Autoria: Kassia Langley
Dissabte, 27 de maig de 2017
Carrer París, L’Eixample, Barcelona
– És un home curiós, aquest Biel… -diu el Marc amb intenció d’obrir una conversa que a mi no em ve gens de gust.
– Seh… -responc distreta a drede.
Durant uns segons caminem en silenci, però passat aquest lapse el Marc torna a insistir.
Confessió primera
– T’agrada?
– Aquesta informació que em demanes té alguna mena d’interès per tu?
– Si no fos així no t’ho preguntaria, no?
– Em tens despistada. No em vas deixar ben clar que no era el teu tipus?
– Ja trigaves…
– Et molesta que faci recordatori del teu comentari? -pregunto fent-me la interessant.
El Marc sospesa alguna cosa per si mateix. Quan miro al cel aprecio una lluna gairebé plena, blanca i radiant. Sento les xispetes de l’alcohol que m’he pres fa una estona i somric. Em sento guai.
– És evident que em vaig precipitar -diu finalment.- Les teves fotos són enganyoses.
– Què vols dir? -pregunto encuriosida.
– Que ets molt més bonica en persona que no pas a les fotos.
– Per tant el teu interès és merament físic -dic visiblement decepcionada per la resposta.
– Jo no he dit això, però reconec que és la meva via d’entrada. I ara tu em diràs que em vas fer like perquè sóc intel·ligent o simpàtic… És evident que t’agrado físicament…
De manera espontània em surt un sonor “ja!”. De manera també inconscient em porto les mans a la boca amb el temor d’haver despertat algun veí.
Massa sinceritat
– T’ho tens molt cregut, no? -dic en veu baixa.
– No ho nego doncs em considero atractiu.
– Quin idiota… -dic ofesa.
– Et molesta que em consideri atractiu?
– Em molesta la gent com tu, en general.
– Com és la gent com jo?
– Uns materialistes de merda que empreu les persones al vostre interès. A això se li en diu objectivar persones.
– Ah… I què fas anant amb un imbècil d’aquest calibre?
– … -miro al terra i somric.- Aquesta no és la qüestió -ric finalment.
La conversa que mantenim és tonta de nassos, però almenys he aconseguit esquivar la pregunta de l’inici…
– Però quina barra que tens! -riu també el Marc finalment.
De nou en silenci paro atenció al so que fan les nostres passes en caminar sobre les rajoles del carrer. Cloc, cloc, cloc…
Confessió segona
– D’acord. Reconec que et vaig fer like perquè ets molt mono.
– Mono? Però si estic boníssim!! -riu en Marc intentant camuflar el seu excessiu ego.
– Quan et vegi nu ho valoraré!
– Hòstia! Vas forta, eh? -diu en Marc pujant una de les seves celles.
– T’espanta?
– Al contrari… m’agraden els reptes.
– Repte?
– Però creus que tu i jo tindrem sexe?
– D’on treus que el repte és tenir sexe? -pregunta el Marc mirant-me de cop als ulls.
– … -sospeso la seva pregunta.- Quin és el repte, doncs?
– T’agrada o no aquest tal Biel?
No puc evitar esclatar a riure davant del gir de la conversa. Quan ja m’assereno de nou aprecio per la cua de l’ull que el Marc em mira atentament.
– En què t’afecta a tu que m’agradi o no el Biel? -pregunto finalment.- Per què tanta curiositat?
– Per calibrar el repte… -no aparta la seva mirada dels meus ulls i m’observa ben atent. Ara jo també el miro.
Rubor
El Marc té els ulls blaus més bonics que he vist mai, ho reconec. La brillantor dels seus ulls i la transparència de la seva mirada m’estoren per dins i em fan sentir insegura. Tot i això, m’hi llenço de cap:
– Estàs insinuant que t’agrado i que vols alguna cosa més enllà del sexe?
– Per què estàs tan obsessionada amb la idea que vull tenir sexe amb tu?
– Perquè no sóc idiota… T’agrado i vols tenir alguna cosa més enllà del sexe?
– … -el Marc manté la seva mirada atenta.- Podria ser -riu juganer.
Els dos anem una mica borratxos per les begudes que ens hem pres a la cocteleria. Tot i així, no m’esperava aquesta resposta. O si… En qualsevol cas, reconec que m’ha agafat per sorpresa tot i que era la resposta que estava buscant. Poder és que estic lenta de reflexes. No sé. Faig un parell d’intents de dir alguna cosa, però l’esforç resulta en va. M’aturo un moment i tanco els ulls intentant ordenar les idees al meu cap.
Confessió tercera
– Eh… Marc… Abans que això vagi a més t’he de dir que no ets el meu tipus. No m’agraden els homes com tu…
– I com se suposa que són els homes com jo?
– Homes que van de guapos per la vida, tan quadriculats mentalment…
– El feminisme és unidireccional? -la seva resposta em deixa completament fora de lloc.- No m’estàs estereotipant?
– Què vols dir?
– Doncs que en menys de deu minuts la radiografia que m’has fet és que sóc materialista, que m’aprofito de les persones i les utilitzo, que vaig de guapo per la vida i que sóc quadriculat. Em considero guapo i atractiu, d’acord, i no em molesta dir-ho en veu alta; no em fa vergonya sentir-me guapo i atractiu. És evident que la modèstia o la humilitat no són el meu fort.
El Marc fa una pausa per mirar-me.
