La colla – Capítol Catorzè

Autoria: Kassia Langley

Dilluns, 06 de novembre de 2017
Mercat Nou, Sants, Barcelona

– Que què??? Tu i el Marc esteu sortint? -crida com una boja la Nuri.
– Shhh! No cal que s’assabenti tot el barri, tia!
– Però… a veure, no estàveu just dient que us feia pànic establir un compromís? No ho entenc!!
– Ens fa pànic entrar en dinàmiques relacionals xungues, però crec que som capaços i suficientment madurs com per trobar un punt d’equilibri entre tot el que vam comentar; la veritat és que ens agradem força. No nego que em provoca pànic pensar en el fet que estem sortint, però el vaig sentir tan proper ahir que no tinc el menor dubte que pot ser la persona perfecta amb la qual superar d’una vegada la meva fòbia a les relacions amb homes.
– Heu follat?
– No… -nego arrufant tota la cara.- Per què ho preguntes?

– I què en fareu d’això?
– De moment preferim deixar-ho al marge. Els dos tenim coberta aquesta dimensió per altres vies. Ell va de cacera i jo tinc les meves follamigues.
– De les quals, per cert, ja no m’expliques res…
– I què vols que t’expliqui? Seràs cotilla!

La Nuri riu davant la mirada suspicaç d’en Quim que treballa una cadira amb l’orella posada en la nostra conversa.

*

– Va! Parla’ns de com és la darrera amb la qual hagis anat al llit. Així ens entretens mentre treballem tan durament pel teu negoci.
– Ui, si! Superdurament, i per això estàs la meitat dels dies de braços creuats. No sé per què et pago, la veritat…
– Perquè no pots viure sense mi… Va, parla de la darrera noia! Com és?
– Doncs… És una dona super bonica, una mica temperamental i dramàtica quan s’hi posa, però preciosa de cos i de cor. Divendres passat precisament vam tenir sexe després de deixar-vos i vaig sentir que connectava amb ella des d’un altre punt.
– Divendres? Em pensava que t’havies anat de copes amb la Ruth. I com és que vau esmorzar juntes dissabte? Us vau trobar de casualitat?
– Eh… La noia amb la qual tinc sexe l’agrada vestir gòtica i treballa com a “informàtica” encara que jo crec que és hàcker.

La Nuri deixa el que està fent i em mira fixament amb els ulls petits.

– Què estàs intentant dir-me?
– No fotis que t’estàs follant la Ruth! -crida en Quim tot sorprès des de l’altra punta del taller.
– Voleu deixar de cridar com bojos? Tinc una reputació que mantenir al barri… i no es tracta que els meus clients sàpiguen a qui em follo.
– Oh, si! Perquè tothom coneix la Ruth…
– No es tracta que la coneguin, es tracta que a ningú l’importa si sóc hetero, homo o bi… I deixem ja el tema.
– Ni de conya! Em dius que et folles la Ruth i vols que ara deixem el tema. Com va ser?

Si és que a la Nuri no se li pot explicar res. És insaciable en quant a saber-ho tot de mi. Clar, que a mi em passa igual amb ella…

*

– No sé. Un dia va passar.
– Ets nefasta explicant històries. M’avorreixo amb tu, tia! Sigues més dicharachera, home!
– Dona!
– Doooona…
– Doncs va ser la primera vegada que vam quedar amb la colla del rol, a principi de tot.
– Quèeeeeee? I no m’ho dius fins ara!? -la Nuri arrufa les celles.

– Vam anar al llit la primera vegada, però no em va agradar. Així que em pensava que la cosa quedaria allà i no vaig voler donar-li més importància. Al cap i a la fi com era algú del grup no volia generar polèmica. Després vam coincidir en un local que ens agrada molt a les dues, una taberna bollera, super cool, i va passar per segona vegada. Ella va insistir tant que al final vaig pensar en donar-nos una segona oportunitat, però tampoc no em va agradar. I això es va repetir un parell de vegades més, fins divendres que vaig voler expressar-li el meu malestar amb el sexe que teníem. Però en comptes d’acabar-se, parlar-ho ens va unir més.

La Nuri em mira amb interès i va assentint amb el cap.

– I què és el que no t’agradava?
– No crec que sigui adequat parlar d’això tenint en compte que la coneixeu i que ella no sap que us acabo d’explicar que tenim sexe.
– Ok ok…

El silenci dura poca estona ara trencat per un Quim curiós.

– Aleshores, perquè ho entengui, ara mateix tens una relació sexual amb la Ruth i una relació romàntica amb el Marc, correcte? -assenteixo.- Tens sexe amb algú més?

