La veritable causa de patiment i de felicitat és interna. Res del que passa fora de nosaltres, a la nostra vida, té capacitat de fer-nos sentir bé o malament. Tampoc les persones amb les quals ens relacionem.

La ira és una resposta emocional que ens dota d'energia extra per poder fer front a un obstacle que s'interposa entre nosaltres i la nostra meta. Evolutivament la ira ens va permetre confrontar-nos a les amenaces, per tant, des d'aquesta perspectiva té un gran valor per a la nostra supervivència. Això no obstant, en les societats modernes l'expressió de la ira normalment s'associa a immaduresa i una mala gestió de la frustració i la impotència. Aquest condicionament social pot ser causa d'expressions inapropiades de la ira, com ara les explosions de violència incontrolada, la ira mal dirigida o la repressió dels sentiments quan aquests, en teoria, serien una resposta adequada…

La gelosia és l'emoció que percep com algú dóna a una tercera una cosa que vol per si mateix (atenció, amor, afecte...). La gelosia es diferencia de l'enveja, perquè constitueix la por de perdre alguna cosa que ja es posseeix; en canvi, l'enveja és el desig de tenir allò que posseeix alguna altra persona i que un mateix no té. Sovint s'identifica la gelosia com una mostra d'amor, ja que sembla un indicador conforme no existeix indiferència. Segons la seva intensitat, por portar a conductes de control malsanes i inacceptables en les relacions, ja que els comportaments controladors sovint són un element important (a vegades fins i tot el primer)…

Fe, sentit de l'honor, consideració, desaferrament, compassió, paciència, estima, saviesa, esforç, goig, flexibilitat mental, ètica i moral, equanimitat, bondat, generositat...

Aferrament, odi, orgull, rancúnia, gelosia, avarícia, inconsciència, supèrbia, negacionisme, auto-satisfacció, falta del sentit de l'honor, desconsideració, agressió, malícia...

- Un, dos, tres... Dos, un, tres... Un, tres, dos... Tres, dos, un... Tres, un, dos... Quin és l'ordre dels nois que t'agraden?

La nostra reacció natural davant allò desagradable és el rebuig... Així neix l'odi...

El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric). Es va originar a l'Índia al segle VI aC i es va escampar cap a l'Àsia Central, el Tibet, Sri Lanka, el sud-est d'Àsia, la Xina, Corea i el Japó. Una branca d'aquesta doctrina esdevingué, amb el temps, un sistema religiós. Avui en dia el budisme també ha esdevingut relativament popular al món occidental. Es calcula que hi ha entre 230 i 500 milions de budistes en tot el món.

Pilar Sampedro caracteritza l'amor romàntic de la següent manera: Alguns elements són prototípics: inici sobtat (amor a primera vista), sacrifici per l'altre, proves d'amor, fusió amb l'altre, oblit de la pròpia vida, expectatives màgiques, com la de trobar un ésser absolutament complementari (la mitjana taronja), viure en una simbiosi que s'estableix quan els individus es comporten com si de debò tinguessin necessitat l'un de l'altre per respirar i moure's, formant així, entre ambdós, un tot indissoluble. La cultura occidental ha emfatitzat històricament l'amor romàntic molt més que unes altres formes d'amor, en les quals fins ben entrat al segle XX els matrimonis "arreglats" o "de conveniència" en foren la regla. Posteriorment la globalització ha…

L'amor romàntic és un dels models d'amor que ha fonamentat moltes relacions de parella estables de les cultures modernes, principalment les occidentals. Ha estat considerat com un sentiment diferent i superior a les pures necessitats fisiològiques, com el desig sexual o la luxúria, i generalment implica una barreja de desig emocional i sexual, atorgant-li, això sí, més èmfasi a les emocions que al plaer físic. Les característiques més assenyalades d'aquest tipus d'amor es confirmen i difonen a través de relats literaris, pel·lícules, cançons, dibuixos animats... Es tracta d'un tipus d'afecte que es presumeix que, d'entrada, ha de ser per a tota la vida (t'estimaré sempre), exclusiu (no podré estimar ningú més que…