Autoria: Kassia Langley
Dimarts, 07 de novembre de 2017
Mercat Nou, Sants, Barcelona
La meva mare també era prostituta. Però en el seu cas van ser les circumstàncies de la vida que la van abocar a aquest carreró sense aparent sortida. Ella no s’hi volia dedicar, però per causes que ara no venen al cas es trobava sola a Barcelona (ella és alemana) sense conèixer l’idioma i amb una filla tot just acabada de néixer. En aquestes circumstàncies, el malparit del seu jefe la va acomiadar sense indemnització. Treballava en negre en una merda de feina que l’esclavitzava i que havia trobat gràcies a una associació d’inserció per persones immigrades. Bé, a ella li deien “estrangera” perquè en venir d’Europa se suposa que som els guais en contraposició als que venen de països sub-desenvolupats.
Les dues vivíem en una habitació sense ventilació al centre de la ciutat on ens hi vam estar fins que vaig fer dinou anys. El menjar era escàs i les factures s’acumulaven sobre una petita tauleta coixa a l’entrada de l’habitació. Desesperada, va haver de fer l’únic que no tenia requisits lingüístics i tothom, especialment els homes, entén. Així, va sortir al carrer amb una faldilla que es va escurçar ella mateixa i un top ajustat.
*
Ma mare és una dona amb un do especial per la bellesa. També té els cabells llargs i ondulats, de color roig, i piguetes molt boniques per tota la seva pell blanca i suau. Així, aprofitant els seus encants, va fer la nit mentre jo plorava sola a l’habitació; encara que sincerament ni me’n recordo ni m’ha generat cap trauma. La Melània, que així es diu la meva mare, va haver de fotre moltes hores al carrer i deixar-me sola per tal de poder donar-me de menjar. Ho devia passar molt malament amb tota certesa, encara que cada vegada que li trec el tema ella ho tanca ràpidament amb un “una ha de fer el que sigui per tirar endavant, filla”.
Per aleshores les coses anaven tirant més o menys i jo anava creixent desconeixedora dels esforços de la meva mare. Vaig passar moltes nits sola, però va arribar un punt en què estava acostumada i em semblava la cosa més normal del món. Per contra, la relació entre la meva mare i jo quan estàvem juntes era super especial i gaudíem molt l’una de l’altra. Me l’estimo tant… Així, els dies volaven i els anys passaven un rere un altre. Crec que tot i les circumstàncies les dues hem estat molt felices en aquella habitació mal ventilada. De fet, jo guardo records molt bonics de diumenges “gamberros“…
*
Quan tenia uns nou anys, però, va tenir la mala sort de trobar-se amb un client fill de puta que la va forçar a tenir sexe sense condó. Fins aleshores la meva mare sempre ha estat molt prudent i neta i no acceptava diners de qualsevol manera. La Melània és una dona estricta en aquest sentit. La integritat és l’últim bastió que s’ha de perdre, i ni la vida ni la mort pot enturbiar aquest “cm3”, com ella li en diu. El cas és que d’aquella violació va sortir amb l’VIH a banda d’una experiència traumàtica.
Als pocs dies jo m’assabentava de la feina de la meva mare i de l’estat de la seva salut quan una veïna cotilla em va donar gairebé el condol per la seva mort “imminent”. De veritat que en el món hi ha gent amb un cor de merda… Clar, en aquell moment jo no entenia res; però la por a la mort de la meva mare es va fer immediata en quant la dona ho va comentar. Així, espantada i amb el cor a la boca, vaig sortir disparada cap a casa per abraçar-me la mare desconsolada. Quan ella va entendre el que l’explicava de la Bernarda i tota la seva gilipollada, em va mirar de tranquil·litzar sense gaire èxit. I no va ser fins que una colla de metges, a cada qual més prepotent, ens va explicar la malaltia que vaig relativament tranquil·litzar-me.
*
Quan vaig fer els divuit anys, i cansada de viure en la més absoluta de les misèries, vaig decidir provar sort en el món del sexe soft. Així, vaig participar en books de nusos o d’actriu doble en les escenes eròtiques de pel·lícules de segona. La cosa va funcionar prou bé i mica en mica m’estava fent el meu forat. Fins que un dia l’agència per la qual treballava em va oferir fer d’acompanyant d’un important home de negocis que, pel que es veu, l’havia entrat per l’ullet. I així em vaig iniciar com escort, la qual cosa suposà un augment considerable en els ingresos i una millora de vida qualitativa per mi i per ma mare.
Per aleshores ja havia acabat els meus estudis de grau superior en disseny i moblament a l’Escola del Treball, durant els quals vaig conèixer la Nuri i el Quim; ja aleshores ens vam fer molt amics. Durant tres anys vaig simultaniejar la meva feina com escort els caps de setmana amb una feina a mitja jornada com a dissenyadora de mobiliari en una botiga de restauració de Barcelona.
Per aleshores, la mare i jo ens vam anar a viure a un piset modest al carrer d’Olzinelles. Jo hi constava com la titular i la mare va deixar de treballar per dedicar-se a les cures de la casa, de mi i de fer-se de nou la carrera universitària que li vaig regalar per un aniversari. De fet, ara treballa com a directora del departament de relacions públiques de Flor de Puig, una multinacional de moda i fragàncies amb seu a Barcelona. S’hi guanya bé la vida i és feliç amb el que fa; i el més important, s’ha pogut independitzar de mi.
