Autoria: Kassia Langley
Dijous, 09 de novembre de 2017
Mercat Nou, Sants, Barcelona
Tot i que els dijous acabo abans de la feina, avui em sento especialment esgotada. Arrossego la son del dimarts encara, després de passar una nit fantàstica amb l’Albert, xerrant de coses banals i també de coses més íntimes, com ara el seu divorci amb la Matilde. Al final em vaig engrescar i amb la tonteria a dures penes vam dormir quatre horetes. I aquesta setmana al taller anem una mica de bòlid amb una feina que ens va arribar ahir i que la volen per abans-d’ahir.
La gent sempre té pressa i té molt poc en compte que una feina ben feta requereix de temps. Això sí, les seves urgències no fan que després valorin la feina en base al temps que t’han deixat, no. Volen les coses ràpid i perfectament fetes. Així, el meu dimecres va començar amb una discussió amb aquesta clienta i no va ser fins que em vaig plantar forta que no va acceptar un termini de temps una mica més coherent. Ja me la conec perquè no és la primera vegada que ve al taller per demanar-me recuperar mobles que han quedat inservibles.
Així, ahir i avui la Nuri, el Quim i jo ens hem centrat en aquesta feina i hem anat a destajo per tal d’arribar al termini. Ens esperen uns dies de molta feina… Per acabar-ho d’adobar, els dijous a la tarda tinc la Marina.
*
Qui és la Marina? La Marina és un dels meu cinc clients amb els quals treballo a la casa vermella. Utilitza un nom fals però en realitat és un personatge bastant reconegut en el món de la política. La seva imatge pública és agressiva tot i ser una dona ben menudeta, però en la intimitat és una dona realment sensible que gaudeix d’una creativitat exquisita. I pel que es veu, encaixa prou bé amb la meva imaginació fins a excitacions insospitades. La Marina gaudeix de deixar-se fer i sentir-se humiliada la qual cosa requereix d’un esforç mental i físic per la meva banda. Per ella vaig habilitar una de les habitacions de la casa vermella amb tot de trastos i joguines que sé que gaudeix enormement: cadenes, cordes, poltres i tot un seguit d’eines per torturar i fer les delícies d’una sessió masoquista.
Es deixa fer de tot i avui venia especialment exigent al respecte, així que ha requerit un sobre-esforç per la meva banda que en acabar m’ha passat factura. Estic baldada i tinc una son que no m’aguanto, i la cosa és que ara he quedat amb la Ruth. Com a mínim ja vaig ser previsora i li vaig proposar de fer-nos un bany mentre sopàvem alguna cosa improvisada. Com a mínim podré relaxar-me una mica abans de… perquè segur que la Ruth em busca. No és menys cert que darrerament s’ha mostrat molt comprensiva i poder s’apiada de mí si l’explico que estic derrotada. Per altra banda, sé amb la il·lusió que espera aquest moment… Ho sé bàsicament perquè m’ha enviat missatges tooooots els dies expressant-me precisament això.
*
Quan pago el vi que compro en una bodegueta d’aquí del barri, agafo la bossa i m’encamino cap el metro. Em costa caminar del cansament, però faig un esforç per arrossegar-me fins a l’andana on em deixo caure sobre el seient fins que arriba el metro. Badallo unes quantes vegades seguides saltant-me qualsevol protocol d’etiqueta pública i m’estiro un parell de cops mentre taral·lejo la cançó que sona a través dels meus auriculars. Al ritme de la música que em carrega una mica les piles, entro al metro i m’agafo a la barana per tal de nou caure. El metro a aquestes hores sempre va ple i maleeixo les hores puntes i la poca assiduïtat del metro en les mateixes.
Unes quantes parades més enllà, baixo i surto a la plaça on m’espera la Ruth. S’ha entossudit en venir-me a buscar tot i que ja sé on és casa seva. Tampoc no em va malament per tal de no quedar-me dormida mentre camino… Les dues ens abracem i quan ens separem em mira de forma atenta.
– Estàs feta una merda, tia! -diu finalment.
No, si d’observadora en té un rato…
– Setmana de molta feina. Estic baldada i desitjo perdre’m en un bany ben calentet amb un sopar senzill i un bon vi. I, és clar, la millor companyia del món -somric en un to cínic.
– Sóc la millor companyia!
– Això he dit -ric.
– Però ho has dit com dient que no!
– Mai faria una cosa així!
– Ho acabes de fer!
– No tens proves!
Les dues riem davant de tanta tonteria i agraeixo aquest punt d’humor a un dia difícil. Només em bastava una mica de riure per revifar-me.
*
– Tenia moltes ganes de veure’t, Kassia.
– No has parat de dir-m’ho en 50.000 missatges durant tota la setmana. Estàs bé?
– Darrerament he pensat molt en tu i tot el que m’has explicat…
– Sobre…
– Sobre tu i el Marc i la relació romàntica, sobre tu i jo i com t’agrada el sexe, com sóc d’important per tu…, sobre jo i com em prenc la vida… Bé, he pensat en tot.
– Caram… -dic amb sorpresa.- Xerro molt. Si has pensat en tot no deus haver dormit gens…
La Ruth riu.
– Se’t veu molt contenta, però -observo.
– Ho estic. La Judit m’ha felicitat per com porto el procés?
– La Judit?
– La meva psicòloga!
– Ah! Perdona, em confonen els noms… Així, vas avançant?
– Bé, de tant en quant torno als meus drames, però…
De cop s’atura i em mira fixament. Jo em giro i torno enrere per acompanyar-la.
– Però…?
– M’he follat el Francesc.
(…)
– No dius res? -em pregunta després d’un etern silenci.
