Autoria: Kassia Langley
Dissabte, 27 de maig de 2017
Plaça del Centre, Les Corts, Barcelona
Allà visc jo
El passeig s’allarga gairebé una hora i mitja fins arribar a la Plaça del Centre. En arribar, el Marc assenyala un dels edificis que voregen la plaça.
– Allà visc jo. Vols pujar? I abans que treguis conclusions precipitades vull posar sobre la taula que la invitació és només per continuar xerrant amb algun beure al davant.
– Vols emborratxar-me per aprofitar-te de mi?
– Exacte. Ho has entès molt bé, Kassia -respon el Marc en un to prou cínic.
– És aquí on portes les conquestes de caça?
– Nope! Cap persona amb la que he tingut intenció de tenir sexe exclusivament ha trepitjat casa meva. És el meu espai privat.
– Oh… sóc una privilegiada, doncs!
– Comences a entendre-ho…
– No et facis tant l’important, canalla!
– Ja no sóc idiota… ara sóc canalla…
– I una mica idiota també… no et pensis.
– Què dius! Però m’ho estic currant, oi? No ho pots negar… -sé que ho està dient per seguir la broma però igualment em molesta el seu comentari.
– Si t’ho has de currar tant és que no et surt de forma natural.
De nou el to agri
El Marc arrufa les celles. Suposo que esperava poder seguir de bromes una estona més. Igualment, es nota que ell vol continuar en un to més distés.
– Igual sóc un monstre una vegada ja he fet la conquesta…
– Ets dels que es relaxen quan els donen el “sí, quiero”?
– No t’estic demanant en matrimoni…
– Però… m’estàs demanant alguna cosa?
El Marc torna a arrufar les celles ara en un gest més impacient. Crec que se li acaba la paciència…
– Et veig lent de reflexes…
– No sé, Kassia. És molesta la forma que tens de tractar-me.
– T’has enfadat?
– Em sento avaluat.
– Fas bé de sentir-t’hi…
– … -el Marc en mira fixament.- He fet o dit alguna cosa que t’ha molestat? Veníem de bon rotllo i ara em surts amb aquestes… No t’agrada gaudir?
“Ñeh!”
– Saps una cosa que tenien en els tios imbècils que he conegut?
– Tenien polla?
– Jo jo jo… Me mondo y me parto -dic de mala gana.
– Perdona -es rectifica a si mateix.- Què tenien en comú? -pregunta arreplegant paciència de vés a saber on.
– Que sempre es pavonejaven de com ho feien de bé.
– Kassia -respon el Marc amb un to suau i dolç alhora,- si mires tot el que dic amb lupa sortiré perdent segur. Ja he entès que et fa pal estar-te amb un tio. I que som uns imbècils per defecte… Dóna’m espai… Pots mirar de conèixer-me i si després no t’agrado marxes?
– Però em tornaran els diners si finalment no m’interessa el producte? -dic somrient maliciosament.
– Quina barra -respon el Marc rient.
Enamorament
Allà plantats, un davant de l’altre, miro fixament el Marc. Feia unes setmanes no sabia de la seva existència. Quan el vaig contactar a través de l’OkCupid no les tenia totes amb mi. El vaig trobar molt guapo i atractiu, però mai m’hagués imaginat que em podria tornar el like. A mi!! Igualment, el vaig deixar caure per si sonava la flauta. I vaja si va sonar la flauta; una melodia harmònica que m’està delectant profundament al meu cor… Sento vertigen amb tot plegat, ho reconec!
I ara, el tinc davant meu, mirant-me amb aquests ulls blaus com el cel serè, brillants com estels… que m’observen amb tanta atenció i amb tanta paciència. Què nassos veu en mi? Una dona lletja, prima fins a matar, borde… Mooolt borde. Per què no marxa corrents? I en resposta a les meves preguntes, un somriure es dibuixa als llavis d’aquest home. Un somriure que m’omple d’una calidesa profunda en les entranyes.
Tímida, li torno el somriure i sento que les galtes se’m ruboritzen. Així, nerviosa, trenco el moment amb un comentari qualsevol… De veritat, què veu en mi?
Jocs i intimitat
– Se t’ha de reconèixer que tens bon humor… Un altre tio al teu lloc ja m’hagués engegat.
– Ja t’he dit que m’agraden els reptes…
– Aleshores no ets un caçador, ets un conqueridor?
– Aleshores… igual sóc un depredador intel·ligent.
– No fas massa pinta d’intel·ligent -dic al temps que em dirigeixo cap a l’edifici que ha assenyalat.
– Però la millor mostra de que sóc intel·ligent…
– No, de veritat… no fas pinta d’intel·ligent.
– Joder… -riu amargament el Marc.- M’estàs deixant fi aquesta nit!
– Estic de broma… -ric.
– Quina barra!
– Innoceeeeeent!! -arrenco a córrer.
