Llavors

Com a casa!

Capítol Primer
Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana per asexual [de sexual] s’entén (1) BIOL. Que no té sexe, que s’efectua sense el concurs dels sexes. (2) Reproducció asexual. Reproducció sense fusió de gàmetes, que sol efectuar-se per espores o vegetativament en els vegetals i per gemmació o per escissió en els animals. No em sento pas identificat, no…

Capítol Segon
Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana per gènere (s. XIV; del llatí, genus, generis) s’entén SOCIOL Sexe en funció dels trets, els rols i les funcions que li són associats culturalment. Gènere, sexe, biologia, cultura…

Amor a primera vista

Capítol Tercer
Segons AVEN (Asexual Visibility and Education Network) una persona asexual és una persona que no experimenta atracció sexual. La persona asexual no se sent atreta per les persones sexualment i no desitja actuar sobre l’atracció cap els altres d’una manera sexual. A diferència del celibat, que és una opció per tal d’abstenir-se de l’activitat sexual, l’asexualitat és una part intrínseca de la identitat, a l’igual que d’altres orientacions sexuals.

Capítol Quart
Sobretot en una societat moderna on els mitjans de comunicació projecten aquestes idees en totes les facetes de les nostres vides, ens eduquen des de ben petits com ha de ser la vida. Independentment dels nostres veritables sentiments, mirem d’adherir-nos a les “regles” que hem establert socialment. La individualitat es pot sacrificar en major o menor grau per encaixar amb l’ideal de consens i evitar el rebuig. O bé la recerca de l’autoconsciència s’oculta o s’evita a favor d’allò que “hauria de ser”.

Tensió

Capítol Cinquè
Moltes persones asexuals podem experimentar formes d’atracció de naturalesa romàntica, estètica o sensual, però que no provoquen la necessitat d’actuar amb aquesta atracció sexualment. Podem obtenir la satisfacció de les relacions sense sexe, basades en altres tipus d’atracció. Així, l’atracció romàntica és el desig d’estar relacionat sentimentalment amb una altra persona; l’atracció estètica és l’apreciació per l’aparença d’una persona; i l’atracció sensual és el desig de participar en activitats sensuals (però no sexuals) amb una persona, com ara abraçar-se, abraçar-se o besar.

Les persones asexuals que experimentem aquestes altres formes d’atracció sovint ens sentim atretes per un gènere particular. En aquest sentit, el model d’atracció dividida ha fet que algunes persones identifiquem atraccions sexuals i romàntiques per separat . Per exemple, una persona que és asexual però vol relacions amb el sexe oposat pot identificar-se com a “asexual heteroromàntic”. És possible que la majoria de les persones sexuals no vegin la seva orientació d’aquesta manera i poden simplement combinar les seves atraccions sexuals i romàntiques en una característica si estan alineades. En canvi, les persones asexuals sovint sentim la necessitat d’especificar atraccions tant sexuals com romàntiques per deixar clar què les impulsa i què busquen d’altres persones.

*

Capítol Sisè
Segons l’LGBTA Wiki, el gènere és una construcció social que fa referència a la relació entre les categories de gènere dins de la societat. Sovint es descriuen amb valors com la masculinitat, la feminitat i l’androgínia, i solen incloure comportaments, actituds i aparença. Normalment el sexe s’assigna en el moment de naixement en funció del sexe biològic de la persona, i es cria amb l’expectativa que s’identifiqui com el gènere donat. Així, el gènere pot estar alineat amb el propi sexe (cisgènere) o diferir del propi sexe (transgènere).

A la majoria de societats, especialment les occidentals, hi ha un gènere binari, és a dir, dos gèneres reconeguts (dona-home); i els que existeixen fora d’aquestes categories se’ls identifica com a no-binaris o genderqueer. D’altres societats tenen categories de gènere diferents de dones i homes i poden incloure un tercer gènere (o quart, etc.).

El gènere sovint guarda relació amb l’expressió de gènere, encara que no sempre ha de ser així. De la mateixa manera que els pronoms emprats també solen tenir alguna relació amb la identitat de gènere o l’expressió de gènere, però tampoc no és obligatori. I l’expressió de gènere no té necessàriament que correlacionar amb el gènere (gènere disconforme).

*

Capítol Setè
Segons l’LGBTA Wiki, l’expressió de gènere fa referència a com la societat classifica l’aparença i el comportament d’una persona en relació amb els gèneres reconeguts en aquesta societat. Tot i que sovint es considera que l’expressió de gènere és una indicació del gènere real, no sempre és així. Les persones l’expressió de gènere de les quals no s’alinea amb el seu gènere real es coneixen com a gènere disconforme. Algunes persones poden canviar la seva expressió de gènere dia a dia.

