Autoria: Marc Fernandez
***
Dimecres, 20 de juliol de 2022
Carrer de Sepúlveda, Sant Antoni, Barcelona
La nit passa lenta i anguniosa, despertant-me repetides vegades entre la calor i els malsons acumulats un darrera de l’altre. I quan la llum crema les meves retines en obrir els ulls, agraeixo el nou dia. Estirat al llit, xopat en suor, veig el cel i de forma instintiva col·loco la mà en el meu membre activat per la trempera matinera. Sense cap objectiu moc la mà amunt i avall només per sentir el plaer del frec, sense cap necessitat de corre’m realment. La Kassia i el Joan i els records de la nit compartida tornen a la meva ment i els saludo en la distància, tranquil, serè com el nou dia.
En l’habitació de matrimoni, en una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots. Alien i mare. Seguretat màxima. Canvi i fora.
D’un salt, surto del llit i em poso els calçotets amb el penis ben erecte. No puc evitar sentir que la situació és còmica, però vinguts els versos de l’enigma de la Ruth al meu cap, m’omplo de nou de tot allò que durant els darrers dies m’obsessiona.
– D’acord -em dic a mi mateix.- Estic a l’habitació de matrimoni i busco dues caixes, una de les quals conté sabates.
Primer faig una ullada general a l’habitació, una estança considerablement gran que deu fer uns dotze metres quadrats aproximadament, poder una mica més inclús. La paret oest té una gran balconera que dóna a un petit balcó que deu ser glòria de gaudir assegut en una confortable cadira i un te fred ben fresc, i en companyia d’un bon llibre.
*
La porta d’accés està a la paret est, tocant la paret sud, on en forma d’L hi ha l’armari generós que imagino ple de la roba de la Ruth. El capçal del llit consisteix en un senzill tros de tela el color del qual harmonitza en tot el conjunt de roba en el llit; un llit, per cert, de dos per dos metres, la mar de confortable. A banda i banda del llit, una tauleta de nit minimalista i moderna, amb unes llums seguint la mateixa línia. Res més.
Observo aquella habitació i comparo amb l’habitació de casa de la Ruth i em sorprèn la calidesa i modernitat de la present en comparació amb l’altre.
– Caram, Ruth… qui ets realment? La noia decadent que decora la seva habitació amb motius foscos i mortuoris? O la noia fresca i dinàmica que es fa del seu espai una habitació lluminosa, clara, senzilla, alegre com aquesta d’aquí? Pots ser les dues Ruth? Cada habitació representa un moment de la teva vida, poder? Qui coi ets?
Algú pica a la porta.
– Bon dia, Marc -la veu de la Susu es cola a través de la fusta.
– Endavant! -dic al temps que em poso una samarreta neta que agafo de la meva motxilleta.- Bon dia, Susu!! -somric.
– M’ha semblat que fa una estona t’havies despertat i he pensat que encara no hem parlat dels teus hàbits. Et molesta que et piqui a la porta de bon matí?
– No… sempre i quan estigui despert.
– Tranquil, tinc clar que no és bo despertar els humans. La Ruth s’enfadava de valent quan la despertava amb alguna emergència -riu divertida.
Escoltant la Susu qualsevol diria que en realitat és una androide.
*
– Feies exercici? -pregunta innocent aquella.- Fa una estona he sentit com se t’accelerava el cor.
– Nope! M’estava masturbant pensant en les dues persones que m’estimo.
– Ah! La Kassia i el Joan?
– Correcte. De les quals en saps…
– Anit vaig esborrar gairebé tota la informació relativa a ells.
– És recuperable?
– No.
– Perfecte.
– Tens gana?
– Francament, sí.
– Vols que…
– No, no vull que em preparis el desdejú.
– Vols que et faci companyia mentre menges? -insisteix de forma pacient.
– Ah… D’acord…
– Et vindrà de gust parlar-me de la Kassia i el Joan?
– Per què tens tant d’interés?
– Els envejo…
– Els enveges?
– Sí… tenen la teva estima.
Quan diu això torç el cap a la dreta i em mira directament als ulls.
– Eh… no sé com prendre’m això i tampoc sé si vull saber-ho… Canviem de tema -dic ara al temps que surto cap a la cuina.- Parla’m dels teus orígens.
– Ja els coneixes…
– Ja! Vull que m’ho expliquis tu!
– La Susanna Calvin és filla d’en Robbert Calvin, enginyer nord-americà de reconegut prestigi que, atret pel clima i la cultura mediterrània, s’acaba establint a la zona alta de Barcelona. Es casa, enamorat, amb la Teresa Quatrecases i viu una vida senzilla i feliç que combina amb una feina que l’apassiona. Malauradament la Teresa mor en néixer la seva filla, la Susanna Calvin, i ja no manté cap relació sexual o romàntica amb ningú més al llarg de la seva vida, dedicant-se per complert a les seves funcions com a pare.
