D’inkògnito – Capítol Catorzè

Autoria: Marc Fernandez

***

Diumenge, 17 de juliol de 2022
Plaça Universitat, Sant Antoni, Barcelona

Una altra apagada al meu voltant i se m’esgoten els llocs on anar per refugiar-me. Sento que el temps per desentranyar tot l’enigma que m’ha construït la Ruth s’esgota. I desitjo que sigui ella qui estigui esgotant aquest temps. Qui sinó podria estar al darrera de les apagades? I com nassos ho està fent si està morta? Està tot programat prèviament? Sabia que si em fotia fora del zulo vindria a casa seva? D’alguna manera sento com si m’estigués observant i per un moment em pregunto si realment està morta.

– Bé, si no ho estava quan la vaig ficar al congelador la vaig matar definitivament…

No em fa puta la gràcia…

17:38 hores

Em queden bastantes hores de llum encara i nul·la bateria en el portàtil de la Ruth. Però la resta de dispositius estan bastant carregats i podria continuar treballant mentre espero que la foscor de la nit m’ajudi a amagar-me de les mirades indiscretes.

On podria anar?

Podria tornar al zulo. S’ensumaria la Ruth que tornaria a aquell forat quan em fes fora de casa seva? En el pitjor dels casos, si fos que sí, disposaria d’un dia més per continuar investigant o per preparar algun altre lloc on anar.

Podria emprar alguna identificació falsa i amagar-me en algun hotel, però això seria exposar la meva cara a les persones que estiguin en recepció, com a mínim durant el temps que dura el check-in. Podria contractar algú perquè fes la reserva per mi, però de nou la meva cara estaria exposada en entrar a l’hotel. Massa arriscat.

Podria anar a casa del Joan, encara que de ben segur estan monitoritzats per la CSC…

Podria arriscar-me a anar a la casa que va comprar la tal… Susanna Gutiérrez. Certament no sé què em trobaré allà, però tenint en compte que en aquesta casa ni hi ha cap espai informàtic decent, poder aquella casa és el seu “zulo”? També podria ser que preferís connectar-se a xarxes aleatòries de la ciutat, però entenc que disposaria d’algun portàtil una mica més decent que aquesta merda de model que tinc entre les mans.

*

La veritat és que l’ordinador que la Ruth té en aquesta casa és un model antic que deu funcionar bastant lent. A no ser que estigui tunejat per dintre… Exasperat de nou deixo l’aparell sobre la taula i frego els meus ulls amb força. M’adono que no conec la Ruth i això m’exaspera bastant.

– Com funcionaves en el teu dia a dia? -pregunto a l’aire.- Com t’agradava treballar? Quina mena de treballs feies? Per a qui?

Buf…

Agafo de nou la llibreteta on tinc anotades aquelles frases tan enigmàtiques i me les miro per enèsima vegada:

En el centre de l’onzè rombe. Trobaràs la llar de foc. Per encendre-la canta la nova cançó. No hi ha una sinó dos. En la segona posa la intenció. Els xiuxiueigs et donaran la benvinguda. I sota les tres plates al teu servei quedaran. Un ocell. Dos núvols. Tres llàgrimes. La llar de foc és teva a canvi.

El matrimoni es consuma. En una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots. Alienígena. Mare. Seguretat màxima si canvia fora.

Un moment. I si no és “a canvi”, sinó senzillament “canvi”, i “canvia fora” és “canvi i fora”?

En el centre de l’onzè rombe trobaràs la llar de foc; per encendre-la canta la nova cançó. No hi ha una sinó dos [llars de foc]. En la segona [llar de foc] posa la intenció. Els xiuxiueigs et donaran la benvinguda i sota les tres plates al teu servei quedaran. Un ocell. Dos núvols. Tres llàgrimes. La llar de foc és teva. Canvi.

El matrimoni es consuma. En una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots. Alienígena. Mare. Seguretat màxima. Canvi i fora.

*

Les dues llars de foc es poden referir a aquest pis, de la Ruth Carreras i Beramendi, i el pis de la Susanna Gutiérrez. Si he de posar la intenció en la segona, és evident que m’està convidant a anar-hi al pis en el centre del rombe. El fet que al final em digui “seguretat màxima”, vol dir que molt probablement es tracti del seu amagatall.

– Així que també ets de zulos, eh?

Encara resten dubtes respecte les frases enigmàtiques…

El matrimoni es consuma. En una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots.
On el matrimoni es consuma, en una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots.
En l’habitació de matrimoni, en una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots.

– Això té sentit…

La resta se’m torna a fer un impossible per més que m’hi esforço…

– Aaaarghhhh!!

Decideixo estirar les cames donant voltes pel pis. Encara em resten hores fins poc abans de les deu, hora en què el sol es posa a la ciutat de Barcelona per aquestes dates…

– Estic a casa teva, Ruth, una casa decadent a primer cop de vista, però què més em pot dir de tu?

