Autoria: Marc Fernandez
Dijous, 25 de maig de 2017
Plaça Europa, L’Hospitalet de Llobregat
Estic recolzat sobre la meva moto, una MV Agusta F4 1000 RC que em vaig comprar a principis d’any pel meu aniversari. M’agraden molt les motos i un dels meus capricis a la vida és gaudir del vent en contra a cavalls d’una “bona peça”. A qui l’agradi les motos sabrà de què parlo. En qualsevol cas, aquest model de l’Agusta dota cadascuna de les 250 exclusives unitats d’un kit de competició principalment enfocat al màxim rendiment en pista. Una autèntica meravella!
M’agrada la velocitat. Estic federat i sovint participo en carreres i campionats al territori. Però a banda, la velocitat m’ajuda a cremar la tensió de la meva feina, la tensió de la difícil conciliació del treball amb tota la resta de la meva vida. No em malinterpretis: m’agrada moltíssim la meva feina, fins a límits insospitats, però sóc conscient que encara no he sabut trobar un encaix amb la mateixa. Tinc temes no resolts.
El cas és que recolzat sobre la moto espero amb ganes el moment de trobar-me de nou amb el Joan i, entre minut i minut d’espera, els records s’amunteguen al meu cap.
OkCupid
El Joan i jo contactàrem ara farà tres setmanes a través de l’OkCupid, una aplicació de cites que utilitzo per trobar gent amb gustos sexuals semblants als meus. No busco res seriós més enllà de passar la tarda o nit de dissabte en bona companyia gaudint del millor sexe possible. Reconec que sóc un tio bastant sexualitzat i amb 32 anys complerts no tinc ganes de complicar-me l’existència. No estic fet per lligar-me a ningú i les escasses vegades que ho he intentat han resultat un complet desastre.
Els dissabtes són dies de cacera. M’agrada el BDSM i el sexe extrem. He provat de tot i sovintejo espais on es practica el dogging o el cruising. M’agrada follar amb complets desconeguts sota la mirada atenta dels voyeurs que senten curiositat. En aquests espais hi ha tot un llenguatge pactat. Si deixes la porta del teu cotxe oberta vol dir que estàs convidant a la gent a participar; si deixes la llum encesa, que la gent pot mirar… Així, molts dissabtes llogo un cotxe i em deixo portar pels capricis del moment.
Altres dissabtes quedo amb algú de l’OkCupid amb qui he connectat durant la setmana. Això m’agrada estudiar-ho amb calma perquè trobo important pactar un mínim de condicions per tal de poder gaudir sense malentesos. Tenir les coses clares de què està permès i què no, facilita un encontre més fluït i autèntic. I és aquí on sento que la sort m’està jugant males passades ja que, amb una setmana de diferència, se m’han colat els perfils de dues persones que normalment hauria passat de llarg. Un és el del Joan; de l’altre perfil, la Kassia, en parlaré més endavant.
*
D’entrada el perfil del Joan em va provocar una curiositat inusual en mi. La primera imatge del seu perfil és una fotografia de la seva cara en un primer planell, i la primera cosa que em va sorprendre va ser la seva mirada; mai no havia vist unes brillantor i transparència iguals. Em vaig estar una bona estona mirant aquells ulls com si alguna cosa m’atrapés sense opcions a sortir-me’n, al temps que una pregunta sonava una i altra vegada al meu cap: “Si a través d’una fotografia és capaç de transmetre aquesta profunditat, com serà mirar-li directament als ulls?”. Sentia unes ganes incontenibles de comprovar-ho.
Després d’ una llarga estona gaudint d’aquella mirada vaig delectar-me una per una amb les altres fotos que presentava al seu perfil. El Joan és un home molt prim i molt alt. La seva esveltesa es veu reforçada per unes marcades corbes extremadament femenines que accentua amb roba lleugerament ajustada. Té els cabells negres i l’arriben fins a les orelles, i els porta despentinats però amb elegància. Aquest tall de cabell accentua encara més les faccions femenines al rostre, completament imberbe, i el doten d’un aire despreocupat i inclús infantil. Finalment, la pell bronzejada contrasta amb el color mel dels seus ulls i fa les delícies de la meva imaginació.