*

Aquesta és una merda de pregunta perquè sempre acabo mentint. La Nuri i el Quim són els meus millors amics. El problema és que la Nuri té una mentalitat super convencional i amb prou feines entén el meu estil de vida, especialment pel que fa a les relacions. No se n’adona, però de vegades té inclús tics homòfobs o transfòbics. Ella sempre diu que accepta les persones homosexuals o trans, però en el fons no les entén… Quan li vaig explicar que era bi quasi li dóna un iuiu, però en explicar-li la meva trajectòria personal va acabant assumint que era bi “temporalment”, fins que solucionés el meu “problema” amb els homes. El mateix per les no-monogàmies. Des d’aquesta comoditat mental tafaneja quant vol de les meves relacions amb les dones…

El Quim està fet d’una altra pasta i ell és bastant més obert i comprensiu amb aquestes qüestions. Però la fidelitat cap a la Nuri tampoc no em permet explicar-li segons quines coses, perquè no se sent còmode “enganyant-la”. Ells són la típica parelleta exclusiva que s’ho expliquen absolutament tot. No fer-ho és traïció. El ordenador es tu amigo. Confía en el ordenador. No confiar en el ordenador es traición (zapp). De veritat, no explicar-se tots els secrets és traïció (zapp). Frikades a banda, explicar la Nuri o el Quim que em prostitueixo és un suïcidi relacional. Senzillament no ho entendran. Així les coses, em miro el Quim que espera la meva resposta i nego amb el cap.

*

– Nope. De moment no hi ha ningú més a la vista. Porto una llarga temporada sense massa gana sexual…
– Bé, hi ha temporades per a tot. Ja tornaran.
– O no… Tampoc és que necessiti el sexe, la veritat. Sovint em porta més problemes que satisfacció.
– Això és perquè encara no has trobat el teu home! -soluciona ràpidament la Nuri.
– O dona… -dic jo amb la boca petita.
– Ho superaràs, no et preocupis. Jo confio en tu.

Aquí ho tenim. Per ella l’homosexualitat deu ser com una mena de trastorn mental. Prefereixo no preguntar per no posar-me de mala llet.

– De vegades em pregunto com pot ser que en una ment tan anticuada càpiga la idea de fer nudisme a les platges… Com t’ho fas per conciliar les dues coses? -al final la meva boca es calenta abans de calmar-se…
– Ara no t’entenc! A què ve això? Jo no sóc anticuada!
– Què és per tu l’homosexualitat? -ja l’he liada…
– Què? Jo no tinc problema amb que la gent del mateix sexe follin, s’estimin o facin el que vulguin.
– I per què pressuposes que he de superar alguna cosa…
– Home!
– Dona!
– Dona, ho dic per la teva cosa amb els homes…
– Ja. I a banda d’això, si m’agrada follar amb dones, què? Vull dir. Podria solucionar el meu problema i seguir follant amb dones. I què?

La Nuri es cortocircuita.

– Escolta! Si estàs de malhumor no ho paguis amb mi!
– No… respon-me!
– Folla’t a qui vulguis!
– Noies… -interromp en Quim.

*

La Nuri i jo ens enganxem de seguida per qualsevol cosa i el Quim és la part reconciliadora gràcies a la qual sempre ens acabem retrobant. No, de veritat, a mi la Nuri em cau de puta mare; és només que és molt rígida per algunes coses… I a més se li nota que fa el que pot, però no dóna per més. Suposo que el moviment lgtb encara té feina per normalitzar sexualitats dissidents…

– Va, tia, em perdones? -dic.- Reconec que m’he posat a la defensiva i no té cap sentit. Les dues sabem com pensa l’altra i no tinc cap dret a exigir-te que pensis diferent per mi.
– Per què dius que penso diferent? Jo no estic en contra de l’homosexualitat!
– No. Jo tampoc crec que estiguis en contra, però no l’acabes d’acceptar.
– Com que no?

– Tia, l’altre dia vas dir, i cito textualment, “jo respecto la llibertat de tothom, però crec que l’homosexualitat és més una moda que no pas una altra cosa”. Això és un comentari homòfob que nega rotundament l’homosexualitat.
– Va! És que molta gent és homosexual perquè ara està de moda! No m’ho pots negar.
– Ni negar ni acceptar. No importa. Les motivacions de cadascú són de cadascú i ni tu ni jo tenim capacitat per endevinar-les. Estàs fent una lectura esbiaixada partint de la premisa que tu tens capacitat per llegir les ments alienes. És un sense sentit!!
– Meh!

*

La Nuri em mira fixament i jo no puc evitar riure. Quan diu “meh” és la seva manera de dir “d’acord, tens raó”, però com és orgullosa de mena no ho admetrà mai. A banda de raons, tampoc em ve de gust estar a males amb ella. Ens estimem i hi ha més coses que ens uneixen que no pas coses que ens separen. Així, allargo els braços cap a ella i ella els allarga cap a mi. Les dues ens fonem en una abraçada al temps que el Quim es delecta de la reconciliació.

– En realitat no importa qui tingui raó -dic,- l’important és admetre que pensem diferent i acceptar-nos com som. No ens canviarem l’una a l’altra.
– Jo només vull que siguis feliç, Kassia. M’és igual amb qui estiguis.

Ho diu de veritat. Poder no entén l’homosexualitat (o la bisexualitat, o les no-monogàmies), però s’esforça en fer-ho perquè m’estima i sap que per mi és important. Suposo que per això s’ofen tant quan li poso el mirall davant. Ella vol ser l’amiga perfecta i s’esforça en cuidar-me i estar al meu costat quan la necessito. Sempre té paraules amables i gestos encara més tendres. I jo no sempre l’he respost de la mateixa manera, però mai m’ha retret res. En realitat és un amor! Com l’estimo, joder!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *