amigues, i també a les companyes de feina (bé, si en tenim)… Cada dia estimem a moltes persones però si ens preguntem què és l’amor no en tenim ni puta idea.

Compartir

Després d’un cap de setmana prou intens amb el Marc, la Kassia actualitza la Nuri i el Quim de les darreres novetats, entre feina i feina. Alhora, es comparteixen mirades sobre l’amistat: límits, acceptació, estima incondicional, secrets… I després de la jornada laboral, la nostra protagonista es troba amb la Ruth també per posar-la al dia de com estan les coses. De nou flexibilitat, aprenentatge de noves maneres de relacionar-se, comunicació… compartir.

En aquest recull d’entrades la Kassia ens obre les portes de la “Casa Vermella” per presentar-nos el seu secret més ben guardat…

Fase 3: Crisi

La Kassia és una dona inquieta i poc convencional feta a si mateixa que poc a poc ens obre les portes a una ment que funciona radicalment diferent a la immensa majoria. Emmirallant-se en els demés es busca a si mateixa. Ebanista i prostituta construeix un camí entre identitats sexuals i de gènere així com entre concepcions relacionals fora de la normativitat. La Ruth, el Marc, en Frances, la Nuri i el Quim són companyes de la colla que busquen trobar-se i construir un nucli d’amistat profunda. Però què passa quan un element dissonant pertorba la norma? La melodia es torna menys harmoniosa i alguna cosa es trenca. Per sempre?

Fase 4: Superació

Tota crisi suposa un moment de retirada que, una vegada superat, convida a la reflexió i al retrobament des d’una nova mirada. Així, la Kassia, la Ruth i el Marc encaren la situació des d’un nou paradigma relacional: el poliamor. En un context socio-històric i social en el qual eclosionen les identitats de gènere i sexual no pot ser de manera diferent que en el marc de les inter-relacions s’entenguin les mateixes des d’una diversitat també major.

Per entendre això bastaria preguntar-nos: en quin nivell sóc capaç de gestionar quan sento atracció sexual i/o romàntica envers una persona? Si ets d’aquelles persones que tenen una capacitat d’autocontrol que arriba al punt que pot decidir quan sentir afecte per algú, perfecte! La monogàmia està feta per tu. Només cal que trobis una parella amb la mateixa capacitat d’autocontrol i tindreu una relació garantida (fins que decidiu deixar de sentir afecte, clar!).

Per la majoria de persones, però, aquesta decisió sovint queda fora de les nostres possibilitats. I ens pengem de la penya de forma arbitrària i sense previ avís. Bé, el Joan segur que discrepa epistemològicament amb aquesta visió i l’anterior, però! [riures]. Així, les no-monogàmies són el paraigües que recull totes les formes relacionals no-normatives més enllà de la monogàmia; i el poliamor és la forma no-monògama que estableix relacions romàntiques i/o sexuals amb diverses persones de manera ètica i en una comunicació basada en el consens i la transparència.

Aparences i vulnerabilitats

Qui som? Som, realment, o estem? Amb quanta llibertat ens mostrem als altres i què fem de les nostres pors, de les nostres inseguretats? Ens sentim vulnerables quan ens mostrem als altres? Què hem de mostrar? Aleshores, sí que som? Què vol dir “ser” i què vol dir “estar”? Qui és qui? I quan i amb qui? Jo, tu, ell/a. Qui nomenen aquests pronoms? Existeixo? Existeixes? Ets real o t’imagina el meu cap? Què m’expliques de tu? Ets allò que expliques? Ets allò que sents? Ets allò que penses? Aparences, una darrera de l’altre. Identitats que s’amaguen darrera de les aparences. Després, silenci…

Definitivament som les memòries de totes aquelles coses que ens envolten. Des de la cultura que ens bressola fins a la història que creem de nosaltres mateixes. Creem, construïm, imaginem i ens creiem. Així existim, i no pas de cap altra manera. Jo no sóc abans de la meva existència, però sempre he estat allà, amb tu, amb vosaltres. I vosaltres amb mi. Què vol dir amistat sinó entendre els llaços que ens uneixen i que transcendeixen allò que jo crec que ens defineix? Jo sóc tu; tu ets jo.