Els trets que normalment es consideren quan es descriu l’expressió de gènere inclouen la longitud i/o estil del cabell, l’estil de roba, la presència i/o estil d’accessoris com ara joies, bufandes i bosses, la presència de maquillatge i/o esmalt d’ungles, la presència de pèl facial i/o corporal, tenir determinats trets de personalitat o interessos, tenir determinades professions…

L’expressió de gènere es descriu normalment com a “femení”, “masculí”, “androgin” o “gènere neutre”. Les expressions femenines i masculines es basen en si una persona es veu, comporta i/o porta roba que tradicionalment s’associa amb dones o homes, respectivament; s’ha de tenir en compte que el que es considera expressions femenina i masculina pot canviar en el decurs del temps i de cultura a cultura. L’expressió andrògina normalment implica presentar-se amb trets que normalment s’associen amb homes i dones al mateix temps. I l’expressió de gènere neutre sol implica presentar-se d’una manera que no està associada ni amb dones ni amb homes. Per exemple, a la cultura occidental moderna els vestits i les faldilles estan fortament associats amb les dones i, per tant, a una expressió de gènere femenina. En canvi, els pantalons són utilitzats habitualment tant per homes com per dones i, per tant, són neutres en gènere.

*

Capítol Vuitè
Agènere és una identitat que es refereix a l’estat d’una persona qualsevol que es considera a si mateixa sense gènere. Cau sota el paraigua no-binari i la identificació recau més en el fet de ser persona que no pas amb un gènere determinat. Aquestes persones també es poden identificar com a genderqueer o transgènere, però sovint eviten aquests termes ja que poden donar a entendre que s’identifiquen com a gènere quan en realitat no és el cas.

Capítol Novè
La identitat social és una construcció personal que es basa en la integració o no de les actituds, valors i normes de persones significatives que ens envolten i la interiorització de rols. La identitat personal forma part de l’autoconcepte. A partir d’això̀ definim identitat social com la part de l’autoconcepte que es deriva de pertànyer a grups socials determinats. La identitat, doncs, és la concepció i expressió que cada persona fa sobre la seva pròpia individualitat en relació a la pertinença o no d’aquests grups. El tret decisiu per a la formació de la identitat canvia segons la cultura i el període històric (origen, religió, funció social, territori, gènere, sexualitat…).

Capítol Desè
La normativitat és el conjunt de normes que regeixen conductes i procediments segons el criteri d’un grup de persones. Deriva del llatí “norma” que significa “esquadra” i es composa, a més, de l’afix -tiu-, que indica una relació activa o passiva, i el sufix -tat, que es refereix a una qualitat. Així, normativitat és etimològicament la qualitat activa o passiva d’un instrument per a marcar de forma rigurosa i recta els límits d’un contingut. Pot ser jurídica (ambiental, educacional, informàtica, tributària, laboral…) o no-jurídica (moral, religiosa, tècnica, social…).

Fòbia

Capítol Primer
La identitat sexual és la manera com una persona es veu a sí mateixa pel que fa a la seva atracció romàntica o sexual respecte d’altres persones. Tot i que la identitat sexual i el comportament sexual estan estretament relacionats amb l’orientació sexual, són conceptes diferents: identitat es refereix a la concepció que un individu té sobre ell mateix, comportament es refereix als actes sexuals que fa una persona, i orientació es refereix a l’atracció romàntica o sexual cap a persones d’un determinat sexe o gènere.

Capítol Segon
L’atracció sexual és la qualitat de despertar interés cap a una altra persona sexuada, sobre la base del desig sexual i en relació estreta amb l’orientació sexual d’un mateix. Els criteris de l’atracció sexual es classifiquen dintre dels paràmetres de l’al·losexualitat (atracció sexual normativa) i de l’asexualitat (absència total o parcial de l’atracció sexual).

Com a categories derivades de l’asexualitat tenim la demisexualitat (atracció sexual només si abans s’experimenta una connexió emocional profunda) i la grissexualitat (la persona experimenta atracció sexual en ocasions, ja sigui de forma esporàdica, sota circumstàncies específiques o d’una intensitat tan baixa que pot ser ignorable).

Capítol Tercer
L’al·losexualitat fa referència a l’atracció sexual normativa, és a dir, l’atracció sexual que s’entén per defecte de la majoria de persones. En la nostra cultura se pressuposa que les persones són al·losexuals per defecte, és a dir, que senten atracció sexual per algun grup de persones (dones, homes o persones no-binàries). Fins fa relativament poc l’asexualitat s’entenia més com una psicopatologia que devia ser compresa i reconduïda. Però les coses comencen a canviar i poc a poc s’entén l’asexualitat com una orientació sexual més a tenir en compte en l’ampli ventall de possibilitats.

*

Capítol Quart
La fòbia és l’expressió d’odi o antipatia intensos per algú o per alguna cosa… Parteix d’idees preconcebudes que estableixen prejudicis que defineixen de forma errònia certes persones o objectes. I normalment genera actituds i comportaments hostils cap aquestes persones o cap aquests objectes, fins el punt que pot ser el punt d’arrencada de la violència manifesta.

La Mort

Capítol Primer
Transgènere (sovint escurçat com a trans) és un concepte que es refereix a aquelles persones la identitat de gènere de les quals no es correspon amb el sexe assignat al naixement. El contrari de transgènere és cisgènere. No és una identitat de gènere en si mateix, sinó que és una modalitat de gènere; i sovint s’entén més comunament com un terme paraigua que pot referir-se a una àmplia gamma d’experiències que inclou tant individus trans binaris (homes trans i dones trans) com individus trans no binaris, encara que no tots els individus no binaris s’identifiquen com a transgènere.