El Marc mogut per un autoreflexe corre darrera meu i, després de perseguir-me una bona estona per la plaça, m’agafa per l’esquena. Riem els dos i ell aprofita per despentinar-me a mode de lliçó.
Segrestada!
Els meus cabells són llargs i ondulats, de color roig natural, i m’arriben fins la cintura. Normalment m’agrada portar-los sense lligar, però avui me’ls he recollit informalment amb un parell de pals pels cabells. Pals que el Marc treu fent que els cabells caiguin en cascada per davant de la meva cara. Em té els braços immobilitzats per la qual cosa intento soplar ben fort per treure-me’ls de la boca i dels ulls. El Marc riu amb ganes però no afluixa.
– Aiiiii!! Deixa’m anar! -crido entre riures cada vegada que els cabells se’m fiquen a la boca.
– Digue’m, qui és l’home més guapo i atractiu del món?
– Milton Sere!!
– Qui?
– No vas veure la notícia del concurs de “Míster Lleig” que va acabar en baralla? -pregunto mentre intento deslligar-me del Marc.
Pessigolles
El Marc agafa els meus esquàlids canells amb una mà i amb l’altra comença a fer-me pessigolles als costats.
– Nooooo!!! Para!!! Sisplau, pessigolles no!!! -crido entre moviments compulsius davant les pessigolles.
– Qui és l’home més guapo i atractiu del món? -repeteix.
– No conec tots els homes del món, no puc donar una resposta precisa!!! -responc sense deixar-me intimidar per les pessigolles i ofegant-me de calor darrera els meus cabells.- Treu-me els cabells de davant que al final moriré d’asfíxia!!!
– Qui és l’home més guapo i atractiu, Kassia? -diu apartant els cabells del meu rostre.
Em miro al vidre de la porta de la porteria on viu el Marc. Despentinada completament, arrenco a riure de bona gana.
– No ho diràs, eh?
– No!! -ric.
Excitació
El Marc ens mira reflexats al vidre. Quan jo també el miro a través del vidre, em somriu. Ell aparta els cabells que resten a la meva carona i del meu coll amb una mà mentre amb l’altra em manté subjecta d’esquenes a ell. Sento com empassa saliva nerviós. Tramposament bufa sobre el meu coll fent que la meva pell s’erici.
– Això és trampa! -dic amb un to tenyit per una excitació que comença a néixer.
En un to suau apropa la seva boca a la meva orella i em xiuxiueja:
– Qui és l’home més guapo i més atractiu del món? -en riure l’aire surt pels forats del nas i xoca contra la meva pell excitant-me de nou.
*
Sense esperar resposta apropa els seus llavis al meu coll i els frega de manera suau i dolça. No puc evitar que se m’escapi un gemec al temps que tota la pell del meu cos s’eriça per complet. Amb la mà lliure estira dels meus cabells de forma suau per tal que el coll quedi completament exposat, i amb més pressió passeja els seus llavis pinçant de tant en quant. La meva pell s’eriça per complet.
– M’agrada la teva olor, Kassia… -xiuxiueja al temps que apropa ara el seu nas al meu coll.
La meva única resposta és un altre gemec que deixo anar quan sento una ardor al meu ventre. Ell tanca els ulls i continua passejant els seus llavis, ara alternant amb la llengua, de manera que cada vegada imprimeix més intensitat. També gemega.
Ara passeja la seva mà lliure per la meva cintura, primer per sobre la roba, després per sota. De la cintura passa a la panxa. Sento unes pessigolles molt plaents amb el tacte de la seva mà.
Quan creua la seva mà fins l’altra banda de la cintura de manera que em rodeja amb el braç, em fa una llepada per tota l’espatlla fins on comença el braç, on acaba amb una petita mossegadeta dolça. M’encongeixo per les pessigolles al temps que deixo anar uns sorollets de plaer.
Canvi de plans
– Crec… que marxaré a casa… -dic finalment.
– El torturador torturat -riu.
– Ja serà per menys. Total… tampoc tenies intenció de tenir sexe amb mi… -explico amb un to perspicaç -el Marc riu honestament.
– D’acord… Vols que t’acompanyi fins a casa teva o prefereixes anar sola?
– La teva companyia em resulta molt grata…
– Però…
– Però vull que m’acompanyis!
– Això no és un “però”!!
– El “però” l’has posat tu, a mi què m’expliques!
El Marc riu amb bona gana i deixa anar els meus canells per agafar-me de la cintura i donar-me la volta. Quan ens mirem l’un a l’altre, ell recull els meus cabells amb bastant nul·la destresa i clava els pals per intentar en va mantindre’ls recollits. Quan els pals toquen el terra, arrenco a riure.
– Menys mal que et vas dedicar a la informàtica i no a ser perruquer!! -dic recollint els pals del terra i netejant-los amb la samarreta del Marc.
– Espera… Deixa’m veure’t amb els cabells lliures, sisplau…