Autoria: Marc Fernandez
Dijous, 25 de maig de 2017
Mercat Nou, Sants, Barcelona
Abraçat amb el Joan sento com poc a poc es normalitza la seva respiració. Durant gairebé dues hores he jugat a plaer amb el cos d’aquest home que, de nou, s’ha deixat fer a la meva voluntat. Està completament suat, però jo me l’abraço amb ganes igualment.
– Doncs crec que mai no havia suat tant… -xiuxiueja.
– La tensió de la postura, el dolor i el propi plaer sumat a la calor que fa per se poden provocar aquesta suada, si.
El Joan somriu tímidament i els ulls li brillen amb una força especial. Seguidament recolza el seu cap sobre el meu pit i descansa mentre s’acaba de recuperar. Al cap d’una estona passa el seu braç per sobre de mi deixant fregar les puntes dels dits sobre la meva pell del pit d’una manera subtil i sensual a la vegada. Sento com la pell se m’eriça i una escalfor comença de nou al ventre. M’aguanto les ganes.
Quan acomoda la mà sobre el meu pit, al costat del seu cap, un calfred convulsiona el seu cos. De seguida miro de tapar-lo amb el llençol per tal que no agafi fred i es constipi. De sobte em sento com una mare cuidant de la seva criatura i em faig gràcia a mi mateix.
*
En sentir-me riure el Joan aixeca el cap i em mira sorprès.
– Què et fa gràcia? -pregunta amb un fil de veu innocent.
– La situació. Jo en aquesta situació. No importa. Descansa… -dic convidant-lo de nou a acomodar-se sobre el meu pit.
– Ets un home ben curiós… -diu al temps que torna a agafar la postura.
– No sé si ets la persona més indicada per parlar-me de normalitat… -el Joan riu davant la meva resposta.
– Jo també sóc un home ben curiós… Ho accepto! -riu.
Durant una estona restem en silenci i ens intercanviem carícies. Mai no m’havia acariciat amb un home, encara que en la foscor de la nit no noto pas cap diferència entre acariciar una dona o acariciar el Joan. La seva pell és igualment fina i les seves corbes són igualment suggerents. Tret dels genitals, el Joan podria perfectament passar per una Joanna amb poc pit.
– Escolta… -pregunto finalment quan em ve a la memòria el seu perfil de l’OkCupid.- Què és exactament “gray-sexual”?
– La grissexualitat seria tota la gama de grisos entre els pols de la sexualitat i l’asexualitat. Les persones que ens identifiquem en aquests grisos en general estem a mig camí a l’asexualitat, però les formes poden variar d’una a una altra. Per mi, per exemple, el sexe no és una dimensió necessàriament important a la vida. Per defecte no sento atracció sexual i puc estar-me llargues temporades sense tenir sexe.
– I autoplaer?
– Tampoc…
*
– No obstant això, hi ha comptades persones o situacions que m’activen, per dir-ho d’alguna manera.
– En quin sentit.
– Tu, per exemple. Em va agradar molt la intro que em vas escriure i quan vaig accedir al teu perfil em vaig sentir molt atret per la mirada que desprenies. Mentre xatejàvem, també em va agradar molt la teva forma de pensar i sentir. Crec que ets un home sensible, profund, i et vull conèixer. Trobar-te en persona i compartir temps amb tu no ha fet més que confirmar el que ja vaig percebre a través de les pantalles, i cada vegada que quedo amb tu em sento més connectat. És aquesta connexió la que obre la porta a la meva sexualitat.
Enmig de la penombra aprecio com en Joan pensa per si mateix amb la mira perduda.
– En el meu cas no és l’aspecte físic el que m’atreu. Normalment són les mirades netes i pures com la teva.
– Mirada pura? Què vol dir això?
– Vull dir, honestes, transparents, nobles…
– Tot això veus en la meva mirada?
En Joan riu una bona estona davant la meva sorpresa. M’agrada quan riu. El seu riure és silenciós, com una pel·lícula antiga d’aquelles mudes. Sé que riu perquè el veig riure, però no profereix cap mena de so, a banda de l’aire que surt expulsat amb cada riallada.
*
– No sé… M’agrades, Marc.
“L’agrado”, penso. Just en aquest moment una pilota s’instal·la a l’estómac. De cop, el vertigen que vaig sentir l’altre dia. “Què coi estic fent? Mai podré sortir amb ell!”.
– T’agrada el BDSM? -pregunto en un intent de desviar la conversa.
– Era la primera vegada que provava això del BDSM i ha estat excitant -riu.
– Sembla que ho portes a la sang l’art de sotmetre’t. T’agrada, doncs?
– No és la submissió el que m’excita, sinó sentir el teu plaer jugant amb el meu cos. M’excita la teva imaginació i la teva creativitat expressades sobre el meu cos.
– Parla’m d’algun altre cas en el què t’hagis sentit o et sentis atret sexualment parlant.
– En Kendo.
– Parla’m d’ell.
– És el meu millor amic de la infància. Va ser amb ell que vaig perdre la virginitat.
– Quants anys tenies?
– Dotze.
– Dotze? Caram… vas començar tan d’hora que després et vas avorrir del sexe…
El Joan riu a gust amb la broma.
*
– El Kendo viu al Japó, però de tant en quant ens trobem. Ens estimem molt i ens agrada expressar-ho sexualment.
Quan explica això s’incorpora i em mira fixament als ulls travessant la penombra de l’habitació. La seva mirada és neta i transparent, extremadament brillant. Continuem xerrant de nimietats i les nostres mirades es creuen diverses vegades. El seu color mel se’m clava al cor cada vegada que em mira i em sento atrapat per la sensualitat que emana a través de la mirada, de la pell, del somriure, de la olor… Em sento atrapat entre els seus braços i no vull escapar.
I enmig de tota aquesta estima que cada cop es fa més gran, el dubte impregna tot amb un dolor agut i subtil. “Mai podré sortir amb tu”, penso al temps que m’incorporo també i el beso. És un bes llarg, dolç i suau i quan s’apaga confesso.
*
– M’agrades, Joan. Em sento atret sexual i afectivament per tu. M’agrada el teu nul convencionalisme i la teva seguretat davant de tot el que sents i penses. Se’t veu amb les idees clares. Dit això, tu i jo no podem ser parella.
El Joan es recolza lentament sobre el seu braç i quan està acomodat em mira fixament als ulls. La seva mirada és tranquil·la i sembla que no té pressa per respondre’m. Senzillament m’observa amb tota la seva atenció. Finalment somriu; un somriure càlid i amigable. Quan parla ho fa amb tota la calma com si el tema de conversa fos senzill i banal.
– D’acord. A mi també m’agrades, Marc. Molt. Em val que podem coneixe’ns, explorar el que sentim els dos i construir una relació que ens agradi. Les etiquetes em sobren. Nomena-la com tu vulguis. No necessito que siguem parella. No necessito que siguem res.
Realment m’agrada aquest Joan…