Autoria: Ivan Lazarev
Dijous, 22 de febrer de 1990
Torre del Rellotge, Sants, Barcelona
01:53 pm
Quan arriben a la portalada que separa la plaça Ibèria de casa seva el Joan baixa dels braços del seu pare. En Pere, amb la seva tranquil·litat habitual, treu les claus i obre la portassa de la tanca. Un enorme jardí fa que la ciutat desaparegui i es trobin en un entorn més natural. A la banda més sud alguns arbres de fulla perenne deixen anar una ombra que sembla temptadora durant els mesos de calor. La masia on viuen els Puig queda a la dreta, en la banda nord. Tot el centre és un espectacle de colors i olors. Flors de tots tipus floreixen en jardineres naturals entornades per pedres de mida mitjana. Al centre del jardí una petita piscina simula amb èxit un estany natural; dintre, uns peixos de colors variats neden alegrement en l’aigua freda com la neu.
La Torre del Rellotge és la masia conservada més antiga de Sants, protegida com a bé cultural d’interès local. Originàriament la masia constava d’un cos central i dos de laterals a banda i banda, però la reforma de l’antiga plaça Màlaga (actual Bonet i Moixí) a mitjans de segle va comportar l’enderrocament d’un dels cossos laterals (est). Poc després la masia seria adquirida per la família Puig que s’encarregaria de la completa restauració i reforma.
La Torre del rellotge
L’aspecte de la masia és antic i es guarden les estructures i formes originals que combinen amb elements nous incorporats durant la reforma. Des del jardí es pot apreciar un cos central i un de lateral a la cara oest (esquerra). La façana principal unifica els dos cossos amb un acabat de pedra natural, desgastada pel pas del temps.
El cos central té una obertura per planta alineades verticalment; a la planta baixa i la primera planta es tracta de dues enormes balconeres de vidre de dos mestre de llum i tres metres d’alçada. A la planta de les golfes, l’obertura és en forma de gran finestral guardant la verticalitat i l’amplada dels pisos inferiors. Els porticons antics de les tres obertures estan completament restaurats i recuperats, recuperant l’aire robust de temps enrere.
El pis intermig té una balconada correguda que ocupa tota la façana principal de banda a banda, amb una barana de ferro forjat amb formes retorçades que donen la sensació de moviment. El balcó és un afegit que no estava en l’estructura original de l’edifici i té un aire més modernista en fort contrast amb la sobrietat de la resta de la masia.
Per la seva banda, el cos lateral té una obertura en la planta inferior exactament igual a l’obertura del cos central, i dóna accés a un estudi independent de la resta de la casa. Seguint la verticalitat, en la primera planta del cos lateral hi ha una balconera cega que guarda la mateixa estructura de brancals i dintel que la resta d’obertures ressaltades amb pintura vistosa en contrast amb el color natural i neutre de la pedra.
L’Helena Puig
En sentir la porta de la tanca, una dona en la treintena surt de l’interior de la masia i es reuneix amb el Joan i el Pere al jardí. És l’Helena, la mare del Joan.
L’Helena Puig, una dona feminista i matriarcal, és qui ha donat el primer cognom al Joan, a banda del seu físic, donat que el menut és una gota d’aigua d’ella. Alta, molt prima i amb els cabells negres com la nit, de pell morena i ulls d’un color marró mel. L’Helena porta els cabells llargs fins a la cintura i són extremadament llisos i sedosos fins el punt que es mouen amb caràcter propi quan camina. Es tracta d’una dona extremadament bonica, de moviments suaus i gràcils. I vesteix amb uns pantalons de pinça i una americana a conjunt de color caqui, jersei negre fi de coll alt amb les mànigues acabades en una volta i un cinturó marró amb una sivella daurada ben vistosa. Les sabates que porta són sense taló i aparentment còmodes i no va pintada ni porta joies de cap mena.
Nova York
La seva influència s’estén molt més enllà de la família que ha creat i fa només uns mesos que s’ha instal·lat de nou a Barcelona. Des del 1980 ha alternat la residència a la ciutat comtal amb llargues estades a Nova York. Aquesta ciutat ha tingut el privilegi de veure néixer les primeres oficines fora de Barcelona de Flor de Puig; empresa dedicada a la moda i les fragàncies i amb una clara intenció d’internacionalitzar-se després d’assegurar-se el mercat al territori peninsular.
Fet el màster de MBA a la ciutat que no dorm, l’Helena dirigeix les oficines que just arrenquen i aconsegueix acords prestigiosos, com ara el que signa amb C. Ferrera (de la qual s’ha fet íntima amiga) per crear i comercialitzar totes les seves fragàncies. Durant aquest període també guanya premis al millor disseny d’envàs en una línia que desenvolupa ella mateixa i crea una línia de fragàncies que ràpidament guanya terreny internacional. Enyorada, però, de la seva família, finalment decideix cedir el lideratge a persones de la seva confiança i tornar-se a Barcelona.
