Autoria: Kassia Langley
Dilluns, 06 de novembre de 2017
Plaça de Joan Amades, El Raval, Barcelona
– Bona nit, Ruth. Perdona el retard, m’he liat una mica amb l’hora i…
– Sempre arribes tard, estic acostumada. He agafat un parell de tapetes per tastar, espero que l’hagi encertat.
La Ruth avui vesteix super cuqui. Porta un vestit negre curt de faldilla volada de seda i encaix i s’ha pintat les ungles de negre i marcat la línia dels ulls d’una forma es-pec-ta-cu-lar. Jo no tinc paciència ni per agafar el llapis… i ella es fa unes delineacions super originals i perfectes. Quina crack! També porta els llavis de negre, com a mi m’agraden. Els cabells els té recollits i porta una diadema de motius naturals de color negre. La seva pell blanca contrasta fortament amb la foscor de la roba.
Quan prenc seient demano una copa de vi blanc a la Sara, la mestressa del local “El Desencanto”. És el nostre lloc de trobada amb la Ruth i avui he volgut quedar amb ella per explicar-li el què ha passat amb el Marc i veure l’encaix amb tot plegat. Espero que la conversa no acabi en drama.
– Ja t’ho vaig preguntar per xat, però hi torno: com estàs? Dissabte ens vas espantar a totes. Espero que hagis anat al metge.
– Sí, com si t’agafessin d’un dia per l’altre. He demanat cita i fins d’aquí a dues setmanes no tenen forat. Pffff!! De tota manera jo crec que va ser l’esgotament acumulat. La darrera setmana entre una cosa i una altra va ser molt canyera. I empalmar més de 48 hores poder no va ser la millor solució.
– Entenc… Igualment que et visiti el metge.
– Sí, mamiiiii…
*
Les dues riem i durant una estona ens dediquem en cos i ànima a la tapeta. Assaborim amb tot el delit possible i encara més aquell menjar diví. Amo la Sara pels moments gastronòmics que ens regala. De veritat, menjar una de les seves tapetes és una experiència en tota regla. Podries seguir el contacte amb els primers sabors, després l’eclosió de la combinació per finalment delectar-te amb el regust final…
Durant els primers minuts en parlem de les sensacions agradables que ens produeix a cadascuna la seva tapeta i intercanviem impressions. Acompanyo el regust final amb el vi blanc a recomanació de la Sara. També en sap d’això i sempre me l’encerta. Sense adonar-nos, la primera hora del rellotge cau i jo no vull recollir-me massa tard. Quan surten noves tapetes, n’agafo un parell i les porto a la taula, disposada a parlar del tema pel qual he proposat quedar.
– Ejem! -m’aclareixo la veu.- Ruth… volia comentar-te una cosa.
– Ai, mare! Ja hi som de nou!
– No, no és per dir-te que no vull sexe amb tu. La veritat és que divendres va estar guai i m’agradaria seguir explorant noves opcions.
– Ah… -somriu la Ruth.- El tema, poder, és una mica més delicat -torço la boca en un gest inconscient.
La Ruth em mira atentament mentre les tapetes aguarden a ser assaborides. Jo dono un parell de voltes al plateret que tinc davant i sospeso les paraules més encertades. Al final opto per dir-ho de forma directa i a veure què passa.
– El Marc i jo hem decidit sortir junts.
*
Em porto el puny de la mà a la boca i espero alguna reacció visceral de la Ruth, però ella seguint les indicacions de la seva psicòloga senzillament respira amb els ulls tancats. Jo espero pacientment a que acabi i quan obre els ulls poso una dels meus millors somriures falsos. Al final la Ruth acaba rient. I després de riure, arrenca a plorar.
“Oh, my god!“
– Per si serveix d’alguna cosa, la relació amb el Marc no és exclusiva. De fet, sap que tu i jo tenim sexe i que tinc intenció de seguir tenint-ne. Bé, si tu en vols…
La Ruth deixa de plorar per un moment i em mira.
