Autoria: Ivan Lazarev
Divendres, 23 de febrer de 1990
Temple budista, Sant Salvador de Guardiola
Com molts divendres, l’Helena, el Pere i el Joan es preparen després de dinar per marxar de retir el cap de setmana. Abans de fer els divuit anys, el Pere va marxar a viure a una comunitat hippie d’Eivissa on va entrar en contacte amb la meditació amb algunes ensenyances budistes. L’Helena va incorporar la pràctica meditativa quan va conèixer el Pere i poc a poc s’engrescà amb el budisme també, especialment quan van obrir un nou centre budista a Barcelona. Quan l’Helena es va quedar embarassada del Joan, va afiançar la pràctica meditativa sabedora dels beneficis que la mateixa produiria en el ser que s’estava formant en el seu ventre. I quan el Joan va néixer, mare i pare van estudiar fórmules per anar incorporant l’atenció plena i la meditació en el dia a dia de l’infant, ja fos a través de jocs, hàbits…
Així, amb quatre anys la meditació formal ja estava incorporada en la rutina del Joan, i amb vuit anys l’iniciaren en el budisme, mirant d’apropar-li els conceptes de forma entenedora i amena. D’aquesta manera, editorials enfocades en el disseny pedagògic budista de llibres i material de recolzament han rebut quantioses donacions per part de la família Puig. I amb tot, els retirs de cap de setmana són moments que el Joan gaudeix molt amb la família i en els quals aprèn moltes coses de la mà de la Mestra Resident. En aquesta ocasió, a més, tindrà oportunitat de treballar aspectes que s’adona que no sap gestionar, especialment tot allò relatiu a la Kassia. La nena l’agrada molt i sovint s’adona que està pensant en ella en comptes d’atendre les classes, o es despista, o…
04:27 pm
Quan ja té la seva motxilleta preparada amb la roba i els utensilis d’higiene pel cap de setmana, agafa la seva llibreta on pren notes sobre aspectes que troba rellevants del budisme. Amb l’ajuda dels llibres que els pares disposen a la seva habitació, ha aconseguit fer-se amb explicacions, relacions i metàfores que l’ajuden a entendre certs conceptes que a priori són complicats. La llibreta és la seva guia de consulta i la seva referència per continuar avançant en el seu camí espiritual. A banda de les anotacions que pugui fer, la té decorada amb motius religiosos i especialment amb representacions esquemàtiques dels Budes, com Arya* Avalokiteshvara** que és el seu preferit. Una de les activitats que empra per relaxar-se és pintar aquestes representacions com si es tractés d’un mandala.
Notes:
* “Arya” és una fórmula de cortesia que ens sànscrit vol dir “noble, honorable”.
** Avalokiteshvara (o Chenrezing) és el Buda que representa la compassió de tots els budes.
– La caixa de colors! Gairebé me la deixo… i què faria sense ella? -parla el Joan per si mateix al temps que agafa la caixeta per ficar-la amb la llibreta a la motxilla.
Quan ha repassat mentalment que no es deixa res, agafa els seus trastos i baixa al saló per esperar els pares. No passen ni cinc minuts que ja es troben els tres preparats per sortir per la porta, abandonar la ciutat per uns dies i endinsar-se en la pau i la tranquil·litat del temple enmig de la natura.
*
A banda del centre de Barcelona, la tradició budista en la qual participa la família té un temple a San Salvador de Guardiola. Es tracta d’una masia reformada prop de les muntanyes de Montserrat. De fet, les vistes des de l’enclau són magnífiques i ofereixen tot un espectacle pels ulls que vulguin relaxar-se en l’horitzó amb la muntanya màgica.
La planta de la masia té forma de C, de manera que els dos braços recullen les habitacions dels monjos que hi viuen i el cos central acull un temple magnífic així com les estances comunes (cuina, menjador, cafeteria, botiga, espai de relaxació…). Els voltants de l’edifici són terres aplanades en tres terrasses. A la terrassa superior, a prop de la masia, hi ha una estructura amb les cel·les pels visitants. Es tracta de petites habitacions per una, dues o quatre persones, especialment pensades, dissenyades i construïdes pel confort i la tranquil·litat dels visitants més exigents.
En la segona i tercera terrassa, baixant, hi ha espai per plantar tendes de campanya o aparcar les auto-caravanes o furgonetes. A més, en la terrassa més avall una zona arbrada i una piscina natural fa les delícies dels visitants en els mesos més calorosos.
Ara, a les acaballes de l’hivern i amb el fred encara en marxa, la família Puig es reserva una habitació pels tres per tal de gaudir de les comoditats i de l’escalfor d’una bona calefacció. Les habitacions disposen de lavabo propi i un petit escriptori per l’estudi, la qual cosa sempre agrada un Joan disposat a invertir temps en aprendre més sobre les ensenyances que fa tant de temps ens va deixar Buda.
