Autoria: Kassia Langley
Dissabte, 04 de novembre de 2017
El Raval, Barcelona
Amb la tonteria se’ns ha fet gairebé les nou del matí, així que la Ruth i jo hem decidit anar a fer uns xurros al costat de casa seva. Les dues decidim penjar el pin de la xurreria on estem al grup que tenim amb els de la colla. Igual algú té ganes d’afegir-se. El primer en respondre és el Francesc, un bon matinador, i ens escriu quan ja és de camí cap a nosaltres. Com no.
Al cap d’uns vint minuts es planta davant nostre i darrera seu la cambrera pren nota de la seva xocolata amb nata i ració de xurros.
– Ah! I una ampolla petita d’aigua natural. Gràcies!
– De seguida!
Encara que la Ruth i jo ja ens hem cruspit les nostres racions, decidim agafar-ne una entre les dues, per aprofitar la xocolata d’en Francesc. Jiji!!
Cap a les onze la parelleta fa acte de presència en la xurreria. La Nuri té mal despertar quan dorm poc, així que de seguida acusa el cansament. El Quim, en canvi, sempre està de bon humor, passi el que passi, i compensa l’energia de l’altra. Així, el matí transcorre entre xurros, xocolata, nata i riures. Em sento feliç d’haver tingut l’oportunitat de conèixer aquesta gent i fer colla; i de tant en quan no puc evitar somriure com una autèntica idiota.
Passen dos quart de dues quan el Marc fa acte de presència al xat del grup.
*
MARC> Joder! Vosaltres no dormiu o què?
KASSIA> Dormir està sobrevalorat…
MARC> Molt bé campions, aneu deixant per aquí l’epitafi que voleu a les làpides per quan us hagi d’enterrar… Encara hi sou?
RUTH> Si has de venir, millor marxem ja XD
MARC> Jo jo jo ¬¬
FRANCESC> Podem anar a dinar totes juntes…
MARC> M’apunto! Em dutxo, vesteixo i surto. M’adapto al que preferiu per menjar!
KASSIA> OK!
Joder. Estic morta de son, però no em ve de gust marxar a casa; i menys si ha de venir el Marc! Aaaaaaah! Què cabró és l’amor, les coses que “ens fa fer”… Ric.
*
Una horeta més tard tota la colla està reunida al voltant d’una taula plena de plats àrabs que ens ha recomanat la Ruth. Xerrem sobre temes diversos i compartim anècdotes i riures. Per sorpresa meva la Ruth xerra animadament amb en Francesc que, com no, s’ha assegut al seu costat. Penso en el seu “ja veurem” quan li vaig esmentar el tema de relacionar-se amb més calma amb els homes i no puc evitar somriure.
– Què? Ja has solucionat els temes pendents amb ella? -em pregunta el Marc en veu baixa quan s’adona que em miro la Ruth d’aquella forma tan entranyable.
Assenteixo amb el cap.
– No diré que ha estat fàcil, però la conversa ha estat radicalment diferent al que em pensava. Al final ha resultat en un moment íntim molt guay.
– M’alegro -somriu el Marc.- Canviant de tema, et ve de gust passar la tarda junts?
Em sorprèn la pregunta i no m’amago.
– No t’ha sortit presa per la teva caça d’avui?
– Res -diu ell en un to sobri.
Menteix.
– Pobret… -dic al temps que paso la mà pel seu cap a mode de consolació.
– De tant en quant passa.
– O poder ja t’ha follat tota la ciutat i com no pots repetir…
– Poder és això…
Caram… si que em concedeix avui…
– I què et fa pensar que jo tinc ganes de ser el segon plat? -dic al temps que em porto un mos a la boca amb aire desenfadat.
– Perquè ets la meva amiga i t’estic demanant una estona de consol.
“Amiga, ja hi som. Ñeh!”.
– Doncs no he dormit encara i estic morta, així que hauràs de buscar-te una altra AMIGA perquè et consoli. Allà tens la Ruth!
