• Llavors

    Com a casa! – Capítol Vint-i-tresè

    La por teixeix una teranyina entorn de la nostra mirada. Una teranyina que ens atrapa i ens paralitza fins a fer-nos mal. Una teranyina l'única esperança de la qual és aspirar a que el final arribi quan abans millor. Viure així és asfixiant. Quina diferència hi ha entre viure així i estar morta?

  • Llavors

    Com a casa! – Capítol Vint-i-dosè

    Societat només vol dir relat. Una relat que parla, que explica, que omple de significats l'espai social en el qual les persones inter-som. Què vol dir ésser? Interpretar, seguir un rol marcat per un relat. Quin és el meu relat? Qui sóc jo? Què sóc? Dona, pobre, adulta, treballadora, impulsiva, divertida, alegre, poruga, insegura... Què vol dir tot això realment? Què és cert i què no ho és?

  • Llavors

    Com a casa! – Capítol Vint-i-unè

    El món s'explica d'una manera molt concreta. I d'aquesta forma d'explicar-nos el món se'n deriven les diferents societats arreu del mateix. Així, societat només vol dir relat. Una relat que parla, que explica, que omple de significats l'espai social en el qual les persones inter-actuem...

  • Llavors

    Com a casa! – Capítol Vintè

    En els nostres idiomes sovint ens referim a nosaltres utilitzant pronoms. En referir-nos a una persona singular en tercera persona, aquests pronoms tenen un gènere implicat ("ella" en el cas de les dones o nenes, "ell" en el cas dels homes o nens). Aquestes associacions, però, no sempre són precises o útils. En funció de l'aparença o del nom d'una persona fem suposicions sobre el seu gènere. De nou, aquestes suposicions no sempre són correctes i l'acte de fer una hipòtesi (per molt que sigui correcta) envia un missatge potencialment perjudicial: les persones han de mirar d'una manera determinada per demostrar el gènere que són o no. És ofensiu i,…

  • Llavors

    La Mort – Capítol Vuitè

    Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana per caritat s'entén (1) CRIST Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a nosaltres mateixos i el proïsme per l'amor de Déu. (2) Amor compassiu al proïsme. Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions. (3) Beneficència envers els pobres. Almoina.

  • Llavors

    La Mort – Capítol Setè

    Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la vida es defineix com a: (1) BIOL. Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d'adaptació i d'evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se. (2) Durada de l'existència d'un ésser viu, successió de fenòmens pels quals es manifesta. (3) Manera de viure amb relació a les condicions, les circumstàncies, l'ocupació, el caràcter, etc. (4) Mitjans de subsistència. (5) p anal 1 Conjunt de fenòmens en què hom pot observar caràcters anàlegs als de la vida, com ara activitat, organització, manteniment d'una certa forma més o menys durable tot i el renovament constant de…

  • Llavors

    Com a casa! – Capítol Dinovè

    Als anys setanta, la família conjugal i els antics models romàntics –fins llavors regnants– començaren a qüestionar-se. Els moviments hippies i alternatius reivindicaren un amor lliure i sense constrenyiments; juntament amb una sexualitat més oberta i permissiva, que lluitava per uns drets sexuals que es van anar desenvolupant durant la transició democràtica. L'aparició de la píndola i dels anticonceptius va fer possible un control de la natalitat més efectiu i va deslligar la sexualitat de la reproducció. Així, s'obria la porta a unes relacions més lliures i igualitàries en la parella, amb el desig de sortir de les normes de l'amor romàntic.

  • Llavors

    Com a casa! – Capítol Divuitè

    A la postguerra, el model de família conjugal s'imposà i va esdevenir preponderant en totes les classes socials. Les necessitats d'incrementar la natalitat i les condicions econòmiques comportaren el retorn de la dona a la casa. Les famílies dels anys quaranta, cinquanta i seixanta es basaren en la importància del matrimoni, la separació dels rols de l'home i la dona i una forta condemna de la sexualitat extramatrimonial. A l'Espanya franquista la família conjugal era l'única admesa. Són els anys de les famílies nombroses i d'una rígida moral sexual. Els amors i desamors, amb final feliç, s'expressaven en les narracions roses, en les revistes del cor i en consultoris sentimentals…