Autoria: Kassia Langley
Dissabte, 18 de novembre de 2017
Plaça del centre, Les Corts, Barcelona
Després d’una llarga dutxa el Marc i jo ens sentim amb energies renovades. Sota la protecció de la calma, sento com si aquell divendres nefast en què vaig sentir-me forçada a confessar la meva professió com a prostituta quedés ben llunyà. Em sento forta i segura de mi mateixa, encara que en part la forma d’estar del Marc contribueix activament a sentir-me així, ho reconec.
Una vegada fora del lavabo, en Marc i jo estem estirats sobre el sofà embolcallats cadascun per una tovallola que ens acaba d’assecar la pell encara humida. Fa estona que la temperatura s’ha aclimatat gràcies a la demòtica que abasteix l’habitatge. Definitivament en Marc és un pijo que busca la comoditat absoluta a casa seva, i no s’està de capricis d’última tecnologia.
– Vint-i-tres graus és una temperatura molt acceptable a la tardor -m’explica mentre m’acomodo sobre seu en el sofà.- A l’estiu puja fins a vint-i-cinc graus per tal de no sentir massa diferència amb l’exterior i a l’hivern es manté entorn els vint graus.
– No passes fred a l’hivern?
– No, la veritat.
– Casa teva és una pasada, però continua sense tenir banyera, i això és inacceptable.
En Marc riu davant la meva sortida i es limita a acariciar-me els cabells mullats.
– No tinc assecador, però en compraré un per si tornes a venir. Espero que no et refredis. Vols que pugi una mica més la temperatura per tal que…
– No, no em cal. Estic bé, la veritat. Entre una cosa i una altra avui vaig un pèl acalorada…
– T’entenc… massa nervis pel meu gust.
– Ai, sí! Estaria bé que tot es tranquil·litzés una mica, no?
– Estaria bé.
*
Quan els dos callem el silenci de la casa és absolut. El doble vidre aïlla completament el soroll de la plaça, la qual cosa és d’agrair, perquè tot i ser un novè pis la plaça ha demostrat ser molt sorollosa l’estona que hem tingut la terrassa oberta… En aquest silenci em permeto relaxar-me i descansar el cap una estona. No tinc ganes de pensar, encara que en sóc conscient que ens queden moltes coses per parlar.
Com si llegís el meu pensament, en Marc em respecta el silenci durant una llarga estona. O poder és que també el necessita per reubicar-se. Però al final per fi treu el tema que m’esperava que trauria…
– Escolta, Kassia… No sé molt bé com afrontar algunes coses de tu i m’agradaria parlar-ne. La meva idea no és pas jutjar-te, encara que n’estic segur que alguna tonteria se m’escaparà. I et demano que siguis tu mateixa i que em tallis quan consideris que estic depassant límits per tu importants.
– D’acord… no tenia intenció de ser indulgent -ric.
Ell també riu i es veu que tot i la por a ficar la pota afronta el tema amb maduresa i seguretat.
– Suposo -dic- que és relatiu a la meva feina com a prostituta.
– Sí…
– Digues-me.
– Entenc que per tu la prostitució és una feina més com qualsevol altre. M’agradaria que entenguessis que jo encara estic ubicant-me davant de tot això i… Bé, m’agradaria que m’expliquessis com hi arribes i per què exerceixes aquesta professió.
Entenc el seu dubte. De vegades em pregunto si jo no hagués estat forçada a prendre aquesta decisió desesperada per la situació a casa, l’hauria exercit? Poder ara ho veig diferent, però quan tenia divuit anys la meva perspectiva de la prostitució era una de ben diferent.
*
Per poder parlar més tranquil·lament m’incorporo lleugerament recolzant-me en el sofà de manera que pugui mirar en Marc mentre li explico la meva infància, l’exercici de la prostitució de la meva mare i la seva malaltia, les meves pors. L’explico les dificultats per les quals vam passar any rere any i l’estancament vital que suposava aquella situació per mi. L’explico com vaig iniciar-me com a model i després com escort i com això va canviar les nostres vides de mi i de ma mare i de com vam poder construir una vida més confortable per les dues.
Quan acabo aquesta part de la història li explico la meva decisió de continuar pel meu compte, al temps que formalitzo també el meu negoci de restauració de mobles. El parlo dels meus clients sense dir noms ni especificar el gènere de les persones amb les quals treballo, la qual cosa el porta a concloure que tots són homes. La veritat és que per una banda em molesta la confusió ja que denota una comprensió de les persones bastant limitada, però tampoc tinc ganes de confrontar-me i ho deixo passar. Sóc conscient que el fet que parli de “els clients” facilita aquesta confusió.
