Autoria: Marc Fernandez
Divendres, 26 de maig de 2017
Ramon y Cajal, Gràcia, Barcelona
Tinc l’estómac tancat i sóc incapaç d’empassar cap mos del dinar que m’he preparat. Les coses així, decideixo fer un llarg passeig fins el lloc de trobada amb la Kassia, per veure si aconsegueixo tranquil·litzar-me.
Desequilibri emocional
Estic exasperat amb mi mateix i em preocupa tota aquesta mandanga de preocupacions, ratllades, no tenir gana… Sempre m’he considerat una persona centrada, racional. Allò dels impulsos (a no ser que siguin sexuals) no van amb mi. I de cop, actuo sense pensar i em lio en històries que només fan que complicar-me més l’existència…
El cas és que avui he quedat amb la Kassia. Bé, no he quedat només amb ella, sinó amb més gent. Gent amb la qual se suposa que avui començaré a jugar a rol cada divendres. D’on nassos vull treure el temps per jugar a rol cada divendres? Tinc la sensació que tota la meva vida, de cop, està enlaire. Em sento insegur; extremadament insegur.
La Kassia
Qui és la Kassia? La Kassia la vaig conèixer ara farà tres setmanes, a través de l’OkCupid. Buscava algú per tenir sexe el cap de setmana quan em va sortir el seu perfil. La primera foto de la Kassia és tremenda: un primer planell dels seus ulls que et miren fixament. La Kassia té heterocromia, un ull de cada color; l’ull esquerre és verd mentre que el dret és marró. I són uns ulls preciosos; brillants, dolços i alegres. L’espurna de l’espontaneïtat es dibuixa en cada pupil·la. De nou, com amb el Joan, em vaig enamorar a primer cop de vista d’aquells ulls tan vius.
Certament, sembla que tinc un fetitxe amb els ulls brillants, entre d’altres…
*
Una mirada a la resta de fotografies corroboraren les sospites d’una Kassia alegre i espontània. Bàsicament fotos on surt fent el ganso, rient i amb total desimboltura. Cadascuna em va treure uns bons somriures i fins i tot riures. Em semblen especialment tendres algunes d’elles. Per primera vegada a la meva vida em venia de gust estar amb algú així, capaç de fer-me riure de forma tan senzilla.
Físicament la Kassia no és el meu tipus. M’agraden les dones amb corbes i amb carn on agafar; la Kassia, per contra, és extremadament prima. Tot i així, la trobo especialment bonica i m’encanten les pigues que s’escampen pel seu rostre de forma tan desordenada. Li doten d’un aire entremaliat com una nena petita a punt de liar-la parda. Els seus cabells són llargs i ondulats, de color roig natural. A les fotos es mouen amb vida pròpia, completament lliures. I la seva forma de vestir és especialment provocadora. No ensenya res però ho insinua tot. Una dona preciosa amb un punt sensual i excitant.
*
En quant al seu perfil, és feminista i ecologista, té les idees clares i no s’està per hòsties. M’agrada la gent directa i transparent, encara que a mi el feminisme i l’ecologisme em donen una mica igual. El que m’agrada és que marca territori des de la primera coma. La Kassia m’ensumo que deu ser una d’aquestes persones que posen les coses sobre la taula i o ho prens o marxes per on has vingut. I això m’agrada i m’excita per igual.
Les seves paraules, a més, m’oloren a llibertat. Com a contrapunt, em fa l’efecte que la Kassia pot ser molt exigent i capritxosa amb segons què. No són defectes que realment m’amoïnin, i poder fins i tot els puc trobar atractius…
No sé, si penso en cadascun d’aquests aspectes per separat, poder no hi ha res especial, però tot el conjunt em sembla extremadament atractiu i, què vols que et digui, m’agrada aquesta dona! Sí, ja sé que encara no la conec en persona, però les moltes hores de conversa per xat no han fet sinó que augmentar la meva curiositat i ganes de trobar-me amb ella.
Mentides
I així va ser com quan em va preguntar per què coi l’havia fet like em vaig llençar a la piscina per dir-li que, evidentment, perquè estava interessat en jugar a rol. D’acord… poder no és l’exemple més clar de transparència i honestedat, però quina era l’alternativa? “No, xata, que jo no vull sortir amb ningú però m’estic penjant de tu. Ah! I d’un noi amb el qual tampoc tinc intencions de sortir. Podem permetre’ns no enamorar-nos i quedar només per follar?”.
Ben mirat poder no hagués estat tan mala idea… Us he dit que darrerament no m’entenc gaire? Sincerament, no sé què vull… Bé, sí que ho sé: que la meva vida torni a ser tan absolutament senzilla com ho era fa unes setmanes…
Arribant
Absort en els meus pensaments m’adono que he arribat al carrer on es troba la casa on farem la nostra primera partida. Miro el rellotge i encara queden poc més de trenta minuts per les sis de la tarda. He arribat massa d’hora. Anyoro la meva puntualitat escrupulosa que em fa arribar a l’hora exacta, ni un minut més ni un minut menys.
Donades les circumstàncies, miro als voltants i aprofito aquest temps extra per entrar en una cafeteria qualsevol i prendre’m una til·la a veure si fa alguna cosa amb els meus nervis.
*
M’assec en un dels tamborets de la barra per esperar la meva til·la i deixo descansar la mirada a través del gran vidre que separa l’interior de l’exterior. No em fixo en res, només miro de desconnectar de mi mateix, dels meus pensaments, del meu malhumor i, sobretot, dels nervis que cada vegada m’engarroten més l’estómac. Encara no és estiu però sento que la calor m’oprimeix…
Mentrestant, obro l’OkCupid i entro en el perfil de la Kassia. Miro la seva primera foto una llarga estona. Després miro les altres fotos. Somric. El cor em salta.
Tanco els ulls i prenc la decisió. La ferma decisió de, sigui com sigui, gaudir del dia d’avui. Al cap i a la fi, que sigui el que hagi de ser… Doncs sembla ser que el vaixell pugna per dirigir-se tot sol.