*
Els cossos femenins m’agraden molt més que els cossos masculins. La finura de les corbes i la tendresa de les carns en les dones em semblen més suggerents que no pas els músculs treballats de la majoria de nois que tenen perfil a l’OkCupid. No obstant, em sento molt més relaxat tenint sexe amb homes que no pas amb dones. Sé que el que diré pot resultar paternalista amb les dones: la qüestió és si m’equivoco amb un home o em paso una mica, no em quedo amb aquella sensació d’estar abusant de ningú, cosa que amb les dones no tinc gaire resolt.
En qualsevol cas i tornant al tema, aquelles fotografies obrien noves possibilitats ja que combinava a la perfecció les meves dues preferències: la possibilitat de tenir sexe amb un home de físic femení. Tant és així, que la idea se’m va instal·lar al cap de forma obsessiva fins al punt de fantasiejar dia i nit, dia rere dia, amb el Joan. Encara avui recordar aquestes fotografies em posa molt malalt…
*
En quant al contingut del seu perfil va ser la següent cosa que va captivar la meva atenció. De seguida vaig connectar amb la sensibilitat que destil·la. Normalment no passo molt de temps llegint continguts dels perfils, ja que la gent es dedica a destacar les seves “super qualitats” i poc més; poques vegades he llegit perfils autèntics. Però en començar a llegir el del Joan, mogut per la curiositat que la seva imatge ja m’havia provocat, es van començar a despertar coses amagades al meu cor, coses que mai abans no m’havia atrevit a verbalitzar ni tan sols per mi, en la meva intimitat. La seva forma de parlar és dolça i profunda, i cada paraula t’acaricia de forma íntima i càlida. Era la primera vegada que un perfil connectava tan a dintre meu i alguna cosa s’estava movent allà, al meu cor.
No vaig poder estar-me de fer-li like i escriure-li un missatge per introduir-me. Recordo que em va costar molt escriure aquell missatge, perquè volia aconseguir un match com fos i necessitava expressar amb paraules precises el que volia transmetre. Va trigar algunes hores a respondre, hores en les quals vaig acabar de manera dràstica amb les meves ungles. Però finalment em va tornar el like i vam començar a parlar, primer per l’aplicació, després per Telegram.
Al Club
Durant les setmanes següents vam parlar bastant seguit. No m’agrada xatejar i utilitzo aquest espai per concretar gustos, preferències i condicions per l’encontre sexual. La meva forma de comunicar-me és directiva i m’agrada anar al gra. Amb el Joan, en canvi, sentia una curiositat infinita per descobrir aquell personatge, molt més enllà del sexe. Quines coses l’agraden? De què treballa? Com és el seu dia a dia?… Qualsevol cosa que m’apropés a ell em semblava interessant.
Finalment, vam acordar trobar-nos la tarda del passat dissabte per anar junts a un club de Barcelona, coneixe’ns i jugar una estona. La proposta va sortir d’ell i em va sorprendre gratament. La curiositat pel Joan creixia paral·lela a la meva excitació. Tenia moltes ganes de tenir sexe amb la persona que em robava la son a les nits i el pensament durant el dia. Les sensacions que en Joan em provocava no les havia sentit abans i menys per un home. I això m’excitava i m’espantava a parts iguals. Davant la seva proposta no vaig dubtar en acceptar i mirar de resoldre la situació quan abans millor. Poder em pensava que amb una nit de polvo se’m passaria l’enganxi amb ell…
*
Des de que el Joan em va fer la proposta fins que va arribar el dissabte les hores se’m van fer llargues. Tant és així que aquell dia vaig arribar una hora abans al club per tal de… No sé perquè, la veritat! Al llarg de la meva vida n’he conegut moltes persones, però aquell dissabte em sentia com un nen a punt d’obrir el regal tan esperat. Impacient, esperava assegut sobre un tamboret a la barra i cada vegada que entrava algú els nervis engarrotaven el meu estómac sense pietat. Però finalment, la porta s’obrí i era ell, puntual, qui la travessava.
