Autoria: Marc Fernandez
***
Divendres, 15 de juliol de 2022
Plaça Universitat, Sant Antoni, Barcelona
Encara no arriben les nou del matí però la temperatura ja marca trenta graus en l’aplicació del temps; es preveu un dia especialment calorós i la casa de la Ruth no disposa d’aire condicionat. Així, obro totes les finestres de la casa per tal que l’aire encara relativament fresc del matí acabi de ventilar-la. L’orientació de les finestres és a sud-oest i m’ensumo que una vegada travessem l’equador del migdia la casa s’escalfarà progressivament sense pietat. Afortunadament compto amb un ventilador de peu que col·loco estratègicament prop de la taula on m’he instal·lat per continuar amb la investigació.
Sobre la mateixa hi ha els diaris d’avui, el portàtil de la tauleta de nit, les cartes sense remitent i la motxilla amb tots els dispositius i aparells que normalment utilitzo per treballar, perfectament endollats a la xarxa elèctrica i disposats a treure fum per donar-me respostes. Accedeixo a la wi-fi de la casa i comprovo que tot funciona correctament. I en pocs minuts ja tinc de nou un espai de treball còmode per tal de seguir descobrint aquella Ruth tan misteriosa.
I quan disposo alguna cosa de menjar tirant d’algunes restes que hi ha a la nevera de la Ruth, m’assec i començo a mirar un per un els diaris.
*
La primera cosa que em sorprèn és que no és divendres tal i com m’imaginava, sinó dissabte. Pel que es veu, el temps que vaig estar amb la Ruth es va allargar més del que em suposava i anava un pèl desubicat amb el dia. M’adono, doncs, que la meva higiene de son està més compromesa del que em pensava amb una intermitència de dies en què no he dormit amb una nit en què sí.
Això em fa pensar que seguint el meu horari intern del zulo, aquesta nit no he dormit tampoc. No obstant, no tinc son i aprofitant que el dia acaba de despuntar en la realitat externa del zulo, decideixo mirar d’adaptar-me al ritme son-vigília de la majoria de persones. Què estaran fent ara la Kassia i el Joan? Segurament ja estan desperts…
09:57 hores
Dissabte, 16 de juliol de 2022
Plaça Universitat, El Raval, Barcelona
Encara que no surto en portada, la notícia de la meva desaparició mereix una pàgina sencera en la majoria de diaris. No es tracta del clàssic en “busca y captura” sinó del ressò sensacionalista que es nodreix de la misèria dels “famosos”.
“Una de les parelles d’en Joan Puig i Cadafalch fugit de la justícia”. “Qui és en Marc Fernandez realment?”. Tinta i més tinta especulativa que posa a parir en Joan, en Marc i de pas, per què no, la Kassia, en pos d’un suposat complot per saltar a la fama de la forma més barroera. D’altres notícies són més benvolents amb en Joan i “només” el tracten d’un pobre imbècil que s’ha deixat enredar pel mafiós d’en Marc, la bèstia corrupta més rellevant de tots els temps, a l’alçada fins i tot d’un Jack el Destripador. De veritat us prometo que la premsa em fa fàstic.
Més enllà de tota aquesta merda que només fa que posar-me nerviós, també hi ha la notícia de l’apagón en la zona del zulo. Fent comptes, sembla que es va restaurar just quan jo vaig marxar de la zona, la qual cosa no em sembla pas casual venint d’on venim amb tot el tema de la Ruth. Hi havia alguna possibilitat que això també formés part del seu pla? Al cap i a la fi durant la seva investigació no va ser capaç de trobar l’entrada del zulo però si la zona on hi era.
*
Tenint en compte que la seguretat de connexió en aquesta casa està compromesa, no m’atreveixo a accedir a informació privilegiada a l’abast només d’aquells que sabem moure’ns per allò que la gent diu “la internet profunda”. De moment m’hauré de conformar en prendre nota d’investigar-ho quan tingui garantida una connexió més segura per mi.
Em miro les cartes sospesant si continuar tirant d’aquest fil o si reprendre de nou el missatge darrera de les cançons de la Ruth al seu perfil de TikTok. Finalment em decanto per matar això últim amb l’esperança que estigui més a prop de la resolució que del començament. Així, reviso les notes que tinc al respecte.
“En aquella caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots”. Aquest va ser el primer missatge que vaig trobar en un dels vídeos del seu perfil. Quan em vaig adonar que només en els vídeos marcats en la descripció per un nombre fraccionari contenien missatges ocults, vaig recollir tots aquelles publicacions on, efectivament la Ruth em parlava a mi en exclusivitat. Després d’una feina curosa vaig trobar altres missatges ocults que reviso de la meva llibreteta, ja associats amb el nombre fraccionari corresponent:
002/11 No hi ha una sinó dos.
013/11 Un ocell.
987/05 Seguretat màxima si canvia fora.
610/05 Mare.
000/11 En el centre de l’onzè rombe.
144/05 – 233/05 En una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots.
001/11 Per encendre-la canta la nova cançó.
008/11 I sota les tres plates al teu servei quedaran.
034/11 Tres llàgrimes.
001/11 Trobaràs la llar de foc.
089/05 El matrimoni es consuma.
005/11 Els xiuxiueigs et donaran la benvinguda.
055/11 La llar de foc és teva a canvi.
021/11 Dos núvols.
003/11 En la segona posa la intenció.
377/05 Alienígena.
*
A simple vista semblaria que les frases s’organitzen en dos grups: els fraccionaris amb denominador 5 i els fraccionaris amb denominador 11. En un full nou ho faig i dintre de cada grup ordeno de forma creixent les fraccions:
089/05 El matrimoni es consuma.
144/05 – 233/05 En una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots.
377/05 Alienígena.
610/05 Mare.
987/05 Seguretat màxima si canvia fora.
000/11 En el centre de l’onzè rombe.
001/11 Per encendre-la canta la nova cançó.
001/11 Trobaràs la llar de foc.
002/11 No hi ha una sinó dos.
003/11 En la segona posa la intenció.
005/11 Els xiuxiueigs et donaran la benvinguda.
008/11 I sota les tres plates al teu servei quedaran.
013/11 Un ocell.
021/11 Dos núvols.
034/11 Tres llàgrimes.
055/11 La llar de foc és teva a canvi.
D’acord… les frases continuen essent un autèntic misteri i no sé què nassos em vol dir la Ruth, la veritat. Miro de jugar amb el context semàntic, intentant dotar de més coherència els missatges. Em concentro primer en el fraccionari de 5.
El matrimoni es consuma. En una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots. Alienígena. Mare. Seguretat màxima si canvia fora.
Tic tac tic tac…
On el matrimoni es consuma, en una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots. Alienígena i mare. De seguretat màxima si es canvia a fora.
Buf!!
*
Provo amb el fraccionari d’11.
En el centre de l’onzè rombe. Trobaràs la llar de foc. Per encendre-la canta la nova cançó. No hi ha una sinó dos. En la segona posa la intenció. Els xiuxiueigs et donaran la benvinguda. I sota les tres plates al teu servei quedaran. Un ocell. Dos núvols. Tres llàgrimes. La llar de foc és teva a canvi.
Tic tac tic tac…
En el centre de l’onzè rombe trobaràs la llar de foc; per encendre-la canta la nova cançó. No hi ha una sinó dos, així que en la segona posa la intenció. Els xiuxiueigs et donaran la benvinguda i sota les tres plates al teu servei quedaran. Un ocell, dos núvols, tres llàgrimes. La llar de foc és teva a canvi.
A canvi de què? No veig cap relació entre 5 i 11… Faltaran més missatges per desxifrar? Comprovo i no… Poder no és aquest l’ordre… Buf!!
13:03 hores
M’estiro dels cabells exasperat pels resultats infructuosos i una vegada més em torno a mirar les frases i els fraccionaris. De cop, m’adono de l’obvietat…
– No són fraccions, coi! Són els números de la sèrie de Fibonacci! Em marquen l’ordre, així que no vaig tan desencaminat… Ah, mala pècora, em volies enredar!!
Reviso de nou les frases per constatar que l’ordre en què les he ordenat és correcte i comprenc que el primer grup de frases, les del “fraccionari 11”, són les primeres.
En el centre de l’onzè rombe trobaràs la llar de foc; per encendre-la canta la nova cançó. No hi ha una sinó dos, així que en la segona posa la intenció. Els xiuxiueigs et donaran la benvinguda i sota les tres plates al teu servei quedaran. Un ocell, dos núvols, tres llàgrimes. La llar de foc és teva ¿a canvi de que el matrimoni es consuma? En una caixa tinc les sabates i en l’altra els gargots. Alienígena i mare. De seguretat màxima si es canvia a fora.
No sé en què estaria pensant la Ruth però això sona a una proposició molt indecent. Més tenint en compte que és morta…
– No trec l’entrellat, maca. T’expresses com el cul!!
Deixo el bloc de notes apartat i em frego els ulls mirant de relaxar la ment. Quan un problema matemàtic no té solució el millor és deixar-lo durant unes hores i reprendre’l quan la ment hagi desconnectat per complet. Sovint es veuen opcions més vàlides que enmig de la confusió no apareixen.
*
Agafo alguna cosa més de menjar de la nevera i a través del meu portàtil obro les diferents xarxes socials de la Ruth. D’elles he extret un missatge amagat (i incomprensible) en una sèrie de cançons i un recull de fotografies que m’han portat a un habitatge comprat amb una identitat falsa.
– Un moment! El rombe que marcaba la ubicació de l’habitatge!
Agafo la llibreteta que fa una estona he apartat de mi per aparcar la gran incògnita d’aquell missatge embarbussat. Llegeixo les frases…
– “En el centre de l’onzè rombe trobaràs la llar de foc”… Onzè rombe… Onzè? Onze fotografies en cadascun dels vèrtexs del rombe. Oh… En el centre [on es creuen les diagonals del rombe] trobaràs la llar de foc. La llar de foc és una forma de dir “casa”? “No hi ha una, sinó dos”… Uh… Dos habitatges?
De nou la ment espesa…
– D’acord… deixem-ho per ara.
Torno a mirar-me les xarxes socials buscant si poden donar més de sí i dedico la resta del dia a trastejar entre les publicacions. Busco pistes que m’indiquin on mirar, em fixo en paraules que puguin tenir alguna connotació diferent, dibuixo mentalment línies aquí i allà, busco números, imatges mentals a través de les paraules. Res. Sembla ser que he esgotat la informació amagada a les seves xarxes. Almenys per ara.
El cansament torna a fer efecte en mi i quan consulto el rellotge m’adono que és mitjanit. Decideixo que és un bon moment per dormir una estona, però quan m’adreço a l’habitació de nou tot aquell arsenal d’objectes foscos i decadents em tiren enrere.
– D’acord… avui dormiré al sofà i demà faré neteja de l’habitació. No, tranquil·la, no llençaré res, només ho col·locaré en els armaris perquè deixin de fer-me la guitza, entesos? Però això ja ho faré demà…
*
Em preparo per anar al llit (bé, al sofà) i quan estic enllestit m’acomodo. És comfortable tot i que trigo una mica en trobar la postura. Finalment em col·loco per dormir i els ulls se’m tanquen al temps que miro els pocs estels que brillen al cel que es deixa veure per la finestra del saló. Alguns d’ells, els més brillants, em recorden els ulls de la Kassia i del Joan. I amb aquest pensament, em dormo en una son tranquil·la i reparadora.