Quan dic el seu nom, la Ruth es gira cap a mi amb la pregunta reflexada al rostre.
*
– El Marc busca companyia aquesta tarda -explico a tota la taula.
– Què, Ruth! Vols fer un vol amb mi o sóc massa tio perquè ni t’ho plantegis?
– Massa tio… Poder massa idiota. No em ve de gust, gràcies! -el to de la Ruth és cínic.
El Marc es mostra indiferent al comentari de la Ruth, però a mi em ve la conversa de l’altre dia al cap. Aquella on m’explicava que se sentia desplaçat en el grup, vulnerable en el món… Suposo que no li calen comentaris cínics com el de la Ruth perquè sospito que ja n’haurà tingut uns quants… Observo com la seva indiferència va seguida d’acudits absurds i sospito que està lluitant contra les seves emocions. Joder, les persones que m’estimo pateixen tant i em sento tan impotent de poder ajudar-les…
Sense adonar-me, col·loco la meva mà sobre la cuixa del Marc. Ell desvia per un moment la mirada cap a la zona i després continua explicant l’acudit que no té massa èxit a la taula. Quan acaba, posa la mà sobre la meva i m’agafa suaument els dits, al temps que arrenca amb un nou acudit que té exactament el mateix èxit que l’anterior.
– Nen! Sou els més insípids del món! Quin poc sentit de l’humor.
Tothom riu, la qual cosa descol·loca el Marc que decideix guardar silenci acceptant la derrota.
– T’estan trolejant, idiota -dic jo de nou en un to confident.
– Tu creus? -els seus ulls brillen com si estigués a punt de plorar.
Assenteixo amb el cap sense deixar de mirar els seus ulls. Quins ulls més bonics… Com m’agradaria perdre’m en ells tota la tarda. Poder podríem fer just això: mirar-nos als ulls toooota la resta del dia. Recordo pensar això.
07:31 pm
I dic “recordo” perquè quan obro els ulls (un moment, quan els he tancat?) estic al meu llit. Entre les làmines de bambú que fan de separador de la zona d’habitació de la resta de la casa veig el Marc que faeneja a la cuina. Lentament m’aixeco i m’apropo a la cuina. Quan ell percep la meva presència es gira i em somriu.
– Com estàs? Millor?
– No sé… Què ha passat?
– Fins on recordes?
– Havies explicat uns acudits i la gent no reia. T’he dit que t’estaven trolejant i… chimpún.
– Doncs exactament ha estat això. De cop t’has quedat fregida sobre la meva espatlla. Com un bebé. T’hem despertat però igual no estaves massa conscient. Així que t’he portat a casa.
– Ah… I no he pagat? -ja veus tu quines coses de preocupar-me…
– He pagat jo la teva part.
– Quant t’he de donar?
– Un petó aquí -diu assenyalant-se la galta.
Obedient li dono un petó que el Marc no semblava esperar massa.
– I ara quant et dec?
– Un altre petó aquí -assenyala l’altra galta.
Li dono.
– I aquí… -assenyala ara l’espatlla.
Un altre petó.
– I aquí…
El Marc somriu provocador al temps que el seu dit es posa sobre els seus llavis. Però quan m’apropo cap a ell fa una passa enrere i m’agafa de les espatlles.
– Vale, vale… Tu guanyes!
Però, vés per on, a mi no em dóna la gana d’aturar-me, així que amb les mans aparto les seves i m’abraço a ell al temps que el beso suaument. Els seus ulls em miren perplexos abans que jo els tanqui. Durant els primers segons ell es manté immòbil, però quan passo la llengua pels seus llavis pren la iniciativa i arrenca a besar-me també ell.
*
De la boca passa a besar-me tot el coll, una i altra vegada, provocant-me pessigolles i desig a parts iguals. A cada gemec meu noto com ell s’excita més i com la intensitat dels seus petons augmenta. Els petons s’intercalen amb llepades que encara em fan sentir més desig. Després em mossega suaument el lòbul de les orelles, primer una i després l’altre.