En qualsevol cas l’explico què vol dir “sexe pagat” per mi i dels privilegis que em dispenso en aquesta feina. El Marc em mira sorprès quan poso alguns exemples d’un dia qualsevol amb algun dels meus clients.
– A veure si ho estic entenent. Amb excepció del masoca, els altres quatre clients et paguen més per la teva companyia que no pas pel sexe, és així?
*
– Eh… Poder hi ha dies que és així i només volen companyia, però en realitat què vol dir sexe? Nosaltres sí que tenim la sensació de tenir sexe la majoria de les vegades.
– Ah… L’exemple m’ha despistat, doncs.
– No, l’exemple és un exemple de què vol dir sexe per nosaltres… Com quan t’he dit a la dutxa que m’ha agradat com m’has fet l’amor. Realment he sentit que em penetraves ben profund i per mi hem tingut sexe.
El Marc obre els ulls sense entendre molt bé la dimensió de la meva explicació.
– Sé que és difícil d’entendre perquè la meva concepció de sexe s’escapa de les formes físiques més habituals a les que estem acostumades en la nostra societat.
– M’interessa especialment. M’ho expliques, sisplau?
– I tant! -somric delectant-me amb l’entusiasme renovat d’en Marc.- Encara que no sé si sabré explicar-ho d’una manera que sigui entenedora. Al cap i a la fi tu tens la teva visió del sexe i jo la meva, i els dos estem avesats a les experiències pròpies que fan que diguem que sexe és allò i no allò altre. Probablement tu li diguis d’una altra manera al sexe que intentaré explicar-te…
Ja el disclamer és difícil d’entendre, aquesta conversa no ens portarà enlloc, ho veig venir. Però em ve de gust igualment explicar-li i xerrar sobre el tema.
– La veritat és que pensava que ho tenia més clar, però m’adono que no és així. La forma d’entendre el sexe i les relacions a la nostra societat em confon més del què em pensava -ric.
– En quin sentit?
*
– Quan era més petita pensava que sentia desig sexual només pels nois, i no guardo cap record de cap noia que m’atragués el més mínim. Quan vaig viure les meves experiències traumàtiques amb alguns idiotes, vaig descobrir el sexe amb les dones i en gaudir-lo vaig pensar que era bisexual, però que em donava unes vacances del sexe amb homes degut a les males experiències. I fins fa pocs dies em pensava així, i així li ho vaig expressar a un client amb qui justament parlàvem del tema.
– Parles d’aquestes coses amb els teus clients?
– Sí, i de tot el que sigui humà, si escau…
El Marc comença a entendre que la meva prostitució no és gaire convencional.
– Continua, sisplau…
– El cas és que des de fa un temps alguna cosa no em qualla i especialment amb la Ruth vaig descobrir que poder m’estava equivocant amb mi mateixa.
– Què va passar amb la Ruth?
– No va passar res. Teníem sexe però no m’agradava; i em pensava que era més perquè es tractava d’un sexe més dur i agressiu, però el dijous abans del divendres nefast vaig entendre que el que no m’agradava era la distància emocional amb la qual la Ruth tenia sexe amb mi. La veritat és que inexplicablement la Ruth ha canviat moltíssim en aquests cinc mesos.
– No ho he notat pas.
No puc evitar riure davant el comentari del Marc. Pobre, clar que no ha notat res perquè la Ruth continua detestant els homes i en aquest sentit els avenços d’ella han estat més pobres, però crec que amb el Marc poden canviar sense cap mena de dubte.
*
– La Ruth se’ns va presentar com una dona extremadament tímida fins el punt que es va quedar 40 minuts al carrer perquè no s’atrevia a pujar.
– Ho havia oblidat, cert!
– Al principi tenia molts desequilibris emocionals i era una muntanya russa que no hi havia per on agafar-la. Tan bon punt estava rient com de cop s’enfadava sense motiu aparent.
– Això sí que ho recordo… Em feia sentir molt incòmode aquesta variabilitat emocional…
Ric.
– Mica en mica va anar agafant confiança i la vergonya es va anant diluint. Per aleshores a mi ja m’atreia físicament. El meu problema és que confonia l’atracció amb el desig sexual. Ni tan sols puc dir que es tractés d’atracció sexual, però en qualsevol cas tampoc és la mateixa cosa.
– Il·lustra’m, sisplau.
Sospeso les paraules per tal de compartir una definició amb un mínim d’encert.
– Per atracció podríem dir l’interès que una persona desperta en nosaltres. L’atracció es pot manifestar de moltes maneres: estètica, sexual, romàntica, intel·lectual, etc. Per atracció sexual, doncs, entenem l’interès sexual que una persona desperta en nosaltres. Aquesta atracció sexual pot donar-se en dos nivells: primària o secundària. La primària o instintiva és aquella que té a veure amb la informació que ens arriba a l’instant en veure la persona (aparença, olor…) i la secundària vindria a ser la forma en la qual ens connectem amb algú.
– D’acord. Jo em veig més en l’atracció primària. A mi les persones m’entren primer per l’ull, encara que el teu perfil em va capgirar sencer. Segueix, segueix…
M’incorporo del tot per estar més còmoda doncs la postura em comença a fer mal.
*
– El desig sexual, per la seva banda, vindria a ser l’impuls que ens mou a tenir un encontre íntim amb una o més persones. I això inclou les ganes de tenir sexe en un sentit ampli (amb altres persones o amb una mateixa), però també fa referència a la relació afectiva, el plaer en un sentit més general… la qual cosa obre un ventall de possibilitats que transcendeixen la visió escurçada del sexe en la nostra cultura.
En Marc em mira extremadament atent seguint cada explicació que faig.
– És important entendre que no cal atracció sexual per sentir desig sexual, ni tampoc cal desig sexual per sentir atracció sexual. Per exemple, jo puc sentir una atracció sexual molt gran per tu però no necessàriament se m’ha d’activar el desig sexual. De fet ara no en sento. En canvi, podria veure una pel·lícula porno i que s’activés el meu desig sexual sense sentir atracció sexual pels protagonistes…
– Entenc.
– Em pots portar un got d’aigua?
– Si, clar!
En Marc s’aixeca del sofà i desapareix darrera la paret que separa de la cuina. Al cap d’una estona porta una gerra amb aigua i dos gots.
– A banda de l’aigua vols alguna altra cosa?
– No, estic bé, gràcies.
En Marc ho disposa tot sobre una petita tauleta auxiliar que col·loca davant nostre. Després torna a seure a meu costat agafant-me de les mans i jugant amb els meus dits.
– Continua, sisplau.
*
– Com deia, crec que a la nostra societat el sexe i les relacions venen molt predeterminades culturalment. Si ens fixem semblaria que el món es mou entre homes i dones que volen encaixar en un canon de bellesa, que busquen sexe ràpid d’una nit, i que necessiten que tot sigui espontani, plaent i passional. Vivim una societat de presses i sentiments líquids que no van més enllà d’un poc temps compartit. I fins i tot les relacions de parella es contaminen d’això i ja no hi ha paciència per aguantar els defectes dels altres. Ràpidament canviem cossos i ànimes per unes altres. Consumim persones.
– Això és el que tu sents?
– La major part del temps.
– M’adono que actituds com la meva reforcen aquesta forma de funcionar.
– És probable.
En Marc em mira amb una certa tristor als ulls.
– Desitjo fer-te sentir d’una altra manera. Segueix explicant-me, m’interessa molt el que estàs explicant.
Somric delectant-me en l’estima que destil·len les seves paraules.
– Bé, aquesta forma habitual de funcionar en la nostra societat té un nom dintre de la sexualitat humana: al·losexualitat.
– Al·losexualitat…
– Sí.
– Jo estaria aquí, oi?
– No sóc jo qui ho ha de dir. En base a la meva experiència una cosa és el que ens forcem a fer i una altra el que realment sentim. És el que vull explicar-te.
– D’acord, continua, sisplau.
Prenc un got de l’aigua que encara no havia provat des de que el Marc l’ha servida. Està fresqueta sense ser freda. M’agrada la sensació refrescant que deixa.
*
– En l’extrem oposat del continu sexual hi hauria l’asexualitat que bé a definir-se com la manca d’atracció sexual cap a altres éssers o la manca d’interès sexual. I això no s’ha de confondre amb l’abstinència o el celibat, comportaments motivats per creences personals o volitius en qualsevol cas. I l’asexualitat tampoc ens ha de portar a concloure que la persona no tingui cap relació sexual de cap mena. Per exemple, una prostituta que sigui asexual, o una persona asexual que vol donar plaer a la seva parella o que vol tenir fills…
– Tu et consideres asexual?
– No ho sé.
Torno a prendre un altre glop d’aigua abans de continuar parlant.
– Com deia la Ruth ha canviat molt la seva forma d’estar en general i d’estar-se amb mi en particular. De la dona ruda ha passat a ser una dona atenta. No sé si aquests canvis són permanents o està fent sobre-esforços per tal de conquerir-me, però això només ho podré comprovar amb el temps. En qualsevol cas, va haver un dia que vaig descobrir que m’agradava la Ruth més enllà del sexe i que el que realment volia era connectar amb ella, de la manera que fos. Fins aleshores m’havia conformat en explicar-me les coses d’una manera més reduccionista i em pensava que era impossible que m’enamorés d’una dona, ja que només estaven per satisfer el meu desig sexual mentre no m’arreglava amb els homes…
– Aleshores sí que sents desig sexual…
– Això és el que m’explicava, Marc, però no vol dir que necessàriament sigui així.