– Però tota la resta que has dit de mi és una projecció del prototípic home guapo que es dedica a caçar dones per follar-se-les i després llançar-les a les escombraries. En quin moment has cregut que jo encaixo en aquest perfil?
– No estaves intentant caçar-me fa una estona?
– És aquesta la impressió que t’he donat?
“En absolut”, penso pels meus adintres.
Jugades
– Si… -responc en un intent de tocar els nassos.
– D’acord. Doncs he errat de nou. No tinc intenció de tenir sexe amb tu aquesta nit, encara que no tanco la porta a que passi si tu vols -ric cínicament davant aquesta resposta manida.
– Tecnicismes. Jo crec que vols aparentar ser un home atent quan en realitat el que vols és anar al llit amb mi. El teu discurs està ple de contradiccions.
El Marc s’atura de cop, enfadat. “Bingo!”. No sé quin és el premi però he premut el botó correcte. Em sento idiota.
– Entenc que vivim en un món de merda i que molts homes al llarg de segles i segles de submissió sostinguda cap a la dona us han fet desconfiar de qualsevol persona que tingui penis entre les cames. No obstant això, podria demanar-te que em donessis una oportunitat, sisplau?
– Només et faltava un discurset transfòbic… -la cara del Marc és tot un poema.
Confessió quarta
Reconec que no és la meva nit més eloqüent. No sé per quin motiu de cop estic tan enfadada amb el Marc, però és ben cert que estic carregant artilleria pesada contra el pobre home, així que amb la boca petita demano disculpes. El Marc riu davant la minsa concessió.
– Si que ets orgullosa, eh?
– En primer lloc: Molts idiotes m’han fet mal, i tu encara no estàs exempt de ser-ne un -responc sense apartar la mirada del terra.- Tant si t’agrada com si no, això és el que hi ha -deixo un moment de silenci.- En segon lloc: Entenc que per un home, des del vostre privilegi, és difícil entendre-ho -deixo anar un silenci més o menys llarg.- La qüestió és que estic molt cabrejada amb els tios -dic al temps que aixeco la mirada i les espatlles.
El Marc em mira una llarga estona.
– D’acord, estàs enfadada amb tots els homes del món. Excepte el Quim, el Francesc i l’estupendo Biel. Per què jo no sóc una excepció i ells sí?
– Oh! Quanta enveja! Perquè ets guapo… -somric de manera visiblement falsa.
– Ah! Estàs dient que el Quim, el Francesc i el Biel són lletjos? No sé si el Biel es posarà content de sentir això… -diu el Marc divertit.- En qualsevol cas, tota aquesta borderia és un càstig per estar tan bo?
– Mare meva… sí que t’ho tens cregut!! -exclamo al temps que arrenco de nou a caminar.
El Marc riu darrera meu i camina sense donar-me abast a drede. Durant una bona estona caminem en distància; finalment, m’aturo i l’espero. Quan es posa a la meva alçada, l’agafo del braç i recolzo el cap a la seva espatlla. Ell em mira amb els ulls ben oberts. M’agrada jugar al despiste i no puc evitar riure.
Confessió cinquena
Al cap d’una estona, el Marc trenca de nou el silenci:
– Tens raó, sóc un caçador i m’agrada molt el sexe. No obstant això, tinc les meves regles i la meva moralitat. Utilitzo l’OkCupid per “caçar” persones que vulguin tenir sexe no convencional, d’acord, però tot és transparent des del minut zero. Així, consensuem permisos i límits i sempre aviso que mai repeteixo amb la mateixa persona. Quan et vaig dir que no eres el meu tipus em referia precisament per una nit de sexe i punt.
Agafa aire abans de continuar parlant:
– El que t’he dit de les teves fotos és una enorme xorrada; em vas semblar bonica en obrir ja la primera, i boja en obrir les següents -riu.- Em va agradar el teu perfil, la teva claredat i tot el que expliques. Així, et vaig buscar a internet i no va ser difícil trobar-te. He tafanejat a les teves xarxes socials i llegit totes les parrafades que escrius, que no són poques, perquè em resultes francament interessant. I no, no sóc un stalker; però em vas provocar una curiositat inusual en mi. No sóc un home que es deixi endur per les emocions ni que vagi enamorant-se de la primera persona que se li creua.
No sé si és la calor però sento que la temperatura corporal em puja i se m’acumula a les galtes. El cor em batega fort i ràpid.
Enamorament
– Estàs enamorat? -pregunto al cap d’uns segons.
– És un dir…
– Però ho estàs?
– Doncs… m’agrades suficient com per arriscar-me a donar el pas… tot i les meves males experiències tenint parella.
– … -carraspejo una mica.- No sé què dir… -dic ara mirant el terra de nou.
– No cal que diguis res. Ja sé que no sóc el teu tipus perquè sóc un materialista de merda que s’aprofita de la gent…
– Poder m’he equivocat amb tu -dic amb el somriure que s’escapa sota el nas.
– Aleshores, t’agrada el tal Biel?
– Si…
– Tinc cap possibilitat?
– De què?
– De coneixe’t més.
– Podria ser…
– De què depèn?
– De que m’expliquis com pot ser que t’agradi una tia tan lletja essent tu tan guapo… Així…
El Marc s’atura de cop. Deixo anar el seu braç i em giro per mirar-lo, sorpresa per la seva reacció.
– Però… Què?