Autoria: Kassia Langley
Dissabte, 27 de maig de 2017
Carrer París, L’Eixample, Barcelona
Perplexitat
– Però… Què? Et consideres lletja? -diu alarmat.
– Horrible.
– Estàs boja…
– Això ja m’ho has dit…
– Ho dius de veritat!!
El Marc em mira una bona estona amb els ulls i la boca ben oberts. Superada la perplexitat inicial, passeja la seva mirada per la meva cara de forma lenta i profunda.
– A mi m’agrada molt la teva carona -diu finalment.
– Què dius! Però si tinc un ull de cada color i pigues per tot arreu!! I mira! -crido assenyalant el meu cos.- Sóc escanyolida fins al punt que gairebé podria transparentar-me.
– I gens exagerada…
– Què en sabràs tu?
– De les noies que m’agraden físicament? Res, clar… Segur que tu en saps més que jo!
– Tens un gust pèssim!
– Ets una joia per la meva autoestima… -diu el Marc arrencant de nou a caminar.
Ara sóc jo la que mantinc la distància darrera seu. Em sento desconcertada amb tot plegat. Sempre m’he trobat lletja a matar. No puc evitar aturar-me davant el vidre d’un cotxe. Distorsionada pel mateix, observo atentament el reflex de la meva cara sobre la superfície. Enmig de la foscor es dibuixa una imatge que em sembla horrible.
*
Es deia Rafael però tots li dèiem el “Pinxo”. Mai vaig esbrinar per què, encara que al final sospitava el motiu d’aquest sobrenom. Va ser el primer tio que em va agradar i era un imbècil de tres parells de nassos. Evidentment quan m’agradava no sospitava ni de lluny de la seva imbecilitat. Una nit se’m va llançar a sobre, tot borratxo. Jo tenia 15 anys. Vaig accedir a que em follés una vegada rere altra fins que es va cansar.
En acabar, li va semblar bona idea tancar l’encontre amb un “compliment”. Em va dir: “Kassia, no ets més lletja perquè no t’entrenes. La teva cara fa fàstic amb aquests ulls i tanta piga de merda”. Era evident que “només” buscava la forma de treure-se’m de sobre després d’haver-me follat. El problema és que m’ho vaig creure. Em vaig creure que era lletja. I em vaig creure que mai ningú no es fixaria en mi perquè no tenia res especial. Aquestes creences també van ser el “regal” dels dos següents imbècils de la meva història: el Josep i el Carlos.
Després d’aquestes experiències vaig trigar dues eternitats en tornar a tenir sexe amb homes, encara que aquest temps de descans em va permetre apropar-me al sexe lèsbic de la qual cosa estic molt contenta. La qüestió és que des del Carlos mai més he tornat a plantejar-me tenir una relació continuada amb un home. La veritat és que em sento lletja i idiota quan estic amb un home. Només que puc fer de donar cops de peu, ser borde i estar a la defensiva.
*
El reflex de la meva cara es mou sobre el vidre del cotxe mentre m’envaeixen els records de la meva adolescència. Parlo en pensaments però no puc evitar gesticular. De cop, un altre reflex es posa sobre el vidre; és el del Marc que mira de forma atenta.
– Ja diuen que la bellesa és una cosa molt subjectiva. El cas és que jo et trobo realment preciosa. M’encanten les piguetes escampades per la teva carona i em fascinen els teus ulls, un de cada color. Ets única. Creus que podràs conviure amb la idea que jo et trobi bonica? -diu al temps que m’abraça pel darrera.
– M’agradaria veure’m amb la teva mirada…
– Millor que no. T’enamoraries irremeiablement de tu mateixa i no ens deixaries res per la resta…
La vida és una sorpresa
Ric davant la sortida del Marc. Vaja, vaja… l’home seriós, quadriculat o extremadament ordenat i escrupolós resulta ser un encant, tendre i fins i tot càlid.
– El repte, doncs, és conquerir el meu cor?
El Marc riu.
– Com ho porto?
– Quin és l’objectiu de conquerir-ho?
– No ho he pensat, la veritat. M’agrada el que estic coneixent, encara que he de reconèixer que sóc nefast com a parella.
– Per quin motiu creus que ets nefast, tu?
– Perquè no vull renunciar al sexe que m’agrada i les vegades que ha semblat que no importava en realitat ha importat massa i se m’ha fet molt muntanya amunt. Així que jo també vaig un pèl escarmentat i crispat.
Deixo anar un sorollet de confirmació al seu comentari al temps que reanudem la marxa. El Marc ofereix el seu braç per tal que m’agafi i l’accepto amb un somriure. M’agraden els seus ulls blaus tan brillants i no puc estar-me de donar-li un petó a la galta. El Marc somriu sense mirar-me.
No-monogàmies
– Has sentit parlar de les no-monogàmies? -pregunto després de caminar una bona estona en silenci.
– Nope! Però l’etiqueta em fa sospitar alguna cosa. Relacions obertes?
– Relacions obertes, poliamor, anarquia relacional…
– Veig que tu domines el tema. Il·lustra’m.
– Com portaries una relació no-convencional?
– No sóc gelós ni possessiu. Bé… és veritat que no he tingut oportunitat de posar-me a prova. D’acord… no en tinc ni idea de si ho sóc o no, però almenys intencionalment no ho sóc.
Ric davant la seva discussió unilateral. En veure’m, ell també arrenca a riure.
– Proposa -diu finalment.
– M’agrada el Biel. M’agrades tu.
– T’agrado?
– … -ric.- Siiiii…
– Això vol dir que vaig per bon camí… T’agrada el Biel, t’agrado jo. Aleshores?
– Sense exclusivitats.
– Sortiries amb els dos?
– De donar-se el cas, si.
– D’acord. Provem.
Caminem de nou en silenci una bona estona.
Expressar
– Com portes el fet de compartir el que sents i penses? -pregunto finalment.- Crec que és una situació suficientment complexa com perquè mantinguem una comunicació fluïda en aquest sentit. Què en penses tu al respecte?
– Que faré tot el que estigui al meu abast entenent que no sóc gaire bon comunicador de les meves cabòries…
– Però la teva intenció és…
– Expressar.
– Molt bé!
– Aprovat?
– Progresses adequadament… -el Marc riu.
– I tu? Em parlaràs també del que sentis?
– M’has vist amb pèls a la llengua?
– Nope… Però una cosa és anar de dona borde i una altra expressar sentiments.
– Touché.
– I doncs?
– Ho intentaré.
– Ets de les meves?
– Diria…
– Quin parell…
– Encantadors…
– Sense cap mena de dubte -somriu el Marc al temps que passa el seu braç sobre les meves espatlles per acabar posant suaument la seva mà sobre els meus llavis i acaronar-los sensualment amb la punta dels dits.