*
Em va impressionar en quant va travessar la porta. L’home sexi que havia vist a les imatges estava plantat davant la porta mirant-s’ho tot amb profunda calma, com si volgués absorbir tot allò que passava al seu voltant. Vestia uns texans blau cel ajustats i una samarreta de color blanc trencat de màniga llarga que em recordava els delits del cos que s’insinuava amb la roba ajustada. La mirada era neta, lliure de judicis; només observava. Es notava que era la primera vegada que accedia a un club sexual i va prendre’s el seu temps mentre jo el mirava atentament des de la barra, beguda en mà. Els seus moviments eren pausats i regalava un somriure permanent pels ulls que el miressin.
En mirar en la direcció on jo era assegut em va reconèixer de seguida i el seu somriure encara s’eixamplà més. De cop, tots els nervis em van colpejar l’estómac i una sensació de vertigen es va apoderar de mi. Amb la mirada clavada sobre els meus ulls de forma directa i tendre es va encaminar cap a mi. Amb un caminar lent, cada passa que donava la feia amb tota la seguretat del món. Es movia de forma subtilment persuasiva i amb un lleuger sabor a femení, fent que la meva excitació es desbordés fins a límits insospitats.
*
En arribar on era jo assegut em va donar un petó a la galta. Només un. Un petó sensual i seductor. La proximitat va ser suficient per poder assaborir el seu aroma corporal i veure de prop els seus ulls. No vaig gosar moure’m, atrapat en una situació completament nova per mi.
Després de donar-me el petó es va adreçar al cambrer per demanar una altra beguda per mi de la que ja m’estava prenent i una altra d’igual per ell. Em va molestar que prengués la iniciativa, però sobretot em va molestar que fins i tot m’agradés que prengués la iniciativa. Aquesta són la mena de contradiccions que sento amb el Joan. Sento que toca punts dintre meu que em pensava inamovibles, i de cop els mou i descobreixo un Marc completament diferent. I això m’agrada i m’empipa alhora, què vols que et digui?
Superada la contrarietat, la conversa va ser distesa i es va enfocar sobretot a parlar de nosaltres, cadascú de si mateix. Teníem moltes preguntes a fer-nos i compartíem curiositat l’un per l’altre. No sé quanta estona vam estar, poder hores, quan vaig posar el tema sexual sobre la barra. La seva reacció va ser un somriure infinitament temptador i una mirada encara més excitant, si hi cabia. Sentia que estava a punt d’explotar i l’energia sexual se m’escapava per cada poro de la meva pell. Cada paraula m’apropava a ell, cada gest em provocava. Volia posseir-lo, fer-lo meu.
El contracte
Durant les setmanes anteriors havien estat moltíssimes les situacions que m’havia imaginat amb en Joan. I ara, en aquell club sexual de Barcelona, volia provar-les totes.
– M’agrada tot tipus de sexe tot i que tinc preferència per un sexe menys convencional -vaig atrevir-me a proposar.
– M’adapto a les teves preferències. M’ha quedat clar que el sexe és una dimensió important per tu i jo no tinc inconvenients de cap tipus si acceptes la meva inexperiència en allò de “sexe menys convencional”.
– Amb “sexe menys convencional” vull dir BDSM. Bondage, disciplina, dominació-submissió i sado-masoquisme. Sóc de perfil dominant i això és innegociable.
– Tot és nou per mi -parlava entre xiuxiuejos, lent i deixant silencis entre paraula i paraula.- M’agradarà experimentar la teva creativitat sobre meu -m’estava provocant i ho estava aconseguint.
– Tens cap límit?
– No. A priori diria que hi ha barra lliure per fer tot allò que vulguis -de nou la provocació.- Igualment, si en el moment hi ha alguna cosa que no m’agradi te la faré saber.
– Creem una paraula clau.
*
Mirava de focalitzar-me en les condicions per evitar problemes quan ens hi poséssim a jugar. Per mi aquesta part és molt important i el Joan m’ho estava posant realment difícil. La meva excitació era ja evident, físicament parlant, però ell no semblava espantar-se amb res de la situació i jo tampoc mirava d’amagar-me. Sentia ganes infinites de passar a l’acció.
– “Carxofa” -va dir finalment després de pensar-s’ho una bona estona.
– Perfecte. Qualsevol negativa l’entendré com a part del joc. Això sí, en quant em diguis “carxofa” pararé automàticament. Està clar això?
En Joan es limità a somriure assentint una vegada amb el cap.