– A més, de moment (encara que això podria canviar en qualsevol moment) hem decidit no tenir sexe entre nosaltres.
– I de què serveix una relació si no es folla?
Ric amb gana davant la pregunta de la Ruth, al temps que em porto les mans a la cara per simular un facepalm.
– De moment volem provar-nos en una relació romàntica, res més -explico.
– Sou ben estranys. I què passarà quan volgueu tenir sexe?
– A què et refereixes?
– A que si folles amb ell no tindràs ganes de follar amb mi!!
– Per què? Segur que les experiències són ben diferents!
– Perquè tampoc és que tinguis una líbido molt alta, nena!
– Ai! Ruth, estàs veient problemes on n’hi ha. Si passa això ja ens amoïnarem quan passi. Quin sentit té ara aclaparar-se per això? La teva psicòloga no et parla de deixar els problemes del futur per al futur?
– D’acord… Que en sou de pesades les dues! Tu i la psicòloga!
– Jo almenys et surto gratis.
– Però em generes més maldecaps…
*
Arrufo les celles en plan conya i ella riu. De veritat, la Ruth està com un llum. Ara plora, ara riu…
– En Marc continuarà anant de cacera.
– Becs!
– I jo continuaré mantenint les meves relacions sexuals.
– A banda de jo, hi ha algú més?
– Algú més… -sospeso la possibilitat d’explicar-li que sóc prostituta, però ho descarto al final.- Res seriós.
– El que tens amb mi és seriós?
– Clar -somric.- No dubtis d’això ni per un moment. M’importes, Ruth, i vull tenir-te a la meva vida de la forma que sigui. Valoro molt la teva amistat i el que compartim. Sobretot des de que vaig poder expressar el que sentia. No deixaré que cap Marc pugui interferir en això, d’acord?
Ella assenteix amb el cap i em somriu. Què bonica!
– Algun dia m’explicaràs per què tens tanta mania als homes? Per cert!, -m’interrompo jo mateixa.- L’altre dia et vaig veure molt guai amb el Francesc -i ara recordo que no l’he dit res, pobre home…
– Vaig estar pensant en el què em vas dir i volia provar amb ell. De tots els tios que he conegut, sembla l’únic decent.
Somric delectant-me amb la idea que poder…
– T’agrada?
– No way! Sóc homo-homo.
– Homoflexible? -insisteixo traient la llengua.
– Meh!
M’encanten els “Meh!” i els “Bah!” de la Ruth i la Nuri. Són tal per qual en aquest sentit, les dues iguals d’orgulloses, les dues igual d’innocents. Ais!! Com seria un trio amb aquestes dues? Em mossego el llavi quan alguna imatge apareix a la meva imaginació.
– Eh! Torna a la Terra!! -m’etziba la Ruth.- Quan et mossegues el llavi res de bo deu estar passant pel teu cap. Comparteix.
– “No way!” -exclamo imitant la Ruth de fa una estona.
– Vens a dormir a casa? -somriu la Ruth.
*
– Demà treballo, tia, i anar a “dormir” a casa teva significa de tot menys dormir. Què et sembla si divendres després de la partida de rol… O dijous si vols, que ja és final de setmana.
– Dijous, mola!
Normalment els dijous treballo amb els meus clients fins les deu de la nit, però aquest dijous faré fins dos quarts de vuit perquè un dels clients està de viatge de negocis.
– Jo crec que arribo sobre les vuit del vespre -dic.- Què et sembla si sopem uns formatges i coses de pica-pica fotent-nos un bany?
– Wow! Tú tienes clase, mi niña. M’apunto!
– Casa teva?
– Sí, ho tindré tot enllestit per quan vinguis…
– Genial! Jo porto el vi! -trec la llengua.
M’encanta el vi blanc. M’encanta fotre’m banys. Així, la vida hauria de ser un bany continu. M’encanta encara més si els banys són compartits quan la persona és significativa per mi. Ja en tinc ganes que sigui dijous!