– Ah, ok… Perdona, segueix.
*
No puc evitar riure davant la cara de cert desconcert del Marc. Crec que comença a perdre’s i jo també. Em delecto amb això i em conformo només amb expressar-ho ni que sigui incorrectament. Cada vegada que ens expliquem, aconseguim aferrar-nos millor a una idea de nosaltres. Cada vegada que fracassem en aquesta explicació som més lliures. No saps de què et parlo? Tranquil·la, ja arribarem…
– Quan vaig connectar amb la Ruth vaig entendre que no m’interessava el sexe amb ella en realitat i que si el tenia és perquè a ella li agrada. I no m’importa que sigui així, sempre que sigui un sexe més tranquil. Tampoc m’importa que si necessita sexe més canyer el busqui fora, i així li ho he dit durant aquests dies.
– Tampoc sents desig sexual amb mi?
Ric de nou davant la inquietud tan humana del Marc.
– Crec que sí que l’he sentit, encara que poder no sempre que he cregut sentir-ho. Crec que moltes vegades he confós la necessitat de trobar-me amb la persona amb el desig sexual. Per això m’agrada parlar d’intimitat en comptes de sexe, ja que per mi el sexe és més generalista.
– Per tu el sexe és tot allò que tingui intimitat amb l’altre persona?
– O amb mi mateixa, o altres persones en plural…
– Entenc.
Els dos ens quedem en silenci per un moment.
*
– El dia que gairebé fem l’amor a casa teva, aquell dia vas sentir desig sexual? -pregunta el Marc de cop.
– Diria que sí, encara que no només. Però per exemple el dia després de la castanyada no era desig sexual realment.
– Si sents desig sexual, aleshores no ets asexual, no?
– No ho sé. L’asexualitat no és tan exacta i poden haver excepcions; poder tu ets la meva excepció. Tampoc importa massa trobar la paraula correcta i prefereixo que et quedis amb la idea que no sóc convencional en la meva sexualitat.
– I que per tu el sexe va molt més enllà de l’encontre físic convencional.
– Exacte.
– I aquest és el sexe que practiques amb els teus clients.
– Exacte.
– Em sorgeix un altre dubte…
– Digues-me.
– Quina diferència hi ha entre el sexe sense pagament i el sexe amb pagament, per tu?
– Cap.
– T’estimes aquests senyors?
– M’estimo aquestes persones, sí.
– I per què els hi cobres?
– Per què als meus clients els hi sobra la pasta i jo la necessito.
El Marc es posa blanc de cop.
– Necessites diners? -s’afanya en preguntar-me.
– No -ric divertida pel gir de la conversa.- No els necessito per mi.
La cara del Marc és tot un poema i encara em ric més davant la inquietant resposta que l’he donat.
– Tinc un projecte en ment. Un projecte social.
– … -la cara del Marc es relaxa de cop.- Un projecte social?
– Sí. Vull construir una residència per donar una segona oportunitat a persones grans que s’han quedat soles i a nens que han estat abandonats.
Per sorpresa meva el Marc s’emociona en sentir-me explicar-ho. Durant uns instants em mira amb la boca oberta sense saber molt bé què dir. Finalment es riu sense deixar de mirar-me.
*
– Ets la canya, Kassia, i quan penso que ja et tinc agafada, em sorprens de nou.
– Moltes vegades he pensat en tenir exactament la mateixa relació que tinc amb aquestes persones sense cobrar un duro. Però aquestes persones satisfan una motivació meva que em transcendeix. Vull fer aquest projecte i dedicar-m’hi per complet quan sigui una mica més gran.
En Marc somriu des de l’admiració.
– Un dia d’aquests obriré també per fer donacions. M’estic mirant tota la burrocràcia que s’ha de fer i els passos que he de seguir.
– M’agradarà contribuir-hi, no només econòmicament, sinó també humanament.
Ara sóc jo qui es sorprèn de la resposta del Marc.
– De veritat? -pregunto.
– Sí -respon.
El meu somriure s’eixampla fins a no cabre’m a la cara i ell riu davant la meva il·lusió. I amb la tonteria, la nit es fa pal·lesa rere els vidres de les finestres.
– Vols que sopem al mirador que et vaig portar l’altre dia? -em pregunta.
– M’encantaria!!