05:28 pm
Aparcat el cotxe en la zona habilitada com aparcament, és el Pere que s’apropa a l’oficina d’informació on es fa el registre d’entrada. La mateixa mestra es troba allà i la salutació en veure’s és efusiva.
– Pere! Quina alegria veure’t! -diu la mestra al temps que s’abraça amb ell.
El Pere no diu res però amb l’abraçada manifesta la mateixa alegria en veure-la. Es coneixen de fa molt anys i han tingut moltes converses profundes durant tot aquest temps. De fet, ja es coneixien de molt abans de retrobar-se al centre de Barcelona, quan ell també es plantejava fer-se monjo abans de conèixer l’Helena. Durant una estona intercanvien aspectes de les seves respectives vides al temps que es manifesten signes d’afecte. Finalment la mestra li apropa una clau i l’acompanya fins el cotxe per saludar també la resta de la família.
El Joan en veure la mestra corre cap a ella cridant el seu nom i ella s’ajup per agafar-lo i pujar-lo. Es donen petons i abraçades efusives. Després, amb el nen en braços, la mestra s’apropa a l’Helena amb la qual també es saluda afectuosament. Xerren una estona i després els quatre treuen els trastos del cotxe per instal·lar-se a l’habitació. Ja quan la mestra els explica l’horari del retir que tot just arrenca els deixa per tal que acabin de col·locar les coses i s’acomodin.
A l’habitació el Joan treu la seva llibreta i la caixeta de llapis de color que col·loca sobre l’escriptori juntament amb els llibres que han portat els pares. Després, fiquen la roba al petit armari per tal d’estirar-la, i els utensilis d’higiene al lavabo. Quan ho tenen tot a lloc, en Joan demana de sortir per tal de fer un vol pels voltants.
*
Enmig del paratge natural, el temple fa la seva activitat diària i monges i monjos vestits de groc i taronja es desplacen d’un lloc a un altre per preparar les classes. Poc a poc van arribant més participants del retir i en Joan mira de saludar-los afectuosament despertant el bon humor i l’alegria dels nouvinguts. Quan ja resten pocs minuts perquè comencin les classes, la família Puig es descalça i entra en el temple, accedint per la petita botigueta on hi ha llibres, sadhanes, figuretes i males.
– Mama, jo no tinc cap mala encara. Quan em compraràs un? – diu en Joan remenant el cistellet de mimbre.- Mira aquest que xulo! -en Joan sosté un mala de calaveres blanques i es mira amb els ulls brillants la seva mare.
L’Helena es mira el Joan amb atenció i el somriu.
– Per què el vols tu, el mala?
– Per comptar quan faig mantres. Amb els dits em lio una mica! -l’Helena riu.
– A veure com et queda? És important que si el portes a sobre no et caigui.
Quan el Joan se l’emprova i s’adona que li va una mica gran, arronsa la boca.
– Hi ha cap altre que t’agradi?
– Només hi ha aquest de calaveres…
– I per què vols que les contes siguin calaveres?
– Em recorda la impermanència i la mort, que és el tema que ara estic estudiant.
– Estàs estudiant la mort?
– Si…
– Ens has tornat a agafar els llibres…
– Jo? -el Joan mira cap a una altra banda.
– Senyoret…
*
– Siiiii -diu el Joan en veu molt baixa i acotant el cap.
– I ho estàs entenent?
– Algunes coses em resulten complexes.
– I per què no ens preguntes?
– Per què em direu que aquests llibres no són per mi.
– … -l’Helena es mira el seu fill.- Hi ha conceptes que són difícils i no volem que t’agobiïs, d’acord? Per això comprem llibres adequats a la teva edat. És millor anar incorporant els conceptes mica en mica, amb exemples quotidians, amb un llenguatge adaptat per tu.
– Algunes coses les entenc, eh? Com ara la importància de comprendre la mort per dotar de sentit aquesta existència humana i aprofitar-la per acumular mèrits pel dia que m’arribi la mort. Vull crear una pràctica espiritual profunda i autèntica.
La cara de l’Helena expressa total sorpresa.
– Caram, Joan! -l’Helena es mira perplexa el seu fill.- Sembla que t’he subestimat i et prego disculpes. Igualment no t’obsessionis si alguna cosa no l’entens. Vés fent al teu ritme i si això passa ja vindrà la comprensió, d’acord?
– D’acord! Tampoc no sento que m’hagis subestimat i entenc el què m’has dit. Puc quedar-me aquest mala?
– Fem una cosa. Després de la sessió d’avui, demanem que ens donin material per fer-nos el nostre mala i després deixem el donatiu com si ho haguéssim comprat. Què et sembla?
– Ualaaaaaaa!! -en quan acaba el crit es posa les mans a la boca avergonyit davant la mirada atenta de la resta de practicants.- Perdó! -s’apressa a disculpar-se.
Just en aquest moment sona la campana per anar passant al temple i donar inici a la meditació introductòria del retir.