01:57 pm
Al jardí, ara els tres s’abracen en silenci una bona estona, es petonegen i es tornen a abraçar. Després l’Helena s’agafa en braços el Joan i entren seguits pel Pere dins la masia.
Tal com s’entra per la porta d’accés, la planta inferior del cos central és un espai diàfan que acull una enorme biblioteca-saló a l’esquerra i la cuina-menjador a la dreta. Els sostres són de bigues de fusta i volta catalana amb obra vista de maó. El saló està presidit per una enorme biblioteca que ocupa tota la paret oest de l’estança; més de sis metres de llargària i quatre metres d’alçada. Llibres antics es combinen ordenadament amb llibres moderns i doten l’espai de mides i colors variats. Davant de les prestatgeries, un sofà i quatre butaques s’ordenen en forma de mitja lluna al voltant d’una gran taula central. Els seients són de pell marró i semblen extremadament confortables.
La tauleta central és de fusta antiga a joc amb la taula de menjar, un enorme moble a la zona de la cuina de fusta massissa desgastada pel pas del temps, així com les cadires. L’antiguitat del conjunt contrasta amb la moderna cuina en la qual predominen les línies horitzontals en forma de grans calaixos, una campana immensa i una gran aigüera d’acer inoxidable. Sobre la zona de l’aigüera hi ha un enorme finestral fet a posteriori de la reforma per donar més llum a l’estança. Al fons una porta dóna accés a un rebedor que orienta a l’esquerra les escales que pugen a les plantes superiors i a la dreta un petit servei. Més enllà hi ha la porta d’accés per la plaça Bonet i Moixí.
02:04 pm
– I aquest blau? -pregunta l’Helena amb el Joan encara als seus braços.
El Joan explica la mateixa història que fa uns minuts li ha explicat al seu pare. Afegeix que si necessita res comptarà amb ella i el Pere per tal que l’ajudin. I després arrenca a explicar anècdotes del dia que han passat a l’escola.
Tot i que la família Puig està molt ben posicionada, l’Helena va preferir enviar el seu fill a una escola pública del barri. Cada mes fa generoses donacions a l’escola per tal de fer reformes, implementar projectes educatius, incorporar nous professionals, etc. Les donacions sempre les fa de forma completament anònima però tothom a l’escola sap d’on venen els diners. També l’AMPA s’ha vist beneficiat per la generositat de la família i la participació activa del Pere. De forma entusiasta el Pere ha engegat nombrosos projectes i iniciatives per millorar qualitativament l’oferta formativa del centre. Tant el Pere com l’Helena són estimats per l’equip directiu i pel professorat, els quals també senten un gran afecte pel Joan que “sempre es comporta com un nen modèlic”.
No obstant, el Joan se les munta per fer de les seves, arribar a llocs on els nens no tenen accés, espiar mestres, tafanejar llibres a la biblioteca fora d’hora… I aquestes són les anècdotes que més gaudeix explicant als seus pares, que se l’escolten entre rialles i carícies com si cada paraula fos una font d’or.
02:24 pm
Mentre el pare faeneja a la cuina acabant de preparar el dinar que ha elaborat durant el matí, l’Helena i el Joan s’estiren sobre el sofà, abraçats l’un amb l’altre. I quan el Pere li ho demana, l’infant s’aixeca ràpidament i para amb molta cura la taula pels tres. Val a dir que el seu pare té una mena de dèria amb l’ordre i la simetria, i de forma inconscient sempre busca col·locar les coses de manera que guardin perfecta harmonia en el seu conjunt. Així, el Joan s’afanya en col·locar cada cosa de manera que estigui arrenglerat amb la resta d’utensilis.
– Caram, Joan… mira que n’ets d’exagerat -diu el Pere mentre recol·loca una forquilla que estava subtilment girada.
L’Helena riu per si mateixa en veure el seu marit actuar de manera tan compulsivament inconscient, mentre el Joan es mira el pare amb perplexitat per finalment arrencar a riure.
– Què rieu? Què us fa tanta gràcia? -demana el Pere sense entendre molt bé què està passant.
La seva cara d’incomprensió no fa més que arrencar més riures i al final el Pere es suma a la rialla sense saber molt bé perquè riu. Tampoc no importa massa, tot sigui dit.
02:32 pm
Quan el dinar és a punt, fan una curta meditació per obrir els sentits i es disposen a gaudir del menjar deliciós que ha preparat el cuinetes del Pere. Durant el dinar els tres resten concentrats i el silenci regna a la casa; ja quan es dediquen a les postres, de forma coordinada arrenquen en noves converses, nous riures i noves mirades còmplices.
La pau i l’harmonia s’imposa en la casa dels Puig, un dijous qualsevol d’aquest 1990…