Autoria: Kassia Langley
Divendres, 26 de maig de 2017
Ferran de Blanes, Gràcia, Barcelona
Cap a la cocteleria!
És el Quim que ens proposa d’anar a una cocteleria molt bona a uns minuts caminant. Està per la part baixa de la vila de Gràcia, tocant gairebé l’Avinguda Diagonal. Mentre els companys caminen animats encara recordant situacions de la partida que hem jugat fins fa una estona, el Biel i jo caminem darrera de tothom, a uns quants metres. Ell mira el terra pensatiu, organitzant les idees dintre del seu cap. Finalment em parla amb un to tranquil.
– Kassia, no em passa desapercebut que t’agrado des de fa temps. Bé… més que res perquè m’has tirat la canya reiteradament i de forma molt directa -riu. Jo no ric i el Biel s’aclara la veu visiblement incòmode.- És probable que m’hagi equivocat en no parlar amb tu fa temps per aclarir les coses. Si no ho he fet és perquè em feia pal exposar-me de la manera que ara faré, però davant les circumstàncies i en veient com t’afecta tot plegat crec que és el millor que puc fer -el Biel guarda un moment de silenci i en mira buscant alguna reacció per la meva banda. Res.
Cara de pócker
El meu posat és seriós i distant. Així, procuro mantindre una cara neutra en un intent de no donar cap senyal emocional fins tenir tota la informació al meu abast. Ja he tingut força relliscades per avui.
– El cas… -continua- és que tu també m’agrades…
La informació em cau com una llosa sobre l’esquena i sento com si em clavés a terra sense poder moure’m. El Biel en veure que m’aturo, es gira i m’observa en la distància, també quiet. Passat un petit espai de temps, que se’m fa una eternitat, recula per apropar-se a mi.
– Kassia, m’agrades des de fa temps. Si no t’he dit res abans és perquè…
L’observo amb deteniment. La cara del Biel està constreta en un somriure visiblement forçat. Es nota a llegües que està incòmode amb la conversa i amb la situació. Certament, el Biel sempre ha estat un home solitari. Des de que el conec mai no l’he vist amb ningú que no fos la seva germana. Fins avui que l’he vist amb aquesta parella estranya que sortia de casa seva…
Jo…
– … perquè no em sento preparat per sortir amb ningú.
– Això és una merda! -responc sense pensar.
– No et dic que no, però t’asseguro que et faria mal. Estic massa acostumat al meu espai, al meu temps, al meu ritme. A més, tinc capacitat zero d’adaptació i flexibilitat cap els altres. La Nuri t’ho pot confirmar… -el Biel mira a terra.- De fet, no sé encara com ella m’aguanta.
“Ñeh!”, penso pels meus adintres.
– I si no pots estar amb ningú, qui era doncs aquella parella? Són amics? Companys? Toques a una banda de música? -el Biel somriu davant la darrera pregunta i a mi se m’escapa mig somriure que de seguida intento corregir en un posat fingidament seriós.
– Sóc assistent sexual i treballo de forma voluntària per una associació de Barcelona.
– Assistent sexual? Què coi és això? Psicòleg? Assessor?
– No… assistent sexual. Ajudo a persones amb dificultats funcionals a gaudir del sexe compartit, normalment, amb els seus vincles afectius.
…sóc assessor sexual…
Mai no havia sentit parlar de la figura de l’assessor sexual.
– I per quin motiu explicar això fa que et sentis exposat? T’avergonyeix?
– De per sí sóc una persona força reservada. No m’agrada gens explicar coses de la meva vida. Només li concedeixo a la meva germana perquè és una persona especial, i ara a tu, perquè també ets una persona especial. Bé, de fet la Nuri no sap res d’aquesta activitat.
– No?
– No. I t’agraïria que no t’avancessis a mi per explicar-li.
– D’acord. No seré jo qui trencarà el vostre llaç d’unió… Però continuo sense entendre perquè no vols sortir amb mi si els dos ens agradem.
De nou en Biel es queda pensatiu una estona abans de respondre’m.
…i asexual
– Saps allò de “en casa de herrero cuchillo de palo”? -assenteixo amb el cap.- L’únic espai on tinc contacte físic és com assessor sexual, evidentment desvestit de qualsevol intenció sexual per la meva part. Ajudo a altres persones a satisfer el seu propi plaer. Punt. No m’agrada el contacte físic en el meu dia a dia, i no vull que això canviï. Dit d’una altra manera, no tinc cap intenció de tenir sexe ni ara ni en un futur. Estic molt bé en la meva asexualitat. Podries estar amb algú així? Podries tenir una relació de parella sense sexe? Segurament preferiràs tenir algú al costat que et pugui satisfer en tots els aspectes. Jo no sóc aquesta persona.
Silenci.
– Doncs fa temps que em vinc qüestionant l’amor romàntic i les implicacions i conseqüències que se’n deriven a nivell político-relacional. I saps què? Que fa temps que vaig engegar a la merda aquesta forma d’entendre les relacions. Evidentment no sóc perfecta i estic travessada per la cultura que em bressola. Segurament m’equivocaré moltes vegades i sentiré coses desagradables que carregaré sobre tu. Però tinc ganes d’aprendre i accepto el repte. La qüestió, Biel… tu estàs disposat a acceptar que jo tingui sexe amb altres persones?
I a mi què, idiota!
El Biel em mira sorprès i la boca lleugerament oberta denota que s’ha quedat sense paraules. Suposo que en el seu cap mai s’havia plantejat que algú li pogués respondre d’aquesta manera. El temps passa i la companyia ja fa estona que ha desaparegut en girar alguna cantonada. No hi ha ni Déu al carrer. Només el Biel i jo sota la llum d’una farola en una nit calorosa com des de fa ja uns dies. És evident que el proper estiu serà asfixiant.
– Dónes per fet -continuo parlant com si la comporta s’hagués obert i ja no hi hagués forma de tancar-la de nou- que penso i sento com la majoria de dones d’aquest món, però això és molt agosarat per la teva part. Em sento ofesa pel teu prejudici i m’agradaria que reconsideressis la teva postura i que em donessis l’oportunitat de provar-me jo mateixa si en sóc o no capaç d’estar amb un imbècil com tu.
El Biel riu davant el meu comentari i al poc m’afegeixo jo als riures. Després em mira als ulls fixament i continua parlant.
– Doncs… definitivament crec que t’he subestimat. Tens raó en assenyalar els meus prejudicis. Mea culpa -el Biel aparta momentàniament la mirada i al cap d’uns segons em torna a mirar als ulls.- Vols que ho intentem?
Provem-ho!
No puc evitar somriure.
– Podem fer una prova pilot per veure com ens sentim. Quedar per xerrar i veure si tenim alguna cosa en comú. Anem a prendre un dia un te/cafè o cervesa o… whatever! Què coi beus, tu?
El Biel riu i em fa gestos per animar-me a caminar i poder retrobar-nos amb la penya.
– Qualsevol dia a partir de les 18h si és entre setmana o a qualsevol hora en cap de setmana. Digue’m tu quin dia et va bé i on quedem. Allà hi seré.
– D’acord!