*
Va ser al 2002 que vaig decidir donar el salt i començar a treballar pel meu compte en els dos àmbits. Durant els tres anys que vaig estar com escort amb l’agència vaig fer una bona guardiola per comprar-me un local modest i col·locar el meu taller (on encara hi treballo restaurant mobles i donant classes de restauració). Vaig demanar la Nuri i el Quim que s’hi sumessin al carro i van acceptar encantats; encara treballen per mi a les tardes, mentre jo estic amb els meus clients, i alguns matins.
Per la banda d’acompanyant, els clients amb els quals treballava a l’agència van voler venir-se amb mi; d’això crec que se’n diu “cartera de clients” en el món empresarial. Ric. Pel que m’expliquen els agrada la meva forma d’estar amb ells que, sovint, és bastant laxa sexualment parlant. Jo no em queixaré pas… En total són cinc clients fixes i d’altres que poden sorgir de forma espontània de tant en quant. Quatre homes i una dona, totes elles dirigents d’empreses importants. Amb cadascun d’ells ens veiem una vegada a la setmana i de tant en quant em demanen acompanyar-los per alguna gala durant un cap de setmana.
*
Durant molts anys vaig llogar un pis a Les Corts bastant xulo, un àtic a l’avinguda Josep Tarradellas. Allà vivia acompanyada d’una dona més gran que jo que em feia les tasques de casa a canvi d’allotjar-la i donar-li manutenció. La Júlia la vaig trobar al carrer una nit que just havia estat amb un client. Acabava d’aterrar a Barcelona i no parlava ni papa de l’idioma, i de seguida em va connectar amb la mare. Me la vaig jugar, però és una de les coses que més em felicito d’haver fet. Aquella mateixa nit la vaig portar a casa i li vaig preparar un bany i l’habitació que em sobrava. Guanyava diners suficients com per poder permetre’m ajudar algú en aquesta situació. La dona es va mostrar molt agraïda i em va preparar un desdejú com mai m’hauria pogut imaginar. Allò era una autèntica delícia per tots els sentits!
I un dia va portar el següent i per quan ens vam adonar la cosa funcionava així. Ella s’encarregava de la casa i jo m’encarregava d’ella. Va ser impossible que es deixés ajudar amb la casa fins el punt que s’enfurrunyava com un diable quan em decidia a fer alguna cosa per col·laborar. Com a mínim vaig aconseguir que acceptés una petita paga mensual per tal que tingués pels seus gastos personals que no s’atrevia a demanar-me. I a mesura que va anar aprenent l’idioma (era molt aplicada i participava de tallers diversos a les associacions del barri quan acabava amb les tasques de casa) ens vam anar fent amigues i la nostra amistat es manté viva fins a dia d’avui.
*
Les coses li van molt bé ara i viu en un petit piset al centre de la ciutat molt cuqui que ella mateixa s’ha currat centímetre a centímetre. El moblament, tot s’ha de dir, corre del meu compte. Així, aprofitant aniversaris i Nadals, l’he regalada peces que he recollit del carrer, sanejat i restaurat; autèntiques meravelles que la gent llença desconeixedora del seu veritable valor.
Va ser al 2015 que ens vam separar la Júlia i jo, quan em vaig comprar i restaurar un petit àtic a Sants. Volia alguna cosa petita i per mi, modesta. Vaig dedicar molt de temps a mirar com volia que fos el meu estil de vida a casa, comparar possibilitats, buscar informació. Un procés realment engrescador i que recomano. Ara, cada vegada que estic a casa m’adono de la importància de dedicar aquest temps. M’hi sento realment a gust i cada racó del pis em regala confort i comoditat.
Amb els diners que em paguen els meus clients també llogo un pis a prop de casa meva, al barri, on faig la feina com a prostituta de luxe. El pis també ha estat remodelat segons les meves necessitats i el que conec dels meus clients. Es tracta d’un pis amb quatre habitacions dobles, cuina office, un enorme saló, dos lavabos generosos i un balcó on hi cap una taula grandeta i dues cadires.
*
Una de les habitacions, la més gran, la vaig adaptar per tal de poder penjar potros i cordes vàries; és l’habitació sado on sobretot la meva clienta es delecta sentint-se humiliada i dominada. Dues de les altres habitacions les he decorat amb diferents ambients, una més sensual i l’altra més llampegant, pensant en les necessitats dels meus clients habituals. Finalment, l’habitació més petita l’he reservada per mi i adequada per relaxar-me entre sessió i sessió.
Mai enllaço dues sessions seguides, perquè una necessita un temps per deixar descansar el cos, relaxar-se i preparar-se per la següent sessió. I en cap cas tampoc faig més de dos clients al dia. Depenent de com va tot puc disposar d’entre una i dues hores entre sessions. En aquest temps miro de relaxar-me a la meva habitació o en un dels banys que també m’he reservat per ús exclusiu i on ho tinc tot adaptat per regalar-me un bany de bombolles, entre d’altres opcions.
De fet, ara mateix la banyera d’hidromassatge m’està acabant de relaxar l’esquena de la feina d’aquest matí al taller. La Nuri, el Quim i jo ens hem barallat amb una taula que ens ho ha posat realment difícil. I tot i que hem aconseguit fer-nos amb la victòria jo m’he dut una petita contractura a l’espatlla dreta. Així, en acabar del taller a les dues del migdia m’he vingut al pis, he demanat dinar a domicili, i m’he preparat un bany relaxant amb massatge. Fins les sis no ve en Ricard, així que encara disposo de temps per delectar-me una bona estona… Però especialment avui em fa il·lusió la meva cita de les 20:30 hores, n’Albert. Celebrem el seu aniversari que va ser dissabte i l’he preparat una petita sorpresa que m’ha portat tot l’any acabar-la. Estic il·lusionada!