– No m’expliques més? -dic encara perplexa per la seva confessió.
– No hi ha gaire a explicar. M’ha servit per descobrir que sóc lesbiana.
Arrenco a riure davant la seva explicació. Al cap de poc ella s’afegeix als riures.
– Però si això ja ho sabies! -crido entre riures.
– Bé, sí… però no!
Jo la miro encara rient esperant alguna explicació més i ella s’ho pren amb calma abans d’esclarir-me aquest assumpte.
– A veure. A mi m’agraden més les ties que a un tonto un llapis -diu.- Però mai he tingut sexe amb un tio per saber si només m’agraden les ties.
– Mai? -pregunto posant-me de cop seriosa.
La Ruth nega amb el cap de forma efusiva.
– I doncs? -pregunto curiosa.
*
– El meu cosí era un fill de puta i em va segrestar la innocència essent jo petita. Devia tenir uns nou anys quan va decidir abusar de mi.
– Fill de puta… -dic amb fàstic.- No en tenia ni idea, tia.
– La cosa és que allò va ser suficient com per fer creu i ratlla als tios.
– Entenc… -dic al temps que l’embolcallo entre els meus braços i l’apropo a mi.
La Ruth em torna l’abraçada i es delecta durant una bona estona en silenci.
– M’agradaria que em continuessis explicant, bonica -dic.- Anem a casa i ens fotem al bany mentre m’expliques? Avui tinc la nit per tu! -somric.
– Estic guai, eh? Però vull que tinguis la nit per mi! -exclama contenta al temps que m’estira de la mà per anar cap a casa.
Uns minuts més tard, les dues estem a casa de la Ruth. Del bany surt una olor dolça a vainilla i vapor d’aigua.
– He posat l’aigua ben calenta per tal que no es refredés mentre t’anava a buscar. Vaig a acabar de posar-ho tot a lloc mentre t’acomodes. Dóna’m el vi que el serveixo…
– Vale! -somric.
Realment se la veu molt contenta i se m’encomana la seva energia. Com m’alegro d’haver-me arrossegat fins aquí. Ric.
A l’habitació em trec la roba i acomodo alguns utensilis que m’havia preparat en una motxilleta. Raspall de dents i pastilles dentífriques, pijama net i roba interior amb la roba neta per l’endemà. També he portat algunes joguines per fer massatges resistents a l’aigua.
*
Quan estic nua, agafo la bosseta de les joguines i entro al lavabo. La il·luminació corre a càrrec d’un grup d’espelmes aquí i allà, posades de forma estratègica i amb un gust exquisit. L’estança olora dolça i de la banyera surt un vapor que em convida a ficar-m’hi. Al costat una petita tauleta de fusta subjecta una safata amb embotits tallats i formatges variats. Al costat una panera amb diferents bocins de pa. I dues copes amb el vi que just he comprat escumegen prometedores. Darrera meu la Ruth també nua se m’abraça.
– T’agrada com està tot disposat? -pregunta.
– M’encanta!
Em giro i ens besem de forma pausada. La Ruth es mostra molt receptiva per adaptar-se als meus gustos sensuals i sexuals. I tot el conjunt em fa sentir profundament estimada, la qual cosa em sorprèn molt venint de la Ruth. En el grup totes coincidim que ella és la més exigent i mimada, i no ens estem de parlar-ho obertament amb ella davant. Però les darreres setmanes està realment canviada i de vegades em costa reconèixer-la.
– Per què em mires així? -pregunta.
De cop m’adono que m’havia quedat empanada mirant-la mentre pensava en el seu canvi.
– Et sents a gust darrerament? -pregunto.
– Sí, per?
– Estava pensant que has canviat moltíssim. A bé, almenys pel meu gust.
– Ja! Sé que a la colla penseu que sóc egoista, encara que mai ho heu dit així.
– Tia…
– No. I teniu raó. És un tema recurrent a les consultes. I saps?
– Què?
– Un dia vaig decidir que ja en tenia prou.
Obro els ulls per la sorpresa del seu darrer comentari.
– Així de fàcil?
– Bé, no… Em surt per 100€ a la setmana, així que de fàcil els collons!!
Ric davant el seva sortida.
*
– 100€? Ja pot ser bona aquesta psicòloga, ja!
– Ho és! Només cal que em miris i observis els resultats.
Somric orgullosa.
– Em posa molt contenta veure’t tan feliç, Ruth. M’encanta com t’estàs apoderant de la teva vida, llençant-te a la piscina.
– Em feies enveja.
– Jo?
– Sí. Tu vius la vida que vols i se’t nota. Estàs com un llum i de tant en quant descarriles, però en general se’t veu molt sencera i moles.
“Caram”.
– No sabia que em veies així…
– Per mi ets un model a seguir.
– No serà per tant! -dic al temps que arrufo les celles.
– Va, fica’t a l’aigua que tinc ganes de fotre’m aquest bany.
– Ai, sí!
Una vegada a la banyera parlem de tios i intercanviem les nostres experiències desagradables. Ella m’explica la història amb el seu cosí, i jo amb el “Pinxo”. Mentre parlem ens anem donant mossos de pa amb formatge o embotit. I més sovint del que desitjaria, vaig prenent glops del vi que, segons sembla, l’he encertat cosa mala. Continuem parlant d’homes i finalment li confesso que sóc prostituta de luxe. La Ruth flipa durant una bona estona, però s’escolta tota la meva història de forma atenta. I després m’explica la seva experiència sexual amb el Francesc que va ser tot un desastre, però que recorda amb molta estima. Han quedat per passar junts el cap de setmana… Ric.