Autoria: Marc Fernandez
Dijous, 25 de maig de 2017
Mercat Nou, Sants, Barcelona
El trajecte en moto fins a casa del Joan es fa curt. Aparco la moto entre els forats dels arbres al carrer del Joan i la cobreixo amb una manta a mida que vaig comprar expressament per quan la deixo al carrer.
L’edifici on viu el Joan data del 1928, d’estil noucentista. No és una dada que formi part del repertori dels meus coneixements. D’aquestes coses jo no en tinc ni idea. Però el Joan, entre d’altres, dirigeix un despatx d’arquitectura i se’l nota especialment emocionat amb aquest tema quan parla. I a mi m’agrada escoltar-lo. Mentre m’explica les característiques pròpies del Noucentisme, em miro atentament l’edifici.
És una estructura molt senzilla, vertical, de pis per planta. A banda i banda de la façana hi ha una sanefa que recorre tota l’alçada de l’edifici. Cada planta té un balcó corregut que ocupa gairebé tota l’amplada de la façana amb dues balconeres que encara conserven les portes de fusta antigues i les persianes alacantines també de fusta. Les línies de la forja al balcó són predominantment rectes, encara que té decorats amb motius vegetals que donen vida i bellesa a tota l’estructura. Recentment la façana ha estat restaurada i l’aparença es fa molt agradable a la vista amb els colors ocre i vermell terra recuperats.
*
Quan m’adono el Joan em mira fixament.
– Em sembla molt bonic, l’edifici -dic.
El Joan somriu encara més àmpliament.
– A mi em sembles tu molt bonic… -diu entre xiuxiueigs.
– Mira que t’agrada ser cursi, eh?
– … -per primera vegada el Joan es posa seriós.- Massa cursi, oi?
– No, Joan… No em molesta -lamento profundament haver dit sense pensar les meves paraules.- Al contrari, m’agrada molt com ha sonat. Sento si he semblat borde… -el Joan torna a somriure.
– T’agrada? -pregunta movent-se de forma encara més cursi.
– Molt -el miro fixament als ulls i finalment ric.
El Joan passeja la seva mirada per sobre la meva cara. Em mira atentament com intentant memoritzar el meu rostre. Les galtes, la barbeta, el front, la boca, el nas, els ulls…
Jo també el miro. Miro com es mouen els seus ulls sobre meu i sento que el cor se m’accelera, així com la respiració.
– Pugem? -demana finalment.
Assenteixo amb el cap, incapaç de pronunciar cap paraula. De nou nerviós com un nen de quinze anys.
Les escales
Mentre pugem les escales fins al tercer, davant meu el Joan puja tot movent el cul costat a costat. Darrera seu, vaig recollint l’aroma corporal que emana. I entre esglaó i esglaó em vaig excitant de nou. Finalment, en un replà no m’aguanto més i l’agafo de la mà, el giro i li dono un petó amb llengua.
Després l’estampo contra la paret i començo a passar la llengua lentament pel seu coll mentre ell gemega. Faig petons pel seu pit descobert i torno a besar els seus llavis que em criden excitats. Mentrestant, amb la mà dreta l’acarono l’esquena per sota la camisa que he acabat de descordar i tret de dintre el pantaló. Amb l’esquerra l’agafo les mans per sobre del cap.
Ell diu el meu nom en un murmuri trencat pel desig, i m’ho diu a cau d’orella aprofitant que deixo la meva galta sobre la seva per poder sentir la seva pell suau. Sento el seu alè sobre el meu coll i encara m’excito més.
Així, separo la meva cara de la seva i el miro als ulls fixament. Té uns ulls brillants de color marró mel que em tornen boig. Els té mig tancats i ara brillen encara més que habitualment.
– Anem a casa – demano. I ell m’agafa de la mà i fa un mig somriure provocatiu que encara em posa més a to.
*
Pugem les escales de dues en dues. El Joan mira d’obrir la porta tot nerviós. Li cauen les claus. Ric. Riu. L’agafo la cara entre les meves mans. El beso. Em besa. Em puja la samarreta i passa les mans per la meva pell. Em noto molt calent. Els pèls se m’ericen amb les carícies que em dóna. Em petoneja el pit i em passa la llengua des del melic cap a munt, després es desvia cap el mugró esquerre. Tremolo. M’acaba de treure la samarreta.
S’ajup per agafar les claus i provar d’obrir la porta de nou. Ara sí. L’agafo de la cintura i tiro d’ell cap a dintre. Ell tanca la porta amb un cop de peu. Ens besem apassionadament. Em comença a descordar el cinturó i el pantaló. Em trec les sabatilles esportives i els mitjons. La planta dels peus toca el terra fresc de l’hidràulic de casa del Joan. Ho agraeixo.
*
Els meus pantalons cauen pel pes del mòbil i la cartera. Li acabo de treure la camisa deixant-la anar suaument per la seva esquena mentre acompanyo la caiguda acariciant els seus braços. Descordo els botons dels punys i la camisa també cau a terra. El Joan es treu les sabates ajupint-se i aprofita per fer-me petons a les cames nues. Estic tot trempat.
Passo els dits de la mà pels seus cabells i en un moment de màxima excitació l’agafo fortament dels cabells i apropo la seva cara als meus genitals. Ell gemega i em fa una mossegadeta a través dels calçotets. Jo crido el seu nom ple d’excitació. S’aixeca i es treu els pantalons mirant-me fixa i provocativament als ulls. En roba interior, s’adreça cap a l’habitació i em fa que el segueixi amb el dit. Em passo la mà pels meus rínxols i me’ls estiro mentre prenc aire.
Finalment, també passo a l’habitació…