Autoria: Kassia Langley
Dissabte, 18 de novembre de 2017
Plaça del centre, Les Corts, Barcelona
Tot i ser novembre la calor final de la tardor encara es fa pal·lesa a la ciutat de Barcelona. Així, l’aigua de la dutxa ens refresca mentre ens abracem amb tendresa i estima, una vegada nets. El moment de l’excitació ha passat i al final un moment romàntic de compartida estima ho omple tot.
– Porto una estona pensant en tot el què ha passat les darreres setmanes -diu en Marc trencant el silenci.- M’adono de com he actuat fins fa poc i de tots els significats de les coses que m’has explicat a mi directament o que has parlat durant les petades que teníem amb la colla. M’adono que he actuat com un mascle alfa tota la meva vida, l’home guapo que se sent desitjable i s’enorgulleix de la seva solteria i l’aparença de “noi dur”. Poderós, atractiu, capaç de conquerir tothom amb facilitat. I tot per a què?
Abraçada a ell i amb el cap recolzat sobre la seva espatlla resto sense parlar per tal d’escoltar-lo amb atenció.
– Després de les nostres primeres converses em vaig adonar que durant tota la meva vida he tingut por de les persones. Els meus pares m’han ferit durant tota la meva infància i de tot allò vaig aprendre que no es pot confiar en ningú. He viscut la meva vida com el llaner solitari, recelós de la meva llibertat i de la meva intimitat, i sense adonar-me he construït una cuirassa que ha reforçat el meu aïllament, condemnant-me a l’auto-mutilació emocional. M’adono que fins ara he estat el nen insegur que es negava a treballar-se la seva masculinitat, a créixer, a evolucionar. El nen que creia que l’amor el debilitaria i que li trauria tot el seu poder.
*
– Quan trobava algú amb qui follar -continua- deixava ben clares les normes de funcionament d’aquella interacció, ja que repudiava la idea que algú es pogués enamorar de mi. Com un heroi masculí fingia honestedat, transparència i sinceritat deixant molt clares des d’un principi les regles del joc, però mai m’he atrevit a compartir-me o a comprometre’m per por a perdre’m. És això honestedat? Clarament no. No volia obrir-me, no volia nuar-me, no volia gaudir dels plaers de l’amor. Sexe sí, però sense intimitat i sense nuar-me. Molt de sexe, carent d’emoció. Sexe com jo decidia, amb la freqüència que jo escollia i amb les normes que jo imposava. L’altre, ara m’adono, només podia acceptar o marxar.
Per un moment l’aigua que brolla de la dutxa torna a omplir un silenci que el Marc deixa mentre em frega l’esquena amb una suavitat renovada. Mentrestant recolzada sobre el Marc miro la paret amb la mirada ben atenta a cada paraula que surt de la seva boca.
– És paradoxal perquè he follat amb infinitat de persones i m’he nuat físicament tantes vegades que no les puc ni comptar. Però mai m’he nuat davant de ningú; emocionalment, vull dir. M’he tret la roba però no pas aquesta cuirassa. M’adono que he estat un nen poruc i garrepa, quan l’amor requereix justament generositat, valentia, ganes de gaudir i molta alegria de viure. No tenia res de tot això fins abans de trobar-te, Kassia.
Quan sento que plora, m’incorporo i miro en Marc fixament als ulls. Els té plens de llàgrimes i vol parlar però l’emoció del moment no el deixa. Jo em limito a somriure’l i ell agraeix el meu gest senzill i sense pretensions. Al cap d’una estona es tranquil·litza i torna a parlar-me mirant-me directament als ulls, amb honestedat, amb estima…
*
– Ara pensava en tot això i… Tampoc no vull passar a ser el pobre nen que ha de ser rescatat. Pensava just ara en la meva necessitat de sentir-me poderós i m’espanto a mi mateix quan m’adono com d’alguna manera podria buscar aquesta fantasia romàntica de Hollywood segons la qual l’amor és una salvació. Em pregunto: sents que t’estic imposant el rol de cuidadora? No voldria pas. No desitjo que siguis tu qui em faci creure en l’amor, encara que has estat tu qui m’has obert la porta a aquesta possibilitat. No vull que siguis tu qui em tregui les pors i m’embolcalli d’afecte i plaer, encara que és amb tu que he descobert justament tot això. No vull que t’apiadis de mi, que et mostris comprensiva, o que somiïs amb protegir-me o cuidar-me, ni tampoc vull que em curis. Encara que desitjo que vulguis acompanyar-me…
En Marc torna a guardar silenci i em mira fixament esperant alguna resposta de la meva part.
– Sóc conscient que el masoquisme romàntic al qual ens interpel·la el patriarcat es mescla molt subtilment (o no tant subtilment) amb el rol femení de les cures. És suficient que els homes donin una mica de pena per tal que les dones ens posem maternals i ens erigim com les salvadores. Ens encanta ajudar perquè així ens sentim imprescindibles o necessàries. No, no tinc intenció de convertir-me en una masoca romàntica, encara que em ve molt de gust acompanyar-te des de l’equitat i la horitzontalitat. No tinc intenció que et converteixis en el meu amo ni jo en convertir-me en la teva esclava. No accepto les engrunes de ningú i defujo les relacions desiguals en las quals només em resta acceptar les condicions que imposa l’altre.
*
– No tinc por a estar sola -continuo- i fa temps que em treballo la meva dependència amb els homes. Aspiro a estimar-te per sentir goig i créixer amb tu, i aquest és el camí que vull aprendre amb tu. No espero el miracle romàntic de què l’amor ho pot tot i, per suposat, no tinc intenció de ser la teva salvadora, ni que tu siguis el meu salvador.
– En la conversa que vam tenir a casa de la Ruth em vas mostrar aquesta força i valentia teves. Em sento molt orgullós i afortunat d’haver-te trobat i de comprendre què vol dir estimar. Em sento realment agraït de poder arrencar aquest camí els dos, aprendre l’un de l’altre… Bé, segurament jo aprendré més de tu perquè sembles tenir-ho bastant més clar…
– Nah! Tu també tens moltes coses a ensenyar-me, no ho dubtis. Tantes o més com tu de mi.
En Marc em mira sense dir res. Quan somriu estreny els seus braços entorn la meva cintura.
– T’estimo molt, Kassia. Gràcies per escollir-me.
– Jo també t’estimo, Marc. Gràcies per escollir-me… Ah! I gràcies per fer-me l’amor d’aquesta manera.
– Fer-te l’amor?
– Amb les teves paraules, la teva honestedat, la teva estima… Em sento molt estimada i cada paraula ha excitat profundament el meu cor.
En Marc somriu i de nou les llàgrimes vessen dels seus ulls per perdre’s entre les gotes que rellisquen sobre les nostres pells. Aquesta vegada, però, les llàgrimes són d’alegria.