Autoria: Marc Fernandez
***
Enyorant la buidedat de les darreries,
en el silenci de la nit, la brillantor mor.
Tramuntana que piques a la meua porta
sucumbint a la fosca quietud d’eixe moment.
Solitud enmig de tanta multitud
que d’angoixa arrencada del racó, viu.
Res, nuesa enmig de tanta agitació.
Robes un petó en l’aire
buscant la balma en el dol.
T’estimo en la distància…
Bull. Cerca. Menteix.
Crema l’escurçó!
Mort és mort.
Dol.
***
Recordo el moment en que vaig conèixer la Kassia i el Joan. Recordo especialment les sensacions que els dos em van provocar en un sol moment. Què van ser? Mil·lèsimes de segon que determinaren els nostres camins. No deixa de ser curiós.
Un dia vius tranquil sabent-te lliure, i de cop un instant transforma la teva vida i la tranquil·litat s’esvaeix darrera l’impuls d’un cor robat. Em vaig enamorar al moment però, és clar, d’això no vaig ser conscient fins molt més tard.
No ho puc negar: enamorar-se és de valents; i jo havia estat un covard tota la vida. Fugint de les emocions no fos el cas que em captivessin i tornés a repetir aquell malestar tan present en la meva infància. Tan convençut estava que l’estima era un arma de de doble fil.
Aquesta és l’herència que em van deixar els meus pares.
*
El cas és que ja en aquell moment vaig entendre que la meva vida quedaria subjecta a aquestes dues persones, tot i que encara no n’era conscient de la gravetat d’aquell assumpte dels sentiments (t)robats. D’alguna manera sabia el desenllaç encapsulat en aquest just instant. Ho veig clarament ara, aquí, en la penombra de l’imminent captura. I l’únic que puc fer és poesia; la meva cutre poesia desesperada que arrenca una sensació de mi mateix per portar-la lluny!
Què capritxosa és la vida i la meva forma de fer…
***
Quan. Aleshores. Tanmateix. Així. Doncs. Perquè. Primerament. En segon lloc. Finalment. Per un costat. Per altra banda. A més a més. Després. És a dir. En conclusió.
Adéu.