La casa de la Ruth és senzilla fins i tot en el seu disseny. De planta quadrada i orientada a sud-oest per la façana de l’edifici que emmarca l’illa interior. És bastant lluminós, la qual cosa xoca amb la foscor que has volgut imprimir en l’interior. Quina necessitat tenia de comprar-se un pis lluminós si el seu cor era completament fosc fins al punt de viure en la major de les obscuritats?

*

Torno al rebedor i em miro l’estança, més gran de l’habitual pel servei que normalment té. Decorada només amb dos elements d’estil barroc, la butaca i el mirall de cos sencer. La resta manté una decoració més convencional o fins i tot alegre, com ara la porta vidriada de colors que dóna accés al saló.

Entro de nou en el saló i me’l miro amb deteniment. Un saló també força convencional, amb un sofà fins i tot comfortable i prestatgeries plenes de jocs, llibres de rol i còmics. La primera vegada que m’ho vaig mirar res semblava estrany ni fora de lloc, però alguna cosa m’impulsa a mirar-me de nou aquells prestatges tan plens.

Reviso els jocs, els llibres i els còmics. I de cop un llibre en particular em crida l’atenció: Alien, el joc de rol.

El matrimoni es consuma. En una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots. Alienígena. Mare.

Tindrà alguna cosa a veure? Agafo el llibre i miro l’índex: “¿De qué se trata, madre?“, “La directora madre”… Res més.

Torno a la cuina i després d’encendre la tablet faig una cerca a internet sobre Alien, la pel·lícula, els llibres, els còmics… Trobo alguns portals especialitzats i fanpages i m’empapo de tota la cosmologia d’alien, la història, l’univers… tot.

*

Amb el context més clar al meu cap, torno a agafar el llibre de rol i començo a llegir-lo aprofitant la llum que encara queda. Pel que es veu “Mare” és la forma comú de referir-se a MU-TH-UR, una intel·ligència artificial instal·lada a bord de la USCSS Covenant, una nau espacial de colonització dels Estats Units dissenyada i fabricada per la Weyland-Yutani (macrocorporació) per tal de transportar penya, embrions i tripulació a través de grans distàncies interestel·lars fins al planeta Origae-6 .

Molt bé. Quina relació pot tenir això amb tot plegat encara és un misteri… Però com a mínim sembla que tinc més clara la relació entre “alienígena” o Alien i “mare”. Sembla que mica en mica es va desentranyat el misteri de les frases enigmàtiques:

En el centre de l’onzè rombe trobaràs la llar de foc; per encendre-la canta la nova cançó. No hi ha una sinó dos [llars de foc], així que en la segona [llar de foc] posa la intenció. Els xiuxiueigs et donaran la benvinguda i sota les tres plates al teu servei quedaran. Un ocell. Dos núvols. Tres llàgrimes. La llar de foc és teva. Canvi.

En l’habitació de matrimoni, en una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots. Alien i mare. Seguretat màxima. Canvi i fora.

Els xiuxiueigs et donaran la benvinguda i sota les tres plates al teu servei quedaran. Un ocell. Dos núvols. Tres llàgrimes...

*

Poder a casa de la Ruth hi ha més pistes… Torno a adreçar-me a les prestatgeries i miro per si de cas hi hagués alguna cosa més que relacionés xiuxiueigs amb ocells, núvols i llàgrimes… La llum s’esgota ja i en res hauré de marxar d’aquí, amb la incertesa de saber si podré tornar. Miro minuciosament però no trobo res. Enmig d’aquest silenci, el dia s’apaga de forma lenta i lànguida… fins que la foscor s’ho va empassant tot. Miro per la finestra per constatar que tota l’illa està sense llum i un calfred recorre la meva esquena de dalt a baix i de baix a dalt.

Abans de quedar-me definitivament sumit en una profunda foscor, recupero la llanterna de la motxilla i l’encenc. Així, inicio la neteja del pis per tal d’eliminar les meves petjades i, de pas, matar el temps per tal que la ciutat marxi a dormir. Munto de nou la llum del dormitori i miro per darrera vegada aquella calavera androica, i la netejo juntament amb la tauleta de nit. Després netejo la cuina a fons, especialment les zones per on he passat, i recullo la taula on m’havia instal·lat. Procedeixo d’igual manera amb el lavabo, les prestatgeries del saló. I finalment busco si per casualitat la Ruth tenia alguna aspiradora. Per quan la trobo respiro alleujat en veure que està carregada. Després de netejar els armaris que he tocat aspiro el sofà a consciència.

*

Just arriba la mitja nit quan ho tinc tot disposat per deixar aquell pis tan decadent. I en el fons m’alleuja que sigui així. Només espero que el seu zulo no sigui tan depriment…

Quan estic a punt de sortir decideixo fer una fotografia a tota la disposició de claus penjant de la porta i les agafo per si de cas, guardant-les juntament amb el seu portàtil.

– Suposo que a tu no et faran falta cap d’aquests objectes, oi?

Silenci.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.