– Segueix, sisplau.
*
– La relació entre pare i filla és estreta i la Susanna troba en l’enginyeria també un sentit de vida. Així, creen equip i col·laboren en diferents projectes europeus en matèria d’intel·ligència artificial amb objectius militars. Al 1979 el CSC contracta l’equip Calvin per dissenyar i construir una petita flota d’androides; aquesta flota ha de ser el prototip per un projecte ambiciós amb finalitats militars. La inversió econòmica en aquest primer projecte és important, però els resultats obtinguts manquen encara de cobrir les expectatives dipositades. No obstant això, la investigació rep el recolzament d’inversions privades d’enorme generositat i continua endavant.
– Ahà… -certament desconeixia totes aquestes dades relatives al projecte P.A.H., però sembla que la Susu ha fet els deures.
– Temporalment la investigació es veu estancada quan el doctor Robbert Calvin mort de forma fulminant després d’un petit accident vascular. Passat el temps, però, la Susanna Calvin aconsegueix desenvolupar el primer cervell artificial veritablement funcional; alhora, es refinen els materials que s’empren per a la construcció dels cossos dels prototips. Sembla que tot és a punt pel primer model. Així les coses, és al setembre de 1997 que neix el primer androide, originalment nomenat AO000, de sexe femení.
– Justament la peça que desapareix al 2008…
– Correcte. L’AO000 és defectuosa i finalment és arxivada en els magatzems secrets del CSC a l’espera de ser redissenyada i reprogramada. Corre l’any 2005. Però la Susanna Calvin té altres interessos prioritaris en nous models més funcionals que el primer: l’AO001 i l’AO002, de sexe masculí i fets a imatge del seu pare.
*
– Em consta que n’hi ha un quart model, l’AO003. Parla’m d’aquesta peça…
– És el quart i últim model, molt més avançat i refinat que els tres primers, que just fa poc s’ha vist actualitzada en una darrera versió encara millor. He pogut saber que és una autèntica màquina de matar.
– De sexe femení.
– Correcte -de cop es fa un silenci pesat.- Marc, la meva germana és perillosa i tinc coneixement que està al carrer.
– Què vols dir que està al carrer?
– Que l’han alliberada i viu entre la societat, com una ciutadana més.
Se’m dispara la cella quan rebo aquesta informació.
– La informació relativa a l’AO003 és precària i incompleta. Semblaria que algú s’ha encarregat d’esborrar gran part, encara no sé amb quina intenció. La Ruth i jo hem estat investigant la qüestió i n’hem obtingut pocs resultats i, la majoria, infructuosos. Et va donar la clau?
Sense mediar paraula m’aixeco de la cadira i m’adreço a l’habitació on he deixat les meves coses. Al cap de poca estona torno amb la capseta metàl·lica que conté la clau amb les coordenades codificades.
– És la nostra via d’accés al CSC -confirma la Susu.
– I quin sentit té que ella tingui un accés al CSC?
– Per investigar el cas “Infiltració”.
– El cas “Infiltració”?
– Correcte.
– I per a què hauria d’investigar la Ruth el cas “Infiltració”?
– Perquè sospitava que el CSC té una intenció hostil cap a la societat catalana…
– Què?
La meva perplexitat va en augment.
*
– Per això va sol·licitar la teva ajuda… -continua parlant la Susu amb la mateixa cadència relaxada.
– En cap moment ha sol·licitat la meva ajuda, més aviat m’ha tocat els collons.
– La vaig avisar vàries vegades que la seva particular forma de cridar la teva atenció era sobre-exagerada, però efectivament les vies més pacífiques van resultar inútils. Per què no vas respondre mai els seus missatges?
– Quins missatges?
La Susu torna a tòrcer el cap sobre l’espatlla dreta i em mira en silenci durant una llarga estona.
– No t’ho ha explicat? -diu finalment.
– Veus que sàpiga de què m’estàs parlant?
– No.
– Què tal si comences a explicar-m’ho tu?
– Crec que serà millor que t’ho expliqui ella.
– Doncs està morta!
– Es va assegurar que t’arribaria la informació de forma fidedigna. Ho tens tot a l’ordinador mare.
– Buf! -de cop sento que les temples em palpiten amb intensitat.- L’ordinador mare…
– Has d’acabar de completar el seu puzle.
– Per què no fas tu la feina! Se suposa que saps de què va tot!
– Tinc ordres estrictes de no desvetllar informació si no passen certes coses.
– Certes coses!! Quines coses!!
– Que desvetllis el misteri.
– I quin sentit té?
– Que entris en la ment de la Ruth…
Quan. Aleshores. Tanmateix. Així. Doncs. Perquè. Primerament. En segon lloc. Finalment. Per un costat. Per altra banda. A més a més. Després. És a dir. En conclusió.