– Joder, Kassia… com em poses… -em diu a cau d’orella.
El seu alè xoca amb la meva pell i encara m’excito més. Així, agafo la seva cara entre les meves mans i el beso de nou als llavis ara més passional. Ell deixa les seves mans en la meva cintura, sota la samarreta. I jo passo les meves sobre el seu pit, també per sota de la camisa. Poc a poc ens anem desplaçant cap a la barra de la cuina, on en Marc em puja per besar-me ara per tot l’abdomen i els costats mentre m’acaricia l’esquena.
Suaument ell em separa les cames per col·lar-se enmig, i tira de mi per apropar-me a la seva boca, que continua llepant i besant la panxa i pujant ara cap a munt. Després puja les mans per descordar-me el sostenidor fins que s’adona que és un top.
– No tinc teta com per portar sostenidor -dic entre riures.
*
Però ell ignora el meu comentari i passa les mans per sota del top des de darrera i poc a poc les llisca cap endavant mentre em mira ara amb l’excitació reflexada al rostre com demanant permís. Com a resposta em trec la samarreta i ell mira els meus pits primer i les seves mans com juguen a tocar-los després. Sota del top els meus mugrons estan durs i tersos i ell apropa els seus llavis per fregar-los suaument per sobre de la roba. Se m’escapen dos gemecs que fan que el Marc tregui la llengua i llepi la zona per sobre de la tela, mentre els seus polzes assoleixen la meta i freguen subtilment els mugrons, pell amb pell.
Pel plaer el meu cap es tira enrere i ell aprofita per abaixar-me els tirants del top i besar-me els pits en la part que ha quedat al descobert. Crido per l’excitació i estiro dels seus rínxols, la qual cosa encara li provoca més plaer. Ell juga amb la llengua per tota la meva pell, als pits, a la panxa, als costats. Amb les mans al cul m’apropa més encara a ell de manera que quedo en equilibri a la vora de la barra, així que em subjecto a la mateixa per l’altra banda, quedant encara més inclinada.
Ell mossega les calces i les abaixa una mica estirant amb la boca mentre les seves mans ara acaricien els meus pits mig nus. La llengua passa per sobre de la roba íntima de forma suggerent però sense ser massa evident. Després m’arrossega més cap a ell i m’agafa quan quedo enlaire per portar-me al llit. Suaument em deixa sobre el mateix i es treu pantalons i camisa mirant-me fixament als ulls. El seu plaer sembla a punt d’esclatar i respira afanosament.
*
Quan deixa caure la roba al terra, es posa sobre meu i els dos anem tirant enrere del llit entre petons als llavis, entre mirades còmplices. Una vegada acomodats, ell abaixa definitivament el meu top deixant els pits completament al descobert i amb la llengua llepa primer la carn lentament. La llengua bordeja els mugrons i es passeja pels costats provocant-me pessigolles que m’encenen més. Després pessiga els mugrons amb dos dits i juga amb ells. Dits, llavis, llengua… Alterna fins que al final és la seva llengua, ara més dura, que rellisca per sobre dels mugrons també ben durs.
Ara les mans segueixen la meva pell fins a la cadera, on s’entreté amb les calces que puja i baixa fins a posar-me nerviosa. Sóc jo mateixa que agafo les seves mans i estiro de les calces fins abaixar-les i ell somriu amb aquell somriure provocador i sexi que té i que tant m’agrada.
I després del somriure, surt de sobre i s’estira al meu costat. Durant una bona estona resta immòbil mirant el sostre.
“Què?”
Jo el miro sense entendre molt bé què passa. Sento l’excitació en la meva vagina que humiteja fluxe fins el punt que podria ofegar-me en ell.
– Perdona. De cop m’ha vingut una mica d’angoixa amb tot plegat -diu fregant-se els ulls.
Les paraules van seguides de dos sospirs llargs i profunds. Quan es tranquil·litza una mica es treu les mans dels ulls i em mira incorporant-se una mica.
– Ho sento -repeteix mirant-me dolçament.- Dóna’m un moment i si vols et faig córrer. No m’agradaria que et quedessis a mitges per culpa meva.
– No em cal… -dic frustrada.- Però estàs bé? Et passa sovint això?
– Mai m’havia passat.
“Ah. Què bé…”.
*
– De cop n’he estat conscient del que estàvem fent i… -els ulls se li posen plorosos.
– La majoria de tios que veuen els meus pits es decepcionen igual, no t’amoïnis.
Intento fer una mica d’humor, encara que és ben cert que considero que els meus pits són molt petits. Clar, tenint en compte que estic com un pal de prima, tampoc és estrany. I passo d’operar-me per satisfer una necessitat masclista de dones pechugonas.
– A mi els teus pits em semblen magnífics. I exquisits. De fet, no són els responsables del meu bloqueig, més aviat el contrari. Tens uns mugrons molt juganers…
Ja s’ha animat. Ho sé perquè ara passeja el seu dit de forma entremaliada per sobre dels meus mugrons.
– M’estàs excitant i no sé encara què vols fer… -dic.
– Vols corre’t?
Ric. La seva cara és innocent de veritat ara mateix, i la seva pregunta em sembla molt tendre. Ell somriu despreocupat i jo acarono la seva cara i després els seus rínxols. La seva cara es va posant seriosa al temps que em mira absorbint-me per finalment clavar els seus ulls en els meus.
Els dos estirats sobre el llit, jo completament despullada i ell en calçotets, ens mirem profundament i sento que connecto amb ell. Ell em mira amb una cara que em confon, diria que d’enamorat i per un moment dubto de la meva convicció respecte que s’estigui per la Ruth. Poder va darrera meu i era jo la que no ho volia veure, perquè aleshores hauria de prendre la decisió de confrontar-me a la meva por d’estar amb un home. O poder m’estic fent l’olla i veig cares d’enamorat on no les hi ha.
*
De cop m’incorporo i quedo asseguda sobre el llit. Em sento trista de cop. Tant si l’agrado com si no tampoc no tinc clar de sortir amb ell. Sortir amb un home em posa a la defensiva, i no em ve de gust. Així les coses, què més dóna si l’agrado o no? Quina merda tot plegat! Quan reacciono als dits del Marc que freguen el meu braç, m’aixeco i busco les meves calces sense massa èxit. Vés a saber on paren, però ja les trobaré quan faci neteja. Sense mirar-me’l m’adreço a l’armari i agafo unes calces netes que em poso. Després, vaig a la cuina i agafo un got d’aigua que prenc asseguda al mini sofà de plaça i mitja.
– T’has enfadat?
– T’agrada la Ruth?
El Marc em mira fixament sense gaire sorpresa al rostre, com si no li vingués de nou aquesta pregunta. Poder ja he fet alguna insinuació abans? No ho recordo pas… però com xerro tant, vés a saber!
– Poder -em respon.
– I jo què hi pinto enmig? Hem estat a punt de tenir sexe…
– I?
– No tens suficient amb la teva cacera que has de ficar la polla a totes les noies del grup?
– No l’he ficat la polla a ningú del grup, ni noies ni nois. I si no volies tenir sexe, podries haver parat tu. O el que ha passat és responsabilitat meva?
– I tant!
– I com és això?
– Perquè t’havies compromès a no tenir sexe amb mi.
– I tu també!
– No canviïs de tema!
– T’estàs quedant amb mi? -la seva cara és d’indignació.- Mira, no sé a què ve això, però paso. Ens veiem divendres vinent a la partida de rol.
*
De forma ràpida en Marc es vesteix la camisa i els pantalons, es posa les sabatilles i s’adreça cap a la porta de casa. Allà veig com recolza la mà sobre la paret, subjectant-se completament abatut. De cop es posa a plorar, la qual cosa em fa sentir malament. Me’l miro inquieta sense saber molt bé què fer.
– No puc seguir amb això, Kassia -diu de sobte ofegat per les llàgrimes.
– Vols deixar el grup? -la idea em sembla aterradora.
– No.
– Vols perdre’m de vista? -en preguntar això no puc evitar que se’m trenqui la veu.
El Marc es reincorpora i s’apropa on estic jo. Per la meva sorpresa es posa de genolls davant meu i s’abraça a les meves cames nues.
– Estàs freda… -diu amb un fil de veu.
Amb molta cura frega les seves mans contra la meva pell per fer-me entrar en calor. Joder, no puc més. L’estimo i el silenci em crema per dins. Però si li dic, què? Si no l’agrado serà una merda, perquè hauré de conviure en el meu àmbit d’oci amb un imbècil que no em sap apreciar. Si l’agrado no és molt millor, perquè aleshores haurem de prendre decisions. Decisions que no em venen de gust prendre. Desitjo que m’estimi i que no esperi absolutament res de mi. Això és possible?
– Ets una tia fantàstica, saps? Em sento molt còmode estant amb tu quan no ens barallem. Les dues vegades que ens hem barallat ha estat relacionat amb el sexe. O amb alguna cosa colateral, no ho sé ben bé.
– Per això no has volgut continuar?
– No. Et mentiria si digués el contrari i m’atribuiria mèrits que no són meus.
“Joder. Almenys el tio és legal i honest”.
*
– Aleshores, per què has parat?
– Perquè… Perquè no em sembla just aprofitar-me de tu.
“Aprofitar-se de mi?”
– Vull explicar-te el que sento per tu per estar en igualtat de condicions. Tens temps ara?
No ho puc evitar. El meu cos es posa a tremolar en sentir la seva proposta. El que sent per mi? Oh, oh… I mentre jo oscil·lo entre el pànic i l’esforç de no desmaiar-me ell em mira amb cara d’àngel, amb aquells ulls blaus marí, tan plens de vida, tan brillants, tan profunds. El vull besar per tal de que no parli. Vull arrencar-li el cor i menjar-me’l per tenir-lo dins meu. El cos em pesa i no em puc moure.
De cop les imatges de tots aquells imbècils que em van follar una i altra vegada quan jo era una nena encara innocent venen al meu cap. Nois i homes de totes les edats, formes i colors que pasen pel meu cony una vegada rere altra. Vaig donar consentiment? No ho recordo. Poder no vaig dir que “no”. No dir que no és donar consentiment? Tinc ganes de vomitar.
Fa una estona estava a punt de tenir sexe amb en Marc. Dijous vaig tenir sexe amb dos clients meus. En cap moment vaig recordar-me de tots aquells imbècils de quan era una nena innocent. Per què ara?
– No vull sortir amb un home -dic finalment amb pressa, com si el món estigués a punt d’acabar-se.
El Marc em mira sense reaccionar durant una estona i finalment somriu.
– Ja ho sé, Kassia.
“Eh?”
*
– M’ho vas explicar la nit de la castanyada, quan va marxar tothom. Segurament no ho recordis, anaves ben beguda… -riu. -Em vas confessar que estaves penjada per mi, però que ho havies passat molt malament amb els tios i que no tenies ganes de complicar-te l’existència. Em vas explicar amb pèls i senyals el que t’havien fet i fins i tot em vas ensenyar unes marques que tens a l’engonal… esquerra. Després d’això em vas dir que era un imbècil per no estar per tu, convençuda que vaig al darrera de la Ruth. I no negaré que la Ruth em posa moltíssim i que li fotria un bon polvo, però no m’agrada. O almenys no m’agrada com tu m’agrades.
Suposo que vomitar no és la mena de resposta que un vol rebre quan li confessa la seva estima a algú, però és el que hi ha. No ho puc evitar i com si m’hagués begut tres barrils sencers del beuratge més tòxic, el meu cos reacciona expulsant tot el dinar, l’esmorzar i fins i tot, si m’apures, el sopar d’anit. Per cert, quantes hores porto sense dormir?