La colla – Capítol Vint-i-sisè

Autoria: Kassia Langley

Dissabte, 18 de novembre de 2017
Plaça Universitat, El Raval, Barcelona

No arriben les set del matí quan obro els ulls completament descansada i amb energia. Sobre els meus braços la Ruth i el Marc encara dormen en una calma que em treu un somriure ple d’estima. Com puc, miro de sortir del llit procurant no despertar-los, però en Marc de seguida nota el moviment i es desvetlla.

– Bon dia -diu amb una veu ronca encara dormida.
– Bon dia!

Quan ric per la cara del Marc la Ruth també es desperta.

– Ah! Quina hora és? -pregunta.
– A punt de tocar les set.
– Per què esteu desperts si encara no han posat els carrers… -quan diu això es torna a dormir.
– Vinga! -l’etziba en Marc ja més espavilat.- Que avui ens toca anar a fer l’idiota al carrer, tu aguantant la companyia d’un home i jo vestida de dona.
– Però si són les set! On coi vols anar a aquestes hores!
– No, nena… Hem d’esmorzar i haurem d’escollir el meu vestuari. A veure com ho fem perquè tu estàs molt prima i no crec que la teva roba em serveixi.
– Crec que tinc alguna cosa ampla a l’armari, encara que no és gaire femení. De veritat sortiràs vestit de dona?
– Això és al que em vaig comprometre i jo no falto a la meva paraula.
– Què noble per la teva part -diu la Ruth amagant el cap sota el coixí.

*

Sense pietat m’hi llenço sobre ella amb tota la força que sóc capaç d’arreplegar. Ella crida sota el coixí però no és fins que començo a fer-li pessigolles que es destapa i busca venjar-se tornant-me les pessigolles. Odio que em facin pessigolles. Al final acabem les dues al terra ella sobre meu, i aprofita l’ocasió per robar-me un petó fastigós de just llevades.

– Beeeecs! -exclamo apartant la cara.- No m’agraden els petons matiners!
– Et fots! -diu al temps que me’n dóna un altre.

Mentrestant en Marc agafa el seu mòbil i fa alguna foto més de les dues barallant-nos, rient o saltant una sobre l’altra. Quan ens cansem, quedem estirades al terra i la Ruth s’abraça amb mi.

– He dormit de puta mare aquesta nit -diu,- com feia nits que no dormia… I a tu se’t veu més contenta…
– Ai, sí! Ahir m’ho vaig passar molt bé i la veritat és que això que estem fent em carrega moltíssim.
– Això que estem fent?
– Sí, els tres…
– Tres?
– Sí, tia! Tu, el Marc i jo!
– Quin Marc?

Em miro la Ruth i aquesta no pot aguantar-se més el riure.

– Em pensava que havia estat part d’un malson, la seva presència -diu rient.
– Jo jo jo -afegeix en Marc amb bon humor.- Això vol dir que somies amb mi?

La cara de la Ruth canvia de cop.

– Ja t’agradaria que somiés amb tu!
– Doncs sí!

Ara riu en Marc quan la Ruth el mira amb el dubte reflexat al rostre.

– Va -afegeix,-desdejunem?

*

Les dues assentim a l’uníson i ens aixequem per preparar un menú a l’americana, especialitat de la Ruth. No entenc com por estar així de prima amb els desdejuns que es prepara!! Ens sincronitzem i coordinem perfectament en els preparatius i pocs minuts després en trobem totes al voltant de la taula.

Mentre mengem, la Ruth i el Marc acaben de negociar els detalls de la bogeria que estan a punt de fer: els dos sortiran a passar el mati junts (cosa que a la Ruth l’està posant dels nervis) i el Marc anirà vestit de dona (cosa que el Marc sembla portar amb bastant dignitat). Finalment els proposo d’anar a una cafeteria relativament a prop que té reservats. La idea dels reservats agrada als dos: el Marc està encantat per no haver-se d’exposar tant, i la Ruth agraeix poder evitar que la gent del barri la pugui veure amb un home (per molt vestit de dona que vagi). Pel que es veu, la Ruth té fama al barri pel seu odi visceral als homes…

Quan acabem de menjar i recollir la taula i la cuina, els tres ens apropem a l’armari de la Ruth per tal de seleccionar la roba que es posarà en Marc. Jo tinc els meus dubtes que al final el Marc accepti anar vestit així, però per la meva sorpresa, es va emprovant una a una totes les opcions que la Ruth va traient del seu armari, mínimament aptes a la mida de l’home. Després d’una bona estona, en Marc llueix vestit de dona i la Ruth procedeix a maquillar-lo tot i la reticència de l’altre. De tot aquest procés vaig fent una bona recopilació de fotos amb la transformació gaire encertada de l’home transvestit. Quin fart de riure!

*

Just quan el rellotge marca les onze del matí la Ruth i en Marc es troben davant la porta de casa disposats a passar tres horetes junts. En Marc vesteix un vestit ample que li queda ajustadíssim. Sota porta unes mitges espesses que li queden curtes i les seves sabatilles esportives. Sobre el vestit porta un jersei terrible de ves a saber qui que se’l va deixar a casa de la Ruth. No puc evitar riure cada cop que el miro i en Marc ja no se sent tant confiat de sortir al carrer com al principi de la broma, la qual cosa delecta una Ruth que tampoc té massa ganes d’anar amb aquell monstre pel carrer.

Un per compromís a la seva paraula i l’altra per orgull propi, finalment surten per la porta i baixen les escales fins al carrer. Jo surto al balcó per veure’ls marxar dubtant si al final es tiraran enrere o portaran aquesta bogeria fins el final. Segons sembla, la segona opció guanya, i els dos enfilen els carrers tapant-se les cares i mig corrents per tal d’arribar quan abans millor al seu refugi. Jo continuo fent fotos i algun vídeo fins que desapareixen de la meva vista. És aleshores que em disposo a preparar-me un bany relaxant per tal de distensionar els nervis acumulats durant la setmana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *