Autoria: Marc Fernandez
***
Dijous, 14 de juliol de 2022
Subsòl de Barcelona, algun punt indeterminat
La Ruth era una dona bastant activa a les diferents xarxes socials, la qual cosa em sorprèn donat que quanta més participació, més informació personal destil·les.
En el meu cas, això seria un problema seriós perquè comprometria la meva identitat. Si algú aconseguís encaixar que en Marc Fernandez és un espia i un agent de ciberseguretat (i un hacker de barret gris), quanta menys informació de mi hi hagi, menys coses relacionaran amb mi. M’explico? Però sembla que la Ruth es va conformar en mantenir-se en el hacktivisme per diversió, encara que emprés part dels seus coneixements per sobreviure professionalment. I l’únic que havia de fer era no relacionar el seu nom en la profunditat de la xarxa amb el personatge que hi vivia a la superfície. I, clar, això no xoca frontalment amb aquesta generositat a l’hora de regalar informació personal, sempre que sigui del personatge.
Una altra possibilitat, tenint en compte els esforços de trobar-me, és que darrera de tota aquesta informació s’amagui un missatge cap a mi. No és descabellat, encara que pugui sonar molt presumptuós; al cap i a la fi ha vingut al meu zulo per morir-se i encara no he trobat el sentit de tot plegat. Tantes molèsties per confessar-me que una vegada va estar penjada de mi? I què vol dir exactament això? Quin sentit té fer una declaració d’amor quan estàs a punt de morir si no hi ha un motiu major que t’impulsi a dedicar-hi tants esforços?
15:59 hores (segons fus del zulo)
Tot i els meus esforços de desconnectar de tot això durant el dinar, l’intent ha acabat en fracàs. Les idees sobre la Ruth, sobre l’arxienemic del Joan i sobre tot el que gira entorn d’aquests dos personatges, així com l’enyorança creixent dels meus vincles, no han fet sinó que manifestar de nou aquella angoixa que comença a ser recurrent. I en acabar de menjar, m’assec de nou davant de l’ordinador i continuo la meva tasca d’investigació de la dona misteriosa per on l’he deixada fa una trentena de minuts.
– D’acord… A veure si em pots parlar una mica més clarament, Ruth, perquè de moment no t’estic entenent. Què tens a dir-me?
Amb paciència renovada observo de nou les fotografies que he recollit de les diferents xarxes, així com el mapa que he creat abans de dinar per ubicar els llocs. Treballo en la premissa que darrera de tot plegat hi ha un missatge xifrat esperant-me, a risc de cometre una nova equivocació. Tampoc tinc res a perdre i així deixo que passi algun temps mentre la cerca de la meva persona baixa la seva intensitat; el CSC deu estar bramant de fúria… je!
Observo tota aquella informació visual i busco aspectes que es repeteixin, patrons que em puguin donar alguna pista per seguir tirant del fil. A la Ruth l’agradava jugar? Què recordo d’ella quan ens dedicàvem a cremar el món junts? Sí, l’agradava jugar, i molt. Era molt fan dels enigmes i dels puzles. Recordo que m’explicava que passava hores resolent reptes i creant-ne, i fins i tot recordo algun joc de creació pròpia que em va compartir. Tenia talent per això. Així, els records m’ajuden a orientar la meva mirada cap a les coses on ella posava èmfasi a l’hora de jugar o crear.
*
I de cop m’adono que les localitzacions de les fotografies segueixen un patró numèric. No, no és un patró. Si en el mapa que he generat faig un zoom resulta que en quatre zones les fotografies s’apilen en una única marca d’exactament 11 imatges. I si uneixo amb el dit els punts, dibuixa una forma romboïdal gairebé perfecta. Massa coincidència, no?
Imprimeixo la pantalla en una nova imatge que edito curosament mirant d’eliminar tots aquells elements que podrien distorsionar el dibuix. Efectivament és un rombe perfecte que em convida a mirar en el seu interior. Encenc la impressora i quan tinc el mapa imprès en les meves mans, agafo llapis i regla per dibuixar els eixos del rombe. És la primera cosa que se m’acut.
La intersecció assenyala un edifici que ubico en el Maps. Faig zoom per veure amb més detall quins espais hi ha per allà; res que cridi la meva atenció, res rellevant… Senzillament un edifici que amb l’street view constato que es tracta d’habitatges, normal com qualsevol altre. Un edifici de sis plantes del qual apunto l’adreça exacta. Obro el registre de la propietat i entro l’adreça per comprovar que la propietat és múltiple. Recullo els noms i cognoms de cada persona propietària en relació amb cadascun dels habitatges. Sis plantes per tres portes, un total de divuit noms diferents per tirar del fil. Si vaig en la pista correcta, només un d’ells em portarà un missatge. Qui serà?
*
Un a un, introdueixo els noms de cadascuna d’aquestes persones en la internet i una cerca ràpida em fa descartar uns quants noms; noms aparellats amb més xarxes socials actives. Si la Ruth ha creat una identitat falsa sota la qual ha comprat algun d’aquells pisos, no crec que disposés de tant de temps com per mantenir actives les seves xarxes socials més les xarxes socials d’aquesta identitat. Seria de bojos.
Amb els noms restants, busco la seva afiliació amb CatSalut i descarto aquells que tenen un historial mèdic prou evident com perquè es tracti d’una persona “real”. Però segons aquesta lògica tots els noms queden finalment descartats. Més per comprovar que no pas per altra cosa, introdueixo en CatSalut les signatures dels noms que havia descartat (per allò de les xarxes socials) i, bingo!, només em resta un nom sense historial mèdic. Susanna Gutiérrez. Un nom que per un moment em recorda a “Susu”.
Torno a les xarxes socials que he trobat associades a aquest nom i de cop m’adono que estan plenes de fotografies que es van iterant de forma recurrent cada x temps. Fotografies de puzles i errades cognitives; per cert, algunes de ben curioses. En qualsevol cas, el nom del nou personatge i la temàtica em traspuen a Ruth, o més aviat a Susurros de medianoche.
Així, decideixo investigar la Susanna Guitiérrez i, salvedat de la compra d’un pis a Barcelona (ja sabeu de quin pis es tracta, oi?), un compte bancari associat i un contracte de feina per obra i servei que acull les dates en què es va formalitzar la compra del pis, la Susanna no ha viscut absolutament res més a la seva “vida”.
20:19 hores (segons fus del zulo)
Una identitat creada del no-res per comprar un pis en una zona aparentment arbitrària de Barcelona que, curiosament, és la mateixa zona on viu la Ruth (de fet entre porta i porta només hi ha tres illes que les separen). Pressuposo, doncs, que vaig en la pista correcta i afegeixo aquesta nova adreça als llocs futuriblement visitables, a manca de claus per entrar a tot arreu, juntament amb l’adreça oficial de la Ruth i l’adreça que he extret de la clau que m’ha donat la Susu.
Quan ja considero que les fotografies han donat el màxim de moment, aparco tota aquesta informació i miro de recrear una estona la ment per aclarir-la. En aturar-ne prenc consciència d’un dolor agut que em perfora la templa dreta. M’estiro sobre el llit desfet i deixo passar el temps amb els ulls tancats i una musiqueta relaxant que em tranquil·litza. El fet d’haver avançat en la meva investigació de la dona morta m’ha animat considerablement i finalment aconsegueixo caure en els braços de Morpheo i una son superficial que encara relaxa més la meva